La pregunta que es fa tot ésser humà que vol viure en plenitud
"Qui dieu que sóc jo?". És la pregunta que formula Jesús a Mc 8, 27-38. En aquest Estudi d'Evangeli que ens proposa l'Hilario Ibáñez trobem interessants apunts com: "Arribar al que realment som passa inevitablement per despullar-nos del que creiem ser per ser realment. Aquí hi ha la gran saviesa de Jesús". En l'enllaç pots consultar l'Estudi d'Evangeli.
Jesús entre nosaltres, des del servei a l’entrega
Grup Llefià Mc 8, 27-30; Lc 9, 18-21. El missatge central del text és Jesús entre nosaltres, des del servei a l'entrega. Ens sentim deixebles de Jesús, ja que per nosaltres és molt important, encara que a vegades ens consta portar-lo a la vida. Jesús va més enllà, no és de carn ni de sang, la sensació que Jesús es fa present i que sempre hi és. Jesús és parlar a través de les persones, és escalfor, la seva estimació es manifesta en cada dia de les nostres vides. El trobem en el silenci, en les persones, en les trobades en el moviment.
La vocació i la missió de l’ACO
Estudi d’Evangeli de la prioritat d’enguany (grup Granollers 1). La fe en Jesucrist un motor per viure i compartir. Després de dedicar un temps personal a meditar l’Evangeli Mateu 16, 13-20 i compartir què ens comunica Jesucrist, com ens fa sentir i a què ens sentim cridats passem a treballar l’Actuar. Actuar Recordem que l’opció de l’ACO té dues branques: la vocació, personal i comunitària, a la crida que ens fa Jesucrist. la missió evangelitzadora del món obrer i dels pobres. Per tant, hem de donar a conèixer Jesucrist i compartir-lo amb els altres, però com fer-ho? Abans de parlar d’Ell, primer hem de saber qui és Jesucrist per nosaltres. Som conscients que Jesús és el camí, la veritat i la vida i que sense Ell no som res? Volem que sigui el centre de les nostres vides i compartir-lo. Realitat del grup d’ACO Granollers 1 A Bellavista tenim una petita comunitat cristiana que, junt amb el rector i a la vegada el nostre consiliari de grup Pepe Baena, es treballa amb un compromís ferm cap el món obrer i els més pobres. La pregària ens ajuda a estar immersos en aquesta acció evangelitzadora de testimoniar Jesús, tant individualment com col·lectivament dins de la parròquia, però, potser no especifiquem prou que aquesta vocació i dinàmica de l’acompanyament dels obrers i els més desfavorits, ens ve de la fe en Jesucrist i les eines que ens dóna l’ACO, la parròquia, i l’Església. Eines que dóna l’Església des de les parròquies: La pregària individual i comunitària, els sagraments, amb preferència l’eucaristia, la vida de la comunitat eclesial, la participació en diferents pastorals com càrites, catequesis, visita als malalts, etc. A Bellavista també tenim Pastoral Obrera, JOC, MIJAC i ACO. Eines que ens dóna l’ACO: L’Estudi d’Evangeli, recessos, documents, la revisió de vida, les trobades de Setmana Santa, els exercicis espirituals de l’estiu, la trobada del 12 d’octubre i altres propostes de formació, tant personals com comunitàries. A vegades aquestes eines no són prou aprofitades pels militants. Ens hauríem de preguntar el perquè. Des d’ACO som conscients de ser llevat dins la massa, però potser ens cal dir-ho i explicitar-ho, fent-nos presents a les parròquies, els carrers, al barri on vivim, i especialment en els actes reivindicatius, com per exemple el passat primer de maig, potser hi assistirem a nivell personal, sindical, polític, però no com a ACO. Per concloure l’Actuar a nivell de Zona proposem als grups treballar aquestes preguntes: Utilitzem prou les eines que ens dóna l’ACO? Tenim set de Déu? On anem a buscar la font d’aigua viva? Què demanem a la zona per tal que ens ajudi a cobrir les nostres necessitats com a militants? Som conscients que com a Zona ens cal tenir una doble militància cap el món obrer i l’Església per donar a conèixer el moviment. Tenim sentit de formar part de la família de Crist dins del nostre grup i amb els altres grups de la Zona? Bellavista, 6 maig 2015 Acabem la trobada de grup amb la lectura del salm 103.
Condema legal a la reunió del Sanedrí
Estudi d'Evangeli, grup PobleNou I Mc. 15 1-5 CONDEMNA LEGAL A LA REUNIÓ DEL SANEDRÍ Tot seguit, de bon mati, els grans sacerdots tingueren consell amb els ancians i escribes i tot el sanedrí. I, després d’haver lligat Jesús, el dugueren i lliuraren a Pilat. Jesús davant de Pilat es declara Rei. Pilat el va interrogar: ¿Tu ets el rei dels jueus? Tu mateix ho dius, li respongué ell. I els grans sacerdots l’acusaven de moltes coses. Pilat el va interrogar novament: ¿No contestes res? Mira de quantes coses t’acusen. Però Jesús ja no va respondre res, de manera que Pilat n’estava maravellat. Ens hem trobat amb acusacions de pobles immigrants per usurpar les ajudes oficials de Serveis Socials en detriment de les persones d’aquí. Ens pregunten si som catòlics i diem que som Cristians. Som vertaders jutges, ho jutjo tot i tothom. La cunyada està molt malament, amb situació familiar difícil per cuidar-la. Jo estic judicant el que fan i penso haurien de fer els fills. Acompanyant les persones amb empatia, amb carinyo, sense parlar és la millor manera perquè elles pensin en allò que fan i ho reflexionin. Ve el bisbe al nostre arxiprestat, després de la missa baixa i es presta a que li fem preguntes. Una dona li diu que li va enviar una carta sobre els problemas de les dones per ajudar a les Eucaristies i altres actes de la Parròquia. Ell li contesta que no és concient de la seva carta i que li torni a enviar. Per tres cops he demanat al rector de les nostres parròquies que podríem fer dins la catequesi d’adults xerrades formatives sobre la banca ètica. La resposta ha sigut "sí, ja et diré alguna cosa". D’això ja en farà tres cursos. VEIEM: Jesus defensa el Regne de Déu. Es declara rei d’aquest Regne. No acusa els grans sacerdots ni al sanedrí davant de Pilat que és pagà. Vol que Pensi per ell mateix. Som conciens que els grans sacerdots defensen la seva situació econòmica i de poder. No sempre cal callar, és bo fer un diàleg públic, crític amb caritat. Voldríem una diòcesi on no fos difícil el diàleg, aportar les nostres vivències i trobar resposta acollidora. Voldríem que en el seminari hi tinguesin cabuda els grups especialitzats que existeixen: capellans obrers del Pradó, ACO, JOC, JOBAC, HOAC… perquè els nous capellans estiguessin més arrelats a les persones a les que Jesús vol fer arribar el Regne de Déu.
¿Quién es Jesús para mí, ahora y aquí?
Estudio de Evangelio grupo Sant Adrià de Besòs: Mireia Gómez, Laura Gómez, Alberto Larraz, Javi Aliaga, Mireia Arrufat. Consi: Luisma Alonso. Mt 16, 13-20 y Filipencs 1, 1-11. Ser cristiana y creer en Jesús me hace más feliz, me llena. Jesús es un amigo, un alivio en los momentos duros, es cómplice contigo en los momentos de alegría, es el camino hacia Dios. Le pido a Dios que nos envíe el mismo espíritu que le envió a Jesús, para vivir la vida como él la quiso vivir. Quiero mantener el dialogo con él vivo, a diario, no vivir de renta… Realizar una plegaria activa para actuar desde el espíritu y compartir la plegaria en el grupo. … Implicación personal y social. Ejemplo de Pedro: lo ve claro y luego le niega… Jesús nos pide, como a Pedro, ser duros y firmes para edificar la acción. Fe y acción ligadas. Ser seguidor de Jesús es un Servicio. Jesús es un amigo y está siempre acompañándome, en las personas con las que yo comparto… Me anima, aporta esperanza, me impulsa al compromiso, a la acción, a gozarla de una manera intensa… La reflexión y la oración es necesaria para vivir a Dios. … Mi relación con el Padre… Su amor me consuela, me calma. En Jesús, en él, todo tiene sentido. Mi paso por la vida es temporal. No quiero descuidar la conexión con él, la oración… sentirme en silencio para sentirle a él. … Jesús és el fill de Déu, del Pare-Mare. Parlo més que mai amb ell i amb el Pare-Mare, com si fossin un, però sento a Jesús més com a un igual que va viure un munt de situacions concretes en la seva època i que va procurar sempre ser just i honest. Per a mi Jesús ens demana que siguem justos, que actuem per la igualtat, la pau, la justícia i l’amor allà on siguem, a casa, a la feina, amb els amics, sempre. Filipencs 2,1-11: “unidos por un mismo amor, por un mismo espíritu y por un mismo propósito. No hagáis nada por interés personal ni por orgullo, sino con humildad, y que cada uno considere a los otros como mejores que él mismo”… También hoy para mí es un amigo con el que dialogar y hacer oración, después de hablar con él me siento más libre y más feliz, más dispuesta a lo que el Padre-Madre dispongan…
Atenció a la paraula “viure” de la prioritat de curs
El diumenge 15 de març 2015, ens vam reunir a la Parròquia de Nostra Senyora de Lourdes (Poble Sec). Era la segona del curs. Al llarg de les tres trobades del curs hem volgut reflexionar sobre la prioritat “La fe en Jesucrist, motor per viure i compartir” aturant-nos en les diferents paraules: motor, viure i compartir. En aquesta trobada ens tocava la paraula "Viure". Intentem explicar una mica el que vam viure en aquest Estudi, tot i que, entenem és molt diferent llegir-ho o sentir-ho explicar, que viure-ho en directe. Vam ser unes 17 persones (els que vam poder i vam optar per prioritzar la trobada a altres coses), i va ser un moment molt ric. Aquí el resum de com va anar la trobada: Breu oració Lectura de Mc 10, 46-53, La guarició del cec Bartimeu Aportacions del consiliari, en Joan Cabot Silenci meditació sobre el text Testimonis: En Javi Vélez, via companya de grup, va fer una trajectòria de la seva vida i com la JOC li va descobrir un Jesús que és servei als altres, que l'important és l'altre, i com l'acció transforma la vida. En Pruden va compartir la seva vida des de la malaltia i traspàs de la seva companya, la Tina, i la seva pròpia malaltia, i el descobrir la fe i Jesucrist en aquests moments tan durs. I comentaris en grup. L'ambient era molt agradable i vam triar no separar-nos en grups. Val a dir que tothom va participar. Van sortir moltes reflexions: reconèixer-nos cecs, perquè encara no tenim prou fe i sovint ens costa veure. com Jesús dóna protagonisme en lloc de donar solucions "què puc fer per tu?". si individualment o com a col·lectiu som llum pels altres o un destorb en la fe dels altres. com de vegades demanem a Déu que les coses siguin com nosaltres volem, en lloc d'acceptar la seva voluntat. la necessitat de coratge i insistència en la pregària. Petita pregària – acció de gràcies pel viscut i compartit. I vam participar a l'eucaristia de la comunitat. En Joan ens va presentar i vam fer una pregària per demanar llum.
La fe en Jesucrist fa néixer en nosaltres l’Evangeli: xerrada Josep Jiménez Montejo
El consiliari general de l’ACO, Josep Jiménez Montejo, va fer la xerrada formativa “La fe en Jesucrist fa néixer en nosaltres l’Evangeli” en el marc del Comitè General Extraordinari del passat 10 de gener. Es va aprofundir en quines són les qualitats de la fe, aquest do que ens és donat i que és expressió de la confiança absoluta en Déu. Podeu consultar el guió escrit o bé l’audició.
EdE sobre la fe
Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos qui ratione voluptatem sequi nesciunt. Neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum quia dolor sit amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit qui in ea voluptate velit esse quam nihil molestiae consequatur, vel illum qui dolorem eum fugiat quo voluptas nulla pariatur?
