Actualitat

[Ramon Porti i Piqué] Ja s’han acabat els Exercicis de l’ACO, del 16 al 20 d’agost, al Casal Marc Castanyer dels Hostalets de Balenyà. Aquest any no va poder ser a Arbúcies, com sempre, després de molts anys. Tampoc hi va haver tants assistents; el darrer any érem vint-i-sis, aquest, dinou. La pandèmia ens hi ha ajudat. Només calia veure les mesures de seguretat per prendre, com a tot arreu.

Però tot això, com a grup cohesionat que som, ho vam superar. Poguérem compartir l’experiència i les pautes de reflexió que ens oferí en Pepe Rodado, fins ara delegat de la Pastoral Obrera de Catalunya i de l’orde del Pradó, examinant la nostra mirada al voltant, i les actituds respecte als més marginats (leprosos, cecs, paralítics), la visió de Maria… implicant-nos en la nostra vida i els marginats actuals. Totes les exposicions, les del matí i de la tarda, començaven amb un cant de Taizé. Fantàstic!

Al matí, la Paquita, abans de baixar a esmorzar, ens oferia la seva classe de ioga per obrir l’ànima; el divendres, però, substituírem el ioga per una excursió a la capella de la mare de Déu de l’Ajuda. Preciosa.

Cada dia, a la tarda, a l’eucaristia compartíem les nostres vivències i reflexions sobre els textos del que s’havia treballar a la jornada. Reflexions que ajuden a compenetrar-nos dins d’una mateixa comunitat que celebra. Els cants ja els dúiem preparats. Carme, Jordi i Ramon se’n cuidaven. Abans, però, ens havien preparat una mica de berenar, després de la reflexió.

Els àpats, amb la benedicció, aquest any compartida per diversos. No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en fèiem la resta del dia…

Això, sí, a diferència del darrer any, vam compartir dos aniversaris, el de l’Antònia, el 17 d’agost, i al mateix dia el del Jordi Fontbona, que li hem enviat en vídeo.

Després de sopar mirem de compartir el que s’ha treballat al llarg del dia. Hi hagué grans testimonis de superació que ens enriquiren per la valentia en compartir-ho, com la Paqui, que s’aixecà de la seva por i, amb el suport de l’equip de l’ACO, es feu dona lliure…

I, el darrer dia, a l’eucaristia que es va fer abans de dinar, s’exposen les valoracions del que han estat aquestes jornades. Tots ens hem sentit interpel·lats per l’evangeli, la companyonia i la petjada que ha deixat dins la nostra vida.

Dinem per darrera vegada. Esperem trobar-nos l’any que ve. Donem les gràcies a tots qui ens han atès tan amablement vetllant que no ens faltés de res.

Al digital CatalunyaReligió.cat també s'han fet ressò d'aquests exercicis amb l'entrevista a una de les participants: Maribel Matilla. Podeu consultar-la a l'enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/aco-entenc-alguna-cosa-costava-abans-regne-deu