Actualitat

(Grup Lila) A l’assemblea de final de curs de la zona, un dels objectius que va sortir va ser treballar la visió feminista al moviment i a l’Església. La manera de vehicular-ho va ser dedicar la jornada de formació que fem cada any a la zona a reflexionar sobre la dona al moviment i a l’Església. El grup Lila ens vam oferir a preparar-la.

Dissabte, 16 de març, ens vam trobar a la parròquia de Sant Pau de Badalona, un nombrós grup de militants de l’ACO, alguns membres de la GOAC i altres persones del barri, per celebrar la jornada.

En el moment de l’acollida, vam projectar fotografies acompanyades de música feta per dones, per anar situant el tema. Moltes eren de pancartes de les manifestacions dels darrers 8 de març, imatges clàssiques de la jerarquia de l’Església... Per començar la jornada, unes quantes persones del públic van llegir frases i vam visionar dos vídeos de dues dones que tenen molt a dir sobre les dones a l’església: la Isabel Gómez Acebo i la Maria del Mar Albajar. 

La Neus Forcano, teòloga i filòloga, professora de llengua i literatura i membre de l’Associació Europea de dones per la recerca teològica, va fer la ponència. 

Va analitzar com pel feminisme, el 8 de març ha esdevingut un crit molt potent per la dignificació de la dona. S’hi ha apuntat una generació de joves que dona frescor i maneres diferents de fer. El feminisme és ara l’avantguarda dels moviments de lluita, que reivindica el que s’ha anat perdent d’ençà de la crisi. Està a la cresta de l’onada i uneix transversalment homes, dones, treballadors, exclosos... En el fons, darrera de totes les lluites contra les precarietats i contra el sexisme hi ha la lluita contra les relacions de poder.

El creixement del moviment feminista, també pot ser un crit contra la involució que estem detectant. Coses que semblaven superades es qüestionen o es tornen enrere: l’educació sexual, les polítiques d’igualtat, el fenomen de la repuntada dels partits d’ultradreta que manifesten que les polítiques d’igualtat són un abús, la reducció dels diners destinats a l’atenció de les víctimes de la violència de gènere, la redefinició d’aquesta violència...

I tot això no es veu només al nostre país, a Europa també se’n parla en contra de la ideologia i la perspectiva de gènere parlant d’ella com a “dictadura de gènere”. 

I l’església també s’ha “enredat” amb tot aquest tema. Part del magisteri es manifesta en contra de la ideologia de gènere, critica l’alliberament sexual, creuen que està en perill la família. En un moment determinat, amb el Papa Joan Pau II quan va interessar reforçar el paper de les famílies, es va forjar la teoria de la complementarietat basada en la missió determinada pel sexe. Homes i dones cridats a uns papers concrets. Però això no està escrit enlloc. Estem cridats a ser persones. Fer correspondre un rol amb el sexe biològic és coartar la llibertat de ser el que es vulgui ser. És un missatge fortament ideològic. L’Església durant segles ha exercit control sobre la moralitat de les persones.

Des de l’Església es diu que la sexualitat forma part de la tríada: cos, ment i esperit. És una visió des del Déu trinitari. Un Déu que és pol receptiu i pol donador. Representa una relació recíproca. I si som fets a imatge i semblança d’aquest Déu, estem cridats a viure l’amor d’aquesta manera recíproca, però no determinant qui és pol receptiu i donador perquè això en si mateix redueix les capacitats.

El cristianisme, com el feminisme, busca l’emancipació i l’alliberament de les persones.

Què significa aquesta invitació a viure en llibertat? Què fem amb tot allò que se’ns presenta i sobre el que no tenim resposta?

La Neus també ens introdueix el fragment de la samaritana des d’un punt de vista feminista. Jesús l’allibera d’una identitat imposada, la que li dona el grup, la identitat social. L’allibera de l’essencialisme determinant de ser home o ser dona i el que això ens volen fer creure que suposa com a crida, com a rols. En aquest text Jesús transgredeix codis i la samaritana també.

El més alliberador del missatge és que el més petit pot humanitzar-se, pot esdevenir persona.

El culte no té a veure amb els espais sagrats. El que hem de venerar no és el temple, ni el clergue, ni la institució. És la persona. És la trobada personal, la comunió amb Jesús. La dignitat ens la donem nosaltres mateixos.

I finalment la Neus ens va recordar que la lluita feminista és política i ens uneix l’objectiu, no el gènere. Perquè en aquesta lluita no estem soles, hi són els explotats pel sistema econòmic, hi són aquells que no encaixen en les identitats sexuals clàssiques.

Després es va obrir un debat molt ric. Aquí teniu algunes aportacions:

• Tots som iguals en dignitat.
• No és més sagrada una persona ordenada que una laica.
• Aspirem a una església rodona, no piramidal, més semblant a les primeres comunitats.
• Que ara no ens encolomin a les dones la solució al planeta!
• La desigualtat que practica l’Església, allunya.
• Com podem fer que els espais que es buiden es tornin a omplir? Fer propostes atractives que apropin. Com cridem amb les celebracions que fem?
• No podem esperar que ningú no ens doni l’autoritat. Prenem-la i després ja veurem què fan.
• Si reconeixem que tots som capaços, no permetre que les dones exerceixin les seves capacitats és directament un percentatge de pèrdua molt gran.
• L’església no la podem canviar... canviem les nostres comunitats. Negociar amb el capellà canvis en la litúrgia, celebrar la paraula.
• El poder és masculí en tots els àmbits. Aquesta és una lluita a molts fronts.
• El moviment és paritari, però s’haurien de fer accions més contundents, fer un pas més com que una dona pugui celebrar. També falta interpretar més en femení l’evangeli.
• Dissidència, desobediència, no témer l’oficialitat.

La Neus Forcano també va deixar-nos alguns textos per ampliar informació:

• Article de Teresa Forcades: «De la batalla de los sexos a la fraternidad de género»
• Article de Neus Forcano: «La Iglesia enredada en la ideología de género: invitación a una apertura transformadora»
• Revista internacional de teología Concilium: Monogràfic «Género y Teología: espiritualidad, práctica»