Please enable JS

Un món marcat pel coronavirus, compartit pels responsables d’ACO

Celebrada la Jornada «Llegint els signes dels temps del Covid-19» el 30 de maig

maig 30/Joan Andreu Parra/

Fins a 40 persones s’han connectat a la Jornada de responsables de l’ACO que s’ha celebrat amb el títol «Llegint els signes dels temps del Covid-19» el 30 de maig. Tal i com ha explicat la presidenta del moviment, Maria Martínez, s’ha canviat l’orientació de la trobada inicialment pensada per orientar el proper Consell: «Tenim molta alegria de veure-us i les abraçades us les donem des del cor. Avui l'important és poder compartir el que estem vivint en aquests moments durs, de pèrdua, de malalties, d'incertesa. Però també amb esperança. Què ens està dient Déu a les Revisions de Vida que diversos grups han pogut fer, en les oracions? L'objectiu d’aquesta trobada és animar-nos a continuar, a tirar endavant.» 

Fer la Jornada telemàticament ha facilitat la participació de responsables de grup de diòcesis (com Còrdova, Girona o Madrid) que no ho podien fer anteriorment per la distància física. La trobada s’ha iniciat amb una pregària preparada pel consiliari general, Pepe Baena, Pregària sense virus per als responsables d’ACO. A partir d’aquí, cada responsable de grup o comissió ha comptat amb un breu espai per explicar el més destacable de les vivències i la reflexió que s’ha fet al grup durant aquest temps de crisi sanitària.

Un resum de les aportacions es pot trobar en aquests punts:

· El confinament ha incrementat la freqüència de trobada d’alguns grups de Revisió de Vida (alguns fins i tot s’han trobat diàriament per pregar o han reprès eines com el Quadern de Vida).

· Molts militants han valorat aquest temps de pausa per dedicar espais al silenci i a la contemplació (pregària, lectura, reflexió, assistència a misses retransmeses...); de fet, cada casa ha pogut convertir-se en un temple.

· Es valora el grup con un espai privilegiat on compartir l’experiència de la pandèmia i on treballar la confiança en Déu i en el proïsme.

· Hi ha hagut un progressiu aprenentatge i adopció de les tecnologies informàtiques (grups de missatgeria instantània, videoconferències...) i això ha permès mantenir trobades de grup (a vegades incorporant consiliaris grans), Comitès de Zona, celebracions del Primer de Maig o d’Estudis d’Evangeli. També, s’ha posat de relleu la necessitat de cuidar aquests espais virtuals: assegurant que tots els participants estiguin al mateix nivell (figura del facilitador que també pot donar un cop de mà a grups més grans i amb dificultats amb les tecnologies), trencant l’individualisme i la tendència a l’encapsulament per la via de col·lectivitzar el coneixement.

· L’acompanyament dificultós dels fills i filles i els pares i mares ancians mentre s’ha estat teletreballant o les afectacions laborals (ERTOS, autònoms, acomiadaments...), són fets que s’han portat a moltes Revisions de Vida.

· Diversos militants han teletreballat. Alguns aspectes que es destaquen en negatiu són la major dedicació i la invasió de l’espai personal, les dificultats per desconnectar, la possible pèrdua de drets (per això cal regulació), vetllar perquè això no generi una individualització (per tal que la consciència grupal i de reivindicació no es perdi en el camí, caldrà reinventar com reivindicar i alçar la veu en la nova precarietat).

· La solidaritat ciutadana que ha aparegut durant la pandèmia i en la qual molts militants s’hi han implicat: distribució d’aliments, confecció de mascaretes, acompanyament a ancians... S’ha subratllat la creativitat i la capacitat d’adaptar-se a la situació en favor dels altres.

· S’ha posat en valor la importància dels treballs essencials molt sovint invisibilitzats, precaris i feminitzats.

· Incertesa davant el futur que s’obre pel que fa a la resolució sanitària de la pandèmia i a l’econòmica i qui marca el camí (elits econòmiques?).

· Grups que han viscut la malaltia o la mort de manera propera (familiars, amics...) tenen dolor per no haver pogut acompanyar o acomiadar adequadament.

· Les cures i la solidaritat són ingredients necessaris per sortir d’un atzucac en què ha quedat de manifest que hi ha una població que pateix injustament i que ha quedat totalment desprotegida. Els grups d’ACO són un espai on es poden agafar forces per revertir aquesta situació i canviar moltes coses a diferents nivells.

 

A banda, s’ha comptat amb un espai formatiu dirigit per Torre Jussana i orientat a la importància de les cures en les organitzacions. «A l’ACO teniu incorporada la cura (ja des dels valors), també en l'acompanyament en els grups de Revisió de Vida, com acolliu i us relacioneu. Us convidem a prendre consciència d'això i a donar-li valor, a reflexionar sobre quan us sentiu cuidats en el grup, en el moviment i com teniu cura vosaltres dels companys i del moviment», ha dit Cira Piquer, de Torre Jussana, que ha acompanyat el Comitè Permanent en el procés d’assessorament ja finalitzat.

«La millor manera de llegir els temps és fer Revisió de Vida. Aquest és l'eix de les cures a l'ACO. Ens hem d'adaptar a aquesta nova realitat: no és només utilitzar eines informàtiques, hi ha més coses a tenir en compte en aquestes reunions a distància», ha subratllat Miky Aragón, militant i director del Consell d’Associacions de Barcelona, que gestiona l’equipament municipal de Barcelona, Torre Jussana. Per tal de perdre la por a fer Revisions de Vida virtuals s’ha facilitat aquesta guia i eines.

La Jornada s'ha pogut seguir a Twitter amb el hashtag #JdaRespACO.



Altres articles