Estudis d’evangeli per Advent amb accent feminista
Us enllacem la pauta per a l’Estudi d’Evangeli de Lluc proposat per les dones d’Alcem la Veu a l’ACO: Introducció i Textos de Lluc.
Una experiència de lectura de l’Evangeli
[Grup Reixac-zona Barcelona Nord, Montserrat Sidera] En el dossier del material del Pla de curs 2023-24 “Que l’esperança us ompli d’alegria”, al final de les propostes de treball hi ha la recomanació de fer un estudi d’evangeli personal sobre l’Evangeli de Marc. Al nostre grup, davant d’aquesta opció, se’ns va acudir de fer un Estudi d’evangeli personal i col·lectiu a la vegada. Es tracta d’anar llegint els capítols seguits. Vàrem prendre el compromís de llegir tots personalment un capítol abans de cada reunió i fer-ne una reflexió destacant alguns aspectes. Comencem la reunió, compartint alguns aspectes del text llegit que ens han qüestionat, que hem descobert i que ens han ajudat a pregar personalment. Un/a del grup li toca aportar una pregària a partir del capítol llegit i l’afegim a la nostra llibreta de pregàries del grup. Aquest curs hem arribat fins el capítol 11. Aquest treball ha fet que l’Evangeli fos present sempre a totes les reunions i que la pregària sorgís de l’Evangeli per fer-ne vida. Cal dir que aquest curs el nostre grup Reixac ha sigut nou, ja que ha estat la fusió de dos grups, i aquesta dinàmica ens ha fet possible compartir molta vida, de conèixer més l’Evangeli i també de conèixer-nos més nosaltres i consolidar el grup.
Venturós 2023, per Emilià Almodóvar
Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau (Nombres 6,24) Evangeli Lc 2,16-21 «En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.» Què hem vist nosaltres amb els nostres propis ulls? Tant de bo si hem procurat contemplar amb la mirada interior del cor. L’any que ja ha acabat ha tingut de tot. El nou any és com si ens regalessin una llibreta nova, en la qual podem anotar el que anem vivint tot descobrint la presència salvadora de Déu a les nostres vides. Ja som prou grans per saber que, potser, no canviarà tant la nostra existència. Ja sabem que si fa o no fa tot seguirà per un estil com fins ara, com tants anys viscuts… El que sí que podem proposar-nos és canviar de perspectiva. Sí que podem crear-nos interrogants, que com hams, ens ajudin a pescar dins la monotonia, un any més, de la nostra vida. I potser podrem entomar la monotonia sense ensopir-nos. Cal mantenir les oïdes atentes, els ulls oberts per descobrir, en allò que passa diàriament, el bri d’Esperança. La possibilitat de nova vida. La palanca per aconseguir el canvi, la transformació de la nostra petita història i qui sap si també, la Transformació de la vida del conjunt de les persones. Fem un repàs: mantenir-nos nòmades (els i les pastores van i venen…no paren quiets) Malgrat sembli que ja no hi ha qui ens mogui dels nostres principis, de les nostres coordenades, de les nostres conviccions aconseguides a còpia d’anys. Deixar-nos sorprendre pel que sembla igual de sempre (un pare, una mare, una criatura…) una guerra, uns morts, unes desigualtats, uns rics més rics, uns pobres més pobres… Veure, rumiar, actuar no deixar-nos guiar pel que diuen, pel que ens arriba que han dit uns que han escoltat d’uns altres… veure amb els nostres propis ulls perquè hem sabut ser-hi en el lloc oportú, en el moment oportú. I compartir des de l'experiència, no contes de fades sinó vida viscuda en plenitud. Tornar a la sensibilitat de les persones que se n’admiren, que vibren, que no poden mantenir-se mudes i han de proclamar: Déu avui, també, fa coses grans! Com Maria, tant de bo, durant aquest nou any, conservem els esdeveniments i les persones en el nostre cor i procurem treure-li l'entrellat, les lliçons de la vida que ens orientaran en la recerca de la FELICITAT personal i col·lectiva.
Venturós 2023, per Emilià Almodóvar
Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau (Nombres 6,24) Evangeli Lc 2,16-21 «En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.» Què hem vist nosaltres amb els nostres propis ulls? Tant de bo si hem procurat contemplar amb la mirada interior del cor. L’any que ja ha acabat ha tingut de tot. El nou any és com si ens regalessin una llibreta nova, en la qual podem anotar el que anem vivint tot descobrint la presència salvadora de Déu a les nostres vides. Ja som prou grans per saber que, potser, no canviarà tant la nostra existència. Ja sabem que si fa o no fa tot seguirà per un estil com fins ara, com tants anys viscuts… El que sí que podem proposar-nos és canviar de perspectiva. Sí que podem crear-nos interrogants, que com hams, ens ajudin a pescar dins la monotonia, un any més, de la nostra vida. I potser podrem entomar la monotonia sense ensopir-nos. Cal mantenir les oïdes atentes, els ulls oberts per descobrir, en allò que passa diàriament, el bri d’Esperança. La possibilitat de nova vida. La palanca per aconseguir el canvi, la transformació de la nostra petita història i qui sap si també, la Transformació de la vida del conjunt de les persones. Fem un repàs: mantenir-nos nòmades (els i les pastores van i venen…no paren quiets) Malgrat sembli que ja no hi ha qui ens mogui dels nostres principis, de les nostres coordenades, de les nostres conviccions aconseguides a còpia d’anys. Deixar-nos sorprendre pel que sembla igual de sempre (un pare, una mare, una criatura…) una guerra, uns morts, unes desigualtats, uns rics més rics, uns pobres més pobres… Veure, rumiar, actuar no deixar-nos guiar pel que diuen, pel que ens arriba que han dit uns que han escoltat d’uns altres… veure amb els nostres propis ulls perquè hem sabut ser-hi en el lloc oportú, en el moment oportú. I compartir des de l'experiència, no contes de fades sinó vida viscuda en plenitud. Tornar a la sensibilitat de les persones que se n’admiren, que vibren, que no poden mantenir-se mudes i han de proclamar: Déu avui, també, fa coses grans! Com Maria, tant de bo, durant aquest nou any, conservem els esdeveniments i les persones en el nostre cor i procurem treure-li l'entrellat, les lliçons de la vida que ens orientaran en la recerca de la FELICITAT personal i col·lectiva.
L’ACO, espai de gràcia on treballa l’Esperit Sant
(Ana M. Giménez i David Masobro) El diumenge 24 de febrer va tenir lloc a la parròquia Mare de Déu del Port, la segona jornada d’Estudi d’Evangeli de la zona del Baix Llobregat. Aquest curs té com a lema «Aneu per tot arreu i doneu fruit»(Jn 15,16) i com a eix la iniciació en un doble sentit: tots som iniciadors i tots ens estem iniciant contínuament. Vam treballar el text de 2Co 3,1-6 i Josep Hortet, rector de la parròquia, ens va donar unes pistes per treballar el text. El Josep ens va dir que l’ACO és un espai de gràcia on hi treballa l’Esperit Sant. El moviment ha de saber acompanyar, tot mostrant la tendresa de Déu i sense fer judicis de valor dels processos de les persones. En la nostra reflexió vam rebre l’aportació de dos testimonis. En primer lloc la Modes del grup Àgora ens va fer un resum sobre les conclusions de l’Estudi d’Evangeli del seu grup. El text ens fa reconèixer en nosaltres l’acció de Déu i no tant l’acció basada en el nostre esforç. La Modes va compartir amb nosaltres la seva experiència de voluntariat amb gent gran. Concretament ens va explicar la relació d’amistat entre dues senyores. La seva relació és una carta escrita en els seus cors. No tenen família però es tenen l’una a l’altra. En segon lloc, Santi Garcia, del grup del Prat va enfocar el seu testimoni en el tema de la iniciació. Va explicar la seva experiència com a catequista de confirmació. També va introduir dos nous membres: la Lucía i el Raül en el seu grup. En la seva feina haver fet de delegat de personal l’ha ajudat a relacionar-se amb molta gent i a veure que abans que treballadors som persones. Hem d’actuar a la feina igual que fora d’ella i no perdre els valors ni els principis. De les lectures de l’Estudi d’Evangeli es queda amb la idea de que és l’acció que fem individualment el que la resta de persones que ens envolten s’emporten de nosaltres. A continuació vam fer tres grups a partir dels quals vam fer una pregària que vàrem compartir durant l’eucaristia que celebràrem amb la comunitat parroquial. A l'enllaç teniu algunes imatges de la trobada.
Estudi d’Evangeli conjunt de tres grups de la zona Besòs
(Concha Parra) Ja fa alguns cursos que tres grups de la zona Besòs (Llúria, Poblenou II i Lila) fem un cop l’any un Estudi d’Evangeli conjuntament. Aquest treball permet anar més enllà del que veiem fent una lectura individual i garantir que no estem fent una interpretació «a mida». També és una manera de fer comunitat. Vam trobar-nos el divendres, 26 d’octubre de 2018, al Casal de Barri del Poblenou. Enguany el text escollit ha estat Lc 10,1-12 i aquí teniu algunes de les reflexions que hi van sortir. 1Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia: –La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. 3Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” 6Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. 8»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” 10Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” 12Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. CONTEMPLAR L’EVANGELI els envià de dos en dos Molt potent la idea de compartir, de no anar sols. Creant comunitat. Eren una bona colla, setanta-dos! perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Anar davant anunciant el que ve darrere. Preparar el camí és crear les condicions per rebre el missatge. La collita és abundant, Sovint ens costa de veure i de creure. La collita és abundant és la voluntat de ser feliç. Ens arriben molts inputsfoscos, però una bona part dels humans practica la bondat. Déu s’entesta a dir que hi ha molt, que hi ha de tot. Abundància. Quan sempre ens diuen que els recursos són limitats… El que passa és que estan mal repartits. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats Déu creu en nosaltres i ens demana anar amb confiança i valentia. Aquesta confiança surt de la pregària. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops Avisa de la duresa del que vindrà, de la tasca de construcció de la comunitat, de l’església. Els envia als llops; que són a tot arreu! Diu que hi ha llops i ens envia! És per dir-nos que no siguem ingenus, que ens preparem. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies Els envia pràcticament despullats materialment i espiritual. Sense doctrina. Tal com sou, sense ornaments, sense pretensions de voler poder o influència. Anar buits perquè ens puguem omplir. Si ja anem plens, no podrem encabir res més. No iniciar com si fóssim nosaltres els que «donem». Despullar-se, anar amb senzillesa, sense plans, viure l’imprevist. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Ens marca unes maneres, unes formes. Quan entrem amb duresa, les portes es tanquen. La nostra veu, la nostra mirada, el nostre somriure. És molt important com entrem. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Tant el bé com el mal, retornen. Tornarà a vosaltres la pau. Davant d’una resposta negativa, no revertirà a nosaltres la negativa a rebre. Sense rancúnia marxem, perquè s’ha d’entendre que no és el moment. No aneu de casa en casa. No fer sense sentit, fer aprofundint. Ara estic aquí, amb aquesta gent i em centro en això. No a l’activisme. Anar a poc a poc també afavoreix la reflexió sobre el que fem, el que volem fer i com ho volem fer. No és una qüestió de convèncer, sinó de la tasca del dia a dia. Cal obrir mires, l’objectiu no és tenir més adeptes. Cal ensenyar que som cristians o simplement transmetre el que som? La vida, l’acció davant de les paraules. El Regne de Déu és a prop vostre Recordem el que va analitzar molt bé la Mar el 12 d’octubre. El Regne de Déu és aquí. La resposta és ara, si ho deixem passar, perdem una oportunitat per fer una mica millor el món. El Regne de Déu té a veure amb restablir la relació amb Déu, amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la natura. El Xalom que deia la Mar, la felicitat. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. El final del text ens ha desconcertat molt! Primer ho hem llegit com una amenaça, però no podia ser una amenaça… Després hem anat veient que és un toc d’alerta perquè és fàcil jutjar la gravetat d’un delicte, però la gravetat de no ser justos, de la indiferència…, és aquesta la que mereix un «càstig sever». Per sobre de tot Déu ens dóna llibertat per escollir. Aquest evangeli dóna la pauta (lleugers d’equipatge), el camí (la pau) i el missatge (el Regne de Déu). És un text molt adient amb el que és el Pla de Curs i hi trobem paral·lelismes amb els reptes de la iniciació: ser conscients que tots som iniciadors, significar-se com a cristians, comunicar a les persones més senzilles… A QUÈ ENS SENTIM CRIDATS A una activitat
Preparats per ser homes i dones significatius
[Ana M. Giménez] El passat diumenge dia 13 de maig va tenir lloc el darrer estudi d'Evangeli de la zona del Baix Llobregat amb el lema “Perquè on tens el tresor hi tindràs el cor” (Mt 6,21). El vam fer a la parròquia de Sant Albert Magne de l'Hospitalet de Llobregat. Ens va ajudar aquesta vegada en Josep Maria Pujol. La jornada va transcórrer com sempre: una explicació al text, dos testimonis, una estona de treball de grups i el compartir final. El text que vam treballar va ser l'elecció dels dotze de Mt 10, 1-10a. En Josep Maria ens va donar quatre pistes per treballar el text. Ens comentà com aquest Evangeli és una crida a anar eixamplant horitzons i a anar obrint pas. També ens mostra la primera comunitat, la dels dotze, dels primers que van seguir Jesús. Un grup de persones molt diverses però que estarà amb Jesús i continuarà la seva tasca. Jesús els envia per curar… Jesús sempre ens mostrarà allà on sigui les xacres del món, de la seva societat, no ens crida tant a fer coses com a ser significatius. Que allà on siguem poguem portar el Regne de Déu i mostrar a tots els homes el seu amor Amor transformador. Després de donar-nos aquestes pistes van tenir lloc dos testimonis. El primer va ser de l'equip de “Panes y peces”. Ens van comentar com els hi afecten les retallades en els àmbits del sector públic: la sanitat i l'educació. El segon va ser de la Núria Estruga, que aquest any acaba la seva responsabilitat com a Responsable de zona. La Núria ens va explicar que havia gaudit molt de la seva responsabilitat però també ens va comentar quins havien estat els aspectes que li havien costat més de la seva tasca, va agrair tot el que havia après i va acabar amb una acció de gràcies i demanant que hi hagi més militants que prenguin responsabilitats en el moviment. A continuació vam treballar dues preguntes per a la reflexió als grups: 1. Quines són les xacres del nostre món, a les quals hem de donar resposta? I 2. A què i a qui ens envia Déu ara? El treball de grups va ser molt enriquidor i van sorgir moltes pregàries d'agraïment per haver pogut participar, per la presència de l'Àngel Mena i de la Montserrat Rubio i per la redescoberta de Déu en la vida de cada dia. La trobada va finalitzar amb una pregària preparada pel Josep Maria que ens va ajudar a fer pregàries espontànies. Vam acabar l'estudi d'Evangeli amb forces renovades per a ser sal i llum en el nostre món, o dit amb paraules del Josep Maria: “homes i dones significatius”.
Jornada d’Estudi d’Evangeli de la zona Baix Llobregat
Amb el lema «Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor» (Mt 6,21), el Comitè de preparació d'estudi d'evangeli hem preparat les tres jornades. En la primera, celebrada el 3 de desembre vam treballar el text de Mt 13,44-46 que inclou la paràbola del tresor amagat i la paràbola de la perla. I el diumenge 25 de febrer vam treballar el text d’Ac 3,1-10, la guarició d'un invàlid. La jornada va tenir lloc durant el matí a la parròquia de Nostra Senyora Lourdes del barri del Poble Sec. Ens va ajudar a treballar el text Jordi Iglesias, que acompanya al grup d'ACO de Poble Sec. Les seves explicacions sobre les paraules clau del fragment de Ac ens van donar llum per entendre'l i aplicar-lo a la nostra vida. Seguidament van participar dos testimonis. Un va ser el del grup Eclesiastés de la parròquia Mare de Déu del Port, i es fixava en els gestos i accions de Pere i Joan en el text que treballàvem. Com podem ser Pere o Joan per als altres? El grup Eclesiastés ens ho va explicar des de l'amor a les persones que trobem en el nostre camí de cada dia. L'altre testimoni el va fer el Grup del Poble Sec, i fou un homenatge a l'Albert Marín, el qual va ser el seu iniciador des dels inicis i fins que la seva malaltia ja no li va permetre continuar. L'Albert va ser un bon amic, proper i senzill, i sempre va acompanyar el grup amb estimació, generositat i des de l'amor al moviment. El trobarem molt a faltar. La jornada va continuar amb el treball de grups a partir de tres pistes: 1. Què veig en el text?; 2. En què m'interpel·la?; 3. A què em sento cridat? Després vam preparar entre tots una pregària que vam presentar durant l'Eucaristia de la comunitat de la parròquia de Lourdes. Ana Maria Giménez
Testimoni del grup Port a la llum de la carta de Sant Pau als Romans
Aquest curs, els Estudis d'Evangeli de la zona del Baix Llobregat han estat sobre fragments de la carta de St. Pau als Romans. El diumenge 28 de maig s'ha fet la darrera trobada del curs. El grup del Port ha fet una aportació molt interessant que té a veure amb el que hem viscut aquest curs i al Consell. A la pregària final diuen: «Senyor, que la frase que sovint repetim que “tots/es som iniciadors/es” ens vagi penetrant, i que siguem capaços de treure’ns les nostres pròpies pors que no ens permeten anunciar-te.» Podeu consultar-ho a l'enllaç.
Viure d’una manera nova
A la trobada de Nadal de la zona Barcelona Nord es va treballar el passatge de Mt 1, 18-25. Hi ha unes reflexions i un fet de vida paral·lel ben escaient. Entre altres es descriu què és l’acció alliberadora: “Viure d’una manera nova: des de la confiança i no des de la por, des del sentir que faig camí acompanyat, que és Ell el que donarà llum al que passi i que no faig la meva obra sinó que m’he situat en el projecte de salvació de Déu”. Podeu consultar l'Estudi d'Evangeli a l'enllaç.
