El nostre món està marcat pel confinament, les distàncies socials i els aplaudiments, però ens escapem del silenci; tenim la necessitat de fer coses, accions, estar en moviment, però ens privem d'entrar en nosaltres (és un mal de la nostra societat). Enmig d'aquest silenci, del confinament, m'he acostat a uns joves marroquins, dos d’acollits en centres fins que compleixin els 18 anys, Ibrahim i Abdelaziz, i un altre, Brahim, acabat de sortir d'un centre i que ara fa la seva vida en un alberg, on ell, amb 18 anys, viu amb altres persones, algunes de fins a 60 anys. La trobada per mitjà de videoconferència ens la va facilitar Abdellah Ihmadi, de 42 anys, que fa cinc anys que treballa amb menors.
Els 23 i 24 de novembre passats van tenir lloc a Àvila unes jornades organitzades…
