Actualitat

“Volem reiterar fermament el nostre compromís d’actuar de manera col·lectiva en la defensa dels germans amb el convenciment que l’acció social compartida multiplica, mentre que l’acció individual aïlla. I que aquesta és la nostra manera de respondre a la crida de Jesús per construir aquí el Regne”, aquesta és la frase final del manifest que van llegir tots els assistents a l’eucaristia que posava punt i final a la celebració de la Jornada General que enguany ha arribat a la 62a edició.

Durant tot el dia va estar ben present la realitat de sofriment i manca de dignitat dels immigrants i dels refugiats, que són els crucificats de l’actualitat. El jesuïta Quim Pons, ho va recordar en vàries ocasions a la seva ponència, explicant la situació dels Centres d’Internaments per a Estrangers. També es van encarnar a les pregàries de l’eucaristia que va presidir el consiliari general, Josep Jiménez Montejo, que va concelebrar amb tots els consiliaris de les diferents zones i diòcesis del moviment.

La Jornada General ha servit per recordar el treball fet durant el curs passat “La fe en Jesucrist, motor per viure i compartir” i que ha posat de relleu la necessitat de conèixer més i millor Jesucrist i “reconèixer-lo com a motor, encara més, com a agulló i esperonador de la nostra vida, una vida viscuda amb sentit seguint les seves petjades”, tal i com indica Jiménez Montejo a la introducció del Pla de curs. Per aquest curs, la prioritat “Passem de la indignació a l’acció transformadora” ha de permetre, amb un arrelament a l’esperança, comprometre’s en la transformació i la humanització de la realitat més propera.

Pons va remarcar que la seva experiència amb els refugiats a l’Àfrica li va permetre calibrar “la força de la presència” i com això era llavor d’esperança en persones que estaven passant per un tràngol vital. “El plus que afegim els cristians és l’espera quan tot apunta que ja no val la pena esperar. L’esperança és el que reforça la nostra lluita diària”, va afegir. Pons també va posar en el centre de la militància les benaurances i va destacar que “no són una utopia, són un horitzó de felicitat, que ja s’està donant entre nosaltres com un petit gra de mostassa”.

Montse Ribas s’ha acomiadat com a presidenta després d’haver fet aquest servei els darrers quatre anys i ha rebut afectuoses mostres d’agraïment per part de la militància i el Comitè Permanent. Aquest lloc de responsabilitat està vacant ja que, de moment, no s’ha presentat cap candidata.