El nostre món està marcat pel confinament, les distàncies socials i els aplaudiments, però ens escapem del silenci; tenim la necessitat de fer coses, accions, estar en moviment, però ens privem d'entrar en nosaltres (és un mal de la nostra societat). Enmig d'aquest silenci, del confinament, m'he acostat a uns joves marroquins, dos d’acollits en centres fins que compleixin els 18 anys, Ibrahim i Abdelaziz, i un altre, Brahim, acabat de sortir d'un centre i que ara fa la seva vida en un alberg, on ell, amb 18 anys, viu amb altres persones, algunes de fins a 60 anys. La trobada per mitjà de videoconferència ens la va facilitar Abdellah Ihmadi, de 42 anys, que fa cinc anys que treballa amb menors.
L’ACO celebra una nova edició de la Pasqua familiar a Clariana de Cardener des de…
