La fragilitat com a condició humana, en la Jornada de consiliaris

Pepe Laguna va acompanyar la trobada el 27 de febrer passat

(Pepe Baena, consiliari general) Aquesta pandèmia probablement a molts de nosaltres ens ha obligat a confinar-nos per haver-nos contagiat o haver estat en contacte amb una persona positiva de coronavirus. És una situació en què valores la fragilitat dins la teva condició humana. No és un afegitó sinó una companya que de tant en tant ens dona mostres de presència per a recordar-nos que som fang animat per l'Esperit de Déu. Per això, s'entén la dinàmica divina de Crist de fer-se un i una de nosaltres: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes i les dones» (Filipencs 2,6-7).

Així, en aquests dies de tancament domiciliari m’he sentit amb les portes obertes per gaudir en el misteri de Crist per escoltar la seva resposta davant la nostra fragilitat, la meva feblesa, unida a la seva. A la jornada telemàtica de formació de consiliaris/ries i responsables d'ACO que es va fer el 27 de febrer passat sortien molts interrogants. Entre ells la qüestió de qui cuida a Jesucrist per després cuidar-nos a nosaltres. Qui/quins ens cuida a nosaltres? Ens deixem cuidar? Tot està relacionat al Gran Cuidador, Déu Pare amb entranyes de Mare. Que es fa present en tota la seva creació. Sí. Quan descobreixo tots els moments de Jesús que busca un espai íntim per trobar-se amb el seu Abba (papa) i que després ens el presenta en la seva pregària universal i de germanor (Pare nostre que esteu en el cel...) i en un conte amb molt missatge que es diu el fill pròdig (o el Pare bo) (Lluc 15,11-32).

També em surt un agraïment profund per acceptar que el cuidador ha de deixar-se cuidar pels altres, per la comunitat que acompanyes, pel grup que fas camí, per l'amic i l'amiga per molt lluny que hi sigui, per la gent del barri i del poble que sempre compta... Així, la feblesa és enfortida per l'amor fratern que fa olor a santedat del dia a dia. «Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist» (Gàlates 2,6). Sí. Acompanyar-nos amb les pròpies càrregues que, malgrat que pesen,  són portades a l'ombra de la Creu del Crist. «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats,  i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (Mateu 11, 28-30).

Podeu veure la ponència gravada de Pepe Laguna a l’enllaç.

 

COM CONNECTAR-NOS

ACO ACCIÓ CATÒLICA OBRERA
C/Tapioles, 10 2n, 08004 Barcelona
hola@acocat.org
93 505 86 86

APUNTA'T A L'E-BUTLLETÍ

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si vostè és un visitant humà i així evitar l'enviament de correu brossa.