Vulnerabilitat i demència. Reptes i dificultats de l’acompanyament

[Quico Manyós, recursos del Dossier Salillum n. 18] La vulnerabilitat associada a la demència planteja reptes i dificultats significatives en l’acompanyament d’aquestes persones. Aquesta etapa complexa pot implicar diversos desafiaments tant per a la persona afectada com per als seus cuidadors i familiars. Alguns dels punts destacats inclouen:

1. Pèrdua de l’autonomia:

• La progressió de la demència sovint comporta una pèrdua gradual d’autonomia per a la persona afectada. Aquesta disminució pot generar sentiments i frustració, requerint un acompanyament per abordar aquesta transició.

2. Comunicació difícil:

• La demència pot afectar la capacitat de comunicació, generant reptes per expressar necessitats i entendre les interaccions socials. Això pot provocar frustració i desconnexió, exigint mètodes de comunicació alternatius i paciència.

3. Càrrega emocional:

• Tant els cuidadors com la persona amb demència poden experimentar una càrrega emocional significativa. L’angoixa, la tristesa i la preocupació poden ser freqüents, necessitant suport emocional i recursos per gestionar aquesta càrrega.

4. Adaptació a canvis continus:

• La naturalesa progressiva de la demència requereix adaptabilitat constant per part dels cuidadors. Aquests han de fer front a canvis en les rutines, comportaments i necessitats de la persona afectada, exigint una flexibilitat emocional i pràctica.

5. Reconeixement de la identitat:

• Preservar la identitat de la persona amb demència és un desafiament. La pèrdua de memòria pot impactar la seva pròpia percepció i reconeixement personal, requerint un esforç conscient per mantenir la seva individualitat.

6. Pressió econòmica i de temps:

• L’acompanyament de persones amb demència sovint implica una pressió econòmica i de temps per part dels cuidadors. La necessitat de dedicar recursos significatius pot generar estrès i afectar la qualitat de vida dels cuidadors.

7. Maneig del comportament:

• Els canvis en el comportament, com agitació o agressivitat, són comuns en la demència. L’acompanyament requereix estratègies específiques per manejar aquest comportament sense comprometre la seguretat i el benestar de la persona afectada.

8. Estigma social:

• La manca de comprensió de la demència en la societat pot portar a l’estigma social. Acompanyar una persona amb demència pot implicar educar l’entorn social sobre aquesta malaltia i defensar la dignitat de la persona afectada.

9. Recursos limitats:

• En molts casos, l’accés a recursos i suports per a la demència pot ser limitat. Això pot generar una necessitat crítica d’advocar per millors serveis i recursos comunitaris.

10. Presa de decisions complexa:

• L’acompanyament en la demència implica prendre decisions difícils, com ara sobre el tipus de cures, la planificació del futur i altres qüestions relacionades amb la salut i el benestar de la persona afectada.

Enfrontar-se a aquests reptes requereix un enfocament integral de la persona amb una atenció especialitzada, suport emocional i una xarxa de recursos que abordi les necessitats tant de la persona amb demència com dels seus cuidadors.

Acompanyar la persona gran amb demència des del reforç de la seva identitat i història de vida implica reconèixer la seva singularitat malgrat els desafiaments cognitius. A través de l’empatia i la comprensió de la seva història personal, es pot construir una connexió significativa que preserva la seva dignitat. Aquest enfocament no només fomenta un ambient més familiar per a la persona amb demència, sinó que també contribueix a millorar la seva qualitat de vida i benestar emocional enmig dels canvis que experimenta.