Actualitat

[Ana Maria Giménez Bonafé] La primera setmana d’agost vaig participar en el pelegrinatge que vam fer un grup de pradosians i d’amics del Pradó als llocs de referència del Pare Antoine Chevrier a Lió. Va ser un viatge on vaig conèixer els llocs on el beat va viure, va exercir el seu ministeri i va morir. 

Antoine Chevrier va ser un capellà lionès de mitjans del segle XIX que, a partir de la meditació sobre la pobresa que va fer la nit de Nadal del 1856, va decidir deixar-ho tot i viure tan pobrament com pogués. Va fundar la seva obra comprant una sala de ball a Lió anomenada Pradó per formar capellans pobres per als pobres. 

El primer lloc que vam visitar va ser la casa on va néixer Jean-Marie Vianney, el rector d’Ars, a Dardilly. Aquests dos preveres van ser contemporanis i els va caracteritzar l’amor apassionat que sentien per Jesucrist i la seva manera de viure des de la senzillesa i la pobresa. El Pare Chevrier va consultar el rector d’Ars sobre la seva vocació i va rebre un estímul especial del venerable per continuar amb la seva obra. Vam celebrar l’eucaristia al poble d’Ars on Jean-Maria Vianney va exercir el seu ministeri.

Ens vam allotjar a Limonest, casa d’espiritualitat que va comprar Chevrier per formar seminaristes. Allà ens van ensenyar els seus manuscrits, vam veure l’habitació on va passar temporades malalt i vam escoltar els testimonis del prevere que s’encarrega dels manuscrits, de l’obra educativa del Pradó i el testimoni de les germanes del Pradó que viuen a l’edifici del costat. Per mi, com a laica del Pradó, veure els seus escrits originals amb la seva lletra i tan a prop, em va emocionar. Veure les columnes que feia amb els seus comentaris a l’evangeli i les seves reflexions em va commoure profundament. L’escrit El Veritable Deixeble de Nostre Senyor Jesucrist, obra inacabada, és fruit del profund amor que sentia per Jesucrist. És el seu testament espiritual, un recull dels seus estudis d’evangeli personals, les conclusions que treia a partir de la contemplació de Nostre Senyor Jesucrist en l’Evangeli. 

El coneixement de Jesucrist és uns dels tres “tots” del Pare Chevrier juntament amb tenir l’esperit de Déu i evangelitzar els pobres. Si coneixem més Jesús, l’estimarem més i el seguirem més a prop i això es fa a partir de l’estudi d’evangeli personal responent a un tema o a una pregunta que ens fem. Estudiar així l’evangeli és una de les característiques que ens identifica com a membres del Pradó.

La part culminant del pelegrinatge va ser visitar el Pradó, que era una antiga sala de ball que va comprar el P. Chevrier per catequitzar els infants pobres. Vam arribar allà passant pel barri de la Guillotière (barri que va patir greus inundacions en la seva època), i per l’església on demanava almoina. Va ser una experiència única i molt desitjada. Allà ens van acollir d’una manera exquisida. A la capella on hi ha la tomba del beat Chevrier, el responsable internacional del Pradó, Armando Pasqualotto, ens va fer algunes reflexions sobre el misteri del naixement de Jesús, la creu i l’eucaristia. I és que el veritable deixeble de Jesucrist, segons el Pare Chevrier, ha de viure el seu ministeri a partir de l’encarnació de Jesucrist, que va néixer en una menjadora, va ser crucificat en el calvari i entregat com a bon pa en l’eucaristia per tots nosaltres, però especialment per als més pobres. Allà també vam visitar el museu i l’humil habitació on va morir.

El moment més especial i emocionant va ser visitar el mural de Saint Fons, on hi ha escrit, en tres columnes, els tres signes de la perfecció evangèlica: pessebre, calvari i tabernacle, fonaments de l’espiritualitat pradosiana. El mural està situat en un local molt senzill al costat del que era llavors una granja. El propietari, en veure sovint al P. Chevrier pregant a la intempèrie, va decidir donar-li aquesta petita estança. A partir de llavors, ell anava allà unes tres o quatre vegades l’any a pregar, tot sol i en silenci. Més endavant, també va portar els seminaristes a fer recessos. Vam estar en silenci una bona estona meditant sobre el camí de tots aquells que volem configurar-nos a Jesucrist i evangelitzar els pobres. L’eucaristia celebrada allà mateix per mi va ser única i molt sentida. He de dir que estar allà és un dels millors regals que m’ha fet la vida.

Van ser uns dies de germanor en què ens vam sentir una família compartint moltes estones de convivència, pregària, bon humor, estudis d’evangeli diaris i eucaristies units per l’amor tan gran que tenim a Jesucrist. Voldria destacar també el testimoni d’en Jaume Obrador, prevere de Mallorca que va compartir la seva experiència com a missioner a Burundi. 

Va ser una experiència única que guardaré per sempre en el meu cor. M’ha apropat més al beat Chevrier i a la seva espiritualitat. Dono gràcies a tots els pelegrins amb qui he compartit aquests dies. Vaig tornar a Barcelona amb forces renovades per intentar esdevenir, amb l’ajuda del P. Chevrier, una bona seguidora de Crist i de la Bona Nova de l’Evangeli.

Aquest pelegrinatge també el van explicar Lurdes Collet i Manel Grau al Llevat dins la Pasta, de Ràdio Estel. Podeu sentir-lo a l'enllaç.