Actualitat

[Ramon Porti i Piqué] Ja s'han acabat els Exercicis de l'ACO, del 19 al 23 d'agost, al Casal de la Pau d'Arbúcies. Era el primer any que hi assistia i, sincerament, ha valgut la pena, no em van enganyar. Un email ens avisava que portéssim la Bíblia; tractàvem el tema dels Salms, el qual, confesso, desconeixia en profunditat, solament de llegir-los o escoltar-los a la celebració eucarística.

Vint-i-sis persones, entre militants i simpatitzants, poguérem compartir els ensenyaments que ens oferí la benedictina de Montserrat, Olga Nicolau i Balasch. Sempre molt ben estructurat, relacionats amb textos del Nou Testament i altres de l'Antic Testament i comprenent molt bé la seva composició. L'Oriol Garreta ens ajudava, formulant preguntes després de cada exposició, a tenir una pauta per a la reflexió personal. Mentrestant, la Mercè Solé fent fotografíes d'aquests moments i altres. Moltes gràcies, Mercè, Oriol, Olga.

El silenci —quin gran do!— com s'aprecia aquests dies, ja sigui en els moments de reflexió, o de lliure disposició de cadascú. El ioga al matí —gràcies, Paquita!— abans de començar la jornada, portat per una persona tant espiritual, i la pregària a continuació, seguint la litúrgia de les hores, d'acord amb el dia de la setmana. Gràcies, Senyor, per aquest nou dia que comença!

Els àpats, amb la benedicció de la taula —Antònia, si no vinguessis qui ho faria? No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en féiem la resta del dia…

Al vespre, abans de sopar, l'eucaristia. Tots al voltant de la taula. Oferim les vivències del dia, preguem per allò que creiem necessari i ens surt del cor. Mengem el pa i bevem el vi, fem el memorial que ens va ensenyar Jesús. Cantem. Gràcies, Pere, per aquells cants tan ben preparats, lligant-los amb els salms que havíem tractat aquell dia i per l'acompanyament amb la teva guitarra. Em van venir molts records. Ens desitgem la Pau i resem el Parenostre conjuntament. Gràcies a tots pels vostres testimonis.

Després de sopar mirem de compartir el que s'ha treballat al llarg del dia. Costa. Es parla d'altres coses. Finalment, el dijous, el darrer dia abans de marxar, s'aconsegueix. Tothom esplica la seva reflexió del tema que s'ha tractat. Els que no han parlat ho faran l'endemà.

I, finalment, l'endemà, a l'eucaristia que es va fer abans de dinar, s'exposen les valoracions del que han estat aquests exercicis. Tots ens hem sentit interpel·lats per l'esperit, el companyerisme i la petjada que ha deixat dins la nostra vida.

Dinem per darrera vegada. Felicitem al servei de cuina i menjador. Moltes gràcies per la feina feta! Les maletes ja són a la porta. Ens acomiadem mútuament, fins al proper any!

En aquests enllaços podeu consultar:

· Algunes de les fotografies que va fer la Mercè Solé

· Entrevista a Ernestina Ródenas, participant habitual als Exercicis d'estiu de l'ACO, publicada a Catalunya Cristiana

· Article d'opinió de Mercè Solé, publicat a Catalunya Cristiana