Actualitat

[Quim Cervera] El dijous 19 d’octubre al matí ens van rebre el secretariat nacional de l’ACO francesa (tres persones alliberades per sis anys) i vam ser molt ben acollits en una trobada molt agradable, al C/Paul Lelong 7, de París. En un primer moment van estar amb nosaltres la secretària nacional Murielle Becel (bretona), la secretària de qüestions financeres i d’afers internacionals Sandrine Souprayen (de Nantes) i el secretari de publicacions i comunicació Jean-François Courtille (de prop de Tarbes. Els presidents (home i dona) no són alliberats, i per tant no estaven en el local.

Vam estar comentant diverses qüestions, que ens ressonaven per similituds amb l’ACO catalana i espanyola:

• Disminució de militants, com passa amb altres moviments de la Missió Obrera i de l’Acció Catòlica.
• Poca presència de l’ACO en medis d’immigració i del precariat.
• Que calia simplificar la organització en ser menys, però que no era fàcil.
• Ens van preguntar si com ACO fèiem accions obertes i públiques.
• Sobre la relació de l’ACO amb l’Església, amb les parròquies, amb els bisbes... En general, hi ha certa llunyania (es manté la relació, però no es nota massa recolzament). Hi ha militants que participen activament en parròquies i altres no. 
• Falten capellans que vulguin fer de consiliaris. Han d’estar més per les parròquies. 
• Fa poc que han iniciat que hi hagi consiliàries religioses  laiques i laics reconeguts oficialment. De fet en la pràctica ja fa temps que en tenien però no era “oficial” del moviment. 
• A les parròquies (o fora) hi ha força moviments carismàtics i que agrupen força joves i força dretans (a casa nostra trobem neo-catecumenals o Kikos, Opus, Legionarios, Emmaús, Effatà, etc.).
• Com arribar a altres persones a través d’actes oberts a no militants: organitzen un acte en una zona (els equips de RdV que hi ha a la zona), quan hi ha un esdeveniment destacable: una vaga important, un fet que val la pena comentar, un cinema-forum.... 
• Economia: hi ha militants que no cotitzen, que van disminuint les quotes i és preocupant. No demanen subvencions i només depenen de les cotitzacions.
• Ens van preguntar sobre el moviment independentista si havia afectat a l’ACO catalana.
• Sobre el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa estaven molts preocupats per la gran diferència que hi ha entre l’ACO catalano-espanyola, la francesa, l'HOAC i la LOC portuguesa (mètode revisió de vida), com els pocs grups que resten a Anglaterra (que com a moviment ja no existeix) i els moviments belgues, austríacs i alemanys, que són uns moviments d’oferir serveis, formació, propostes lúdiques... però no fan revisió de vida. Potser cal més relació i organitzar-se més els que fem revisió de vida.

En el dinar vam seguir parlant de temes prou interessants: la pujada de l’extrema dreta; sobre les diverses llengües a Espanya i a França, ara més reconegudes; viatgen força per visitar els diferents llocs on està present l’ACO; també ens van comentar una trobada de moviments eclesials d’ampli espectre on hi són, “Promesses d’Église”, amb uns punts comuns sobre el debat de l’autoritat dins l’església, el paper de la dona, etc.

Vam coincidir molt, i vam reforçar els lligams fraternals d’un moviment que més que germà és, de fet, pare-mare nostre, com els hi vam recordar ara que hem celebrat els 70 anys, i els fundadors van beure de l’ACO francesa. Vam quedar tots molt contents de la trobada que vam agrair.