Actualitat

Al món milions de persones treballen en condicions inhumanes i el treball forçat i l’infantil estan a l’ordre del dia. En molts països hi ha salaris per sota del nivell de subsistència, mentre que moltes persones segueixen treballant amb unes normes de seguretat que posen en perill la seva vida, patint conseqüències per a la salut. El medi ambient també pateix, amb un impacte devastador ja en el present i en els mitjans de vida de milions de persones. 

Precisament, al Parlament Europeu s’està tramitant una llei que ha de tenir un impacte important en les empreses i els treballadors, els drets humans i el medi ambient. És la Llei de diligència deguda en la cadena de subministrament, sobre la qual el Moviment de Treballadors Cristians Europeu vol posar l’atenció en el Dia d’Europa, que s’escau el 9 de maig proper. El 23 de febrer de 2022 es va aprovar la “Proposta de Directiva sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat”. El Projecte de Llei va ser adoptat pel Consell Europeu el desembre del 2022 i aquest maig s’espera que el Parlament Europeu acordi una resolució. Des de l’ACO hem preparat aquest comunicat. I també recordem que a la ponència d’aquesta darrera Setmana Santa, que va fer Salva Clarós, s’abordava la qüestió de les responsabilitats en la cura del planeta i les implicacions del sistema econòmic.

Aquesta llei posa l’accent en respectar els drets humans en el si de les empreses i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en aquelles organitzacions en les quals es tingui alguna participació. Això, en una economia cada cop més globalitzada i liderada per transnacionals, de fet, molts dels productes i serveis que consumim són elaborats de manera complexa per transnacionals amb proveïdors i treballadors de diferents països.

Aportacions sindicals per millorar la Llei

A l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el 19 d’abril passat va participar Cristina Faciabén, secretària confederal d’Internacional, Cooperació i Migracions de CCOO. Va explicar en primer lloc què és la cadena de subministrament (també coneguda com a cadena de valor/producció): «Consisteix en totes les baules (peces) que té un procés de producció i distribució de productes. Vol dir que hi ha una empresa matriu (normalment ubicada al Nord global) que deslocalitza la seva producció cap al Sud, generalment.» I va posar l’exemple d’Inditex, la multinacional espanyola de roba que no produeix a Espanya sinó als països del Sud: Turquia, el Marroc, Bangladesh o Vietnam, per exemple. L’estructura complerta és la cadena.

Faciabén va recordar que el principi rector n. 11 de les Nacions Unides sobre empreses i els drets humans diu que «les empreses han de respectar els drets humans i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en què tinguin alguna participació», la qual cosa implica «prendre les mesures adequades per prevenir-les, mitigar-les i, si escau, posar-hi remei». Però el cert és que «malauradament, no té caràcter vinculant; és un desig, a hores d’ara les empreses no estan, encara, obligades a fer-se responsables de les seves vulneracions dels drets humans o dels drets mediambientals. Continuen explotant i violant reiteradament els drets al llarg d’aquestes cadenes de subministrament. I, no són penalitzades per aquest motiu».

Els sindicats i altres actors socials són crítics amb l’esborrany del projecte de llei, mentre la patronal el considera excessiu. «Defensem com a model el tractat vinculant, un document en el que s’està treballant des de fa anys en el marc de Nacions Unides per a fer realitat la teoria que indicàvem abans. Té caràcter vinculant i això vol dir que les empreses estan obligades a complir i a reparar les víctimes; i, si no ho fessin, serien sancionades. La directiva, que està en discussió encara, és massa laxa perquè deixa fora la immensa majoria de les empreses que haurien d’estar dins (topalls en nombre de treballadors i de volum de negoci)», va explicar Faciabén. La sindicalista també considera que en l’esborrany hi ha mecanismes que no són prou rigorosos i que hi ha un nul reconeixement de la participació sindical.

Un cop aquesta directiva s’aprovi serà d’obligat compliment pels Estats membres de la UE, que l’hauran d’adaptar a la seva legislació. Alemanya, França o Holanda, per exemple, ja han aprovat lleis nacionals amb aquests principis. Faciabén es lamentava que «a Espanya perdrem, malauradament, una oportunitat d’or que teníem. Des del Govern espanyol es va impulsar una llei espanyola de diligència deguda. Hi vàrem participar activament en el projecte de Llei; era novedosa i millorava la llei francesa, que és prou bona, però políticament s’ha impedit que tiri endavant en aquesta legislatura».

Faciabén relatava que «l’empresariat espanyol no estava d’acord en aquesta normativa perquè consideraven que era massa restrictiva. Però si una empresa té diligència deguda en la seva activitat, hauria de voler que hi hagi una llei que persegueixi les empreses que no ho fan, així s’evitaria la competència deslleial». Per últim, com a consumidors també interessa una llei així perquè «ens garanteix que allò que estem comprant s’ha produït de manera justa, amb les persones i amb el planeta. És molt important saber que no s’estan explotant els treballadors, que no s’està forçant el treball, que no s’està emprant mà d’obra infantil».

Per més informació es pot consultar l’article d’Adoración Guamán: “Frente a la irresponsabilidad: razones para aprobar una ley de derechos humanos, empresas y diligencia debida”.