Avui podem trobar moltes persones apassionades per un club de futbol, per aventures de tota mena, per tal líder musical…, però no tantes d’apassionades per la justícia, per la fraternitat, pels altres, pels pobres, per Déu.
Jesús de Natzaret va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel mal, perquè Déu era amb ell, perquè Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer (Ac 10,38-39), proclama l’apòstol Pere a casa de Corneli.
D’això es tracta: de voler ser testimonis apassionats per fer el bé, AVUI, com Jesucrist. Però hem de ser conscients que aquesta passió pel bé, per la justícia i per la pau, que tenen la seva font en l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, comporta assumir una dosi més o menys gran de passió, en el sentit de creu, d’adversitat, de contrarietats, de renúncies, que comporta tot compromís mogut per l’amor i el servei. Una proposta que s’allunya dels manuals d’autoajuda, que se centren en el jo i l’autorealització. Paradoxalment, centrats en el bé dels altres i de la casa comuna, sortint de nosaltres mateixos, és quan se’ns regala el do de la vida plena, que és sempre vida compartida, vida en comunió.
Els objectius i els mitjans que ens plantegem enguany, fidels al que ens vam marcar al Consell, volen ajudar-nos a viure i a créixer en aquesta experiència. Com també vol emmarcar-se en aquesta dinàmica el treball d’iniciació de cadascun de nosaltres de cara a persones properes, amb l’ajuda de la Guia pràctica de la iniciació a l’ACO (presentada el curs passat), i que convidem a tenir ben present en la nostra acció. Esperem que el centenari de la JOC que estem celebrant aquest any sigui també un estímul per revifar aquesta passió per fer el bé. També ens hi pot ajudar l’any jubilar de tota l’Església, que ens convida a viure com a pelegrins d’esperança, amb un tarannà sinodal.
