Actualitat

Un cop més, des de la Comissió de Formació, hem fet l’extracte d’un document antic de l’ACO. Es tracta de La indignació de Jesús (n. 24), a càrrec de Josep Jiménez Montejo.

• La ira és un dret en Déu, però una injustícia en l’home. Així, mentre l’amor de Déu inclou la ira, en l’home, amor i còlera s’exclouen.
• La ira de Déu no és una passió semblant a la ira humana. La ira de Déu és una justa reacció a la transgressió d’un manament o a la resistència al seu projecte històric. Expressa l’aversió de Déu contra tot mal.
• La ira de Déu és la reacció contra l’orgull extrem de l’home; que es pensa a si mateix com a absolut, la qual cosa el va portar a la fractura amb Déu concretada en el pecat original, que en el fons consisteix en l’abandonament per part de la humanitat de la línia evolutiva volguda per Déu. 

No és la ira per la ira i només com a càstig, sinó per tornar a estimar l’home. La ira i l’amor de Déu no s’exclouen, sinó que s’inclouen. La ira de Déu neix del seu amor i de la seva compassió. 

• Déu desencadena la seva ira davant la infidelitat i la ingratitud especialment quan els drets dels més pobres són conculcats.
• La còlera de Jesús és un signe de la seva humanitat, tot i que no és mai un sentiment totalment humà. La seva ira té el caràcter de la indignació divina perquè Jesús s’indigna contra tot allò que desagrada a Déu.  
• En el NT queda ben definida la causa de la ira divina: l’amor de Déu és correspost amb desamor i la seva misericòrdia amb una actitud de duresa envers els germans.

Menysprear Déu i no estimar el germà són la mateixa cosa.

Així, a partir de Jesucrist, quedem lliures de la indignació de Déu perquè ens deixem redimir per la seva misericòrdia.

• El més important per Jesús és el bé de l’home malalt i per això s’indigna aïradament amb els que posen la llei per sobre del bé d’aquell home que té la mà paralitzada.
• I potser ens haurem de preguntar: Què ens indigna, què ens causa ira, què ens enrabia a nosaltres? Ens indigna en el que ens afecta personalment? Ens indignen també les injustícies que no ens afecten directament a nosaltres?
• Podem acabar preguntant-nos si nosaltres, gent d’ACO, també seguim aquesta estela d’alliberament (...) si donem suport a les esperances dels més pobres, dels últims de la nostra societat.
• La reacció de Jesús és acollir tothom en una comunitat que no és una família tancada, sinó oberta a tot tipus de persona.
• Déu desitja que el seu poble es converteixi, però la conversió no és la condició del seu amor, sinó que és el seu amor el que possibilita la conversió.
• La predilecció d’aquest Jesús pels pobres i pels pecadors el situa contra l’ordre social, el poder econòmic i el poder religiós.
• La ira de Déu, en Jesús, no castiga els pecadors, del quals Jesús es manifesta com amic i menja amb ells, en un banquet del que tantes vegades ha parlat com a paràbola del Regne. Jesús no s’ indigna amb ells, cert, però els invita a la conversió.