Actualitat

El 2019 la Zona de Madrid es va plantejar acollir persones que tenien a prop a la feina, a l'escola, al barri… mirant de contenir les dificultats per sortir a trobar-les per les mateixes angoixes vitals. Precisament així, va sorgir la idea d'oferir una revisió de vida oberta a aquestes persones, com a compromís de l'Actuar d'una Revisió de Vida d'un dels grups de militants.

Era el més conseqüent després de comprovar que «a les Revisions de Vida i Estudis d'Evangeli que fem, encara que de vegades reproduïm valors del sistema (individualisme, superficialitat…), ens ajuden a ressituar-nos i a mantenir la tensió i col·laborar al projecte que Déu Pare/Mare té per a nosaltres. Observem al nostre entorn la necessitat de tenir unes relacions més profundes, de disposar d'espais d'escolta i acolliment i de trobar alleugeriment i esperança a l'Evangeli. L'eina de la RdV clarament ajuda a posar en diàleg fe i vida», explica Silvia. Per arrencar aquesta primera Revisió de Vida Oberta, van fer un llistat d'antics militants de la JOC, un antic equip en iniciació, companys de feina… a qui es va oferir.

Fins ara porten celebrades set edicions de RdV oberta. «Estem sortint de la zona de confort amb l'objectiu d'arribar a altres persones i possibilitar aquesta experiència tan enriquidora de revisar la nostra vida des de la fe. A més, descobrim que altres persones també se senten en missió, ja que hi ha convidades que animen a altres i, per tant, és un cercle que es va obrint cada vegada més. És aquí on descobrim que l'Esperit està treballant i que ja no depèn de nosaltres», subratlla Toñi. Aquesta militant també apunta que la RdV oberta «ens suposa una experiència humana preciosa i profunda. Estem posant la nostra vida a la taula davant de gent que no ens coneix. Això es reflecteix en l'alegria i l'agraïment de la gent quan acabem. Experimentem que l'Esperit és present i ens fa sentir una connexió de germanor».

Pel que fa a les dificultats, s'anota la continuïtat en el seguiment de les persones convidades; identificar-se com a militants obrers i cristians i perdre la por a acceptar el no com a resposta (és més fàcil arribar a gent que té alguna connexió amb la fe); la visió d'una possible competència per part de les parròquies; la diversitat de la gent que hi participa fa que costi centrar cada part de la RdV i la gestió dels silencis quan el format és online. «També ens falta formació per dinamitzar la RdV, sobretot al Jutjar, i aportar textos apropiats. Ens trobem que cada cop hi ha grups més nombrosos i és difícil assegurar la participació de totes. En definitiva, el més difícil és adaptar el mètode a la participació sense perdre les claus de la RdV», comparteix Maribel.

Per a Noe, les claus de la RdV oberta són «que és una eina que ens ajuda a obrir processos amb persones del nostre voltant i a escoltar els seus crits silenciosos. És una aventura creient on sentim que és l'Esperit qui està bufant. Aquesta experiència —il·lusionant, alegre i laboriosa—, ens fa sentir més sentit de pertinença al moviment i a una Església missionera i obrera, al costat dels pobres. Veiem com va creixent en nosaltres la necessitat d'anar-nos alimentant i conèixer més l'Evangeli, l'essència de la RdV, les encícliques del Papa, la vida de les persones empobrides… Aquesta experiència exigeix reflexió, contemplació i celebració».

Tal com assegura Maribel, la RdV oberta «és una onada que no sabem on arribarà, això és a les mans de Déu. Creiem que és important generar processos en el temps, que generin comunitat, com diu el papa Francesc a Evangeliï Gaudium. Estem gaudint d'aquest procés i els fruits els anirem veient o no, no ens preocupen els resultats a curt termini. La veritat és que aquesta onada ens ha donat impuls a la diòcesi (més militants implicats i dels mateixos participants) i falta que es donin processos més naturals amb persones dels nostres entorns.»