Pregàries d’estiu (Cicle C)
Gracias Gracias, Señor, por todo lo que, con tu ayuda, he realizado durante el curso. Gracias por las personas que más he tratado y conocido. Gracias por todo lo que he aprendido de los demás. Gracias porque, contigo y para Ti, puedo vivir mi compromiso cristiano. Y de todo aquello que no he realizado bien o he dejado de hacer, te pido perdón, Señor! En iniciar les vacances Marc 6, 30-32: En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: “Veniu ara sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”. Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Oració: Senyor i Pare nostre: ens heu fet la mercè de poder fruir d’uns dies de vacances. Feu que els passem contemplant les vostres obres i compartint amb els altres els dons de l’alegria i de la pau. Us ho demanem per Crist, germà nostre. Amén. Nuevas relaciones Al encender esta lámpara, te pido Señor por todas las personas que encontraré durante el verano: En acabar les vacances Carta als Colossencs 3, 16-17 Germans: agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Oració: Preguem. Déu i Pare nostre: havent arribat al final dels dies de vacances, us donem gràcies per totes les coses bones que hi hem experimentat i us demanem que sapiguem tornar a les nostres activitats ordinàries amb joia i esperit de servei. Per Crist, Senyor i germà nostre. Amén. Breve Orar es ponerse al sol del Amor de Dios y dejar que vaya penetrando en tu piel. M’abandono a Tu Pare, em poso a les teves mans, fes de mi el que vulguis. Per tot el que facis, te’n dono gràcies. Estic disposat/da a tot; tot ho accepto per tal que la teva voluntat es faci en mi i en les criatures: no desitjo res més. Poso el meu esperit en les teves mans i te’l dono de tot cor perquè t’estimo; vull donar-me a Tu sense mesura amb una confiança total, ja que ets el meu Pare. Perdó Senyor, t’ofereixo tot el que avui he fet de bo, i, de tot cor, et demano perdó per les ofenses que t’he fet a Tu i a tots els meus germans i a totes les meves germanes. Buen humor Señor, concédeme una buena digestión, y, naturalmente, algo que digerir. Concédeme la salud del cuerpo y el buen humor necesario para conservarla. Concédeme un espíritu sano, para que mis ojos se fijen siempre en lo que es bueno; y, ante el pecado, en vez de escandalizarme, busque un remedio eficaz. Concédeme un espíritu que desconozca el aburrimiento, que no proteste ante todo, ni se lamente continuamente. No permitas que me apegue a eso tan lioso que se llama “yo” Dame, Señor, el sentido del humor. Haz que me ría de un chiste o de una historia graciosa; para que pueda sacar algo de alegría de la vida y la pueda compartir con los demás.
Dona’m ulls per veure el teu rostre en la pantalla i al carrer
[Aquesta pregària es va llegir en la trobada de consiliaris de zona i de comissions el 7 de juny passat] De l’evangeli segons sant Joan (20,19-23): 19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: –Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: –Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: –Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. PREGÀRIA: Oh Verbo eterno, que habitaste entre nosotros, y sigues susurrando en cada palabra, en cada rostro, en cada historia compartida. Tú, que cruzaste a la otra orilla, llévame contigo a los márgenes del mundo, a los rincones invisibles del barrio y la red, donde la soledad busca encuentro, donde la duda anhela sentido. Dame ojos para ver tu rostro en la pantalla y en la calle, en el obrero que lucha por la justicia, en la madre que cuida en silencio, en el joven que busca esperanza entre clics y algoritmos. Dame voz para anunciar la verdad sin ruido, sin arrogancia, sin miedo, sino con la dulzura de quien siembra y la certeza de quien confía. Dame manos para construir puentes, para tocar con ternura la herida abierta de este tiempo, para escribir palabras que sanen, que enciendan, que despierten. Espíritu de la novedad, enséñame a orar en lo pequeño, en el mensaje que consuela, en la imagen que despierte, en el silencio compartido. Que la tecnología no sea muro, sino viento que avive el fuego del Evangelio. Que las redes no sean jaula, sino redes de amor, de justicia y de encuentro. Hazme testigo en salida, discípulo en camino, voz en el desierto digital, y presencia viva en lo real. Amén. José Luis Iglesias Meilán
Senyor, Tu sempre hi ets
[Pregària preparada per la diòcesi de Lleida per al Comitè General de l’1/02/2025] LECTURA La tempesta calmada (Mc 4, 35-41) 35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: -Passem a l’altra riba. 36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: -Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? 39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: -Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué: -Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? 41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: -Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? REFLEXIÓ Nosaltres, deixebles del Crist, passem per pors i inseguretats immenses, cridem des de la por de la tempesta, però el Mestre ens ajuda, revelant així el poder de l’Evangeli. El Regne venç quan algú és capaç de dormir al cor de la tempesta. No ens acabem de creure que Déu va a la nostra barca. El missatge de Jesús és que hem de confiar, encara que sembli que Déu no es preocupa de nosaltres. No són les accions espectaculars de Déu les que ens han de portar a confiar en Ell. Déu està més a prop nostre del que nosaltres pensem. PREGÀRIA Senyor, no vull dubtar de la teva presència quan tot s’enfonsa, quan sembla que la vida és injusta amb mi. Tu sempre hi ets. PARENOSTRE
“Sebas, militante de la ACO”
[Esta oración fue leída en el Comitè General del 28/09/2024] Gracias Madre ACO, que un buen día me invitaste a formar parte de tu gran familia, sin dejar de ser de mi barrio. Gracias por ayudarme a sentirme lo que era: “un cura obrero”. Gracias por tu paciencia a educarme en la “sabiduría de la REVISIÓN DE VIDA” de cada encuentro. Gracias por el fruto de la confianza y la serenidad de tantos hermanos, compañeros de tarea. Gracias porque al final me han hecho ver y gozar que en cada hermano obrero ¡ENCUENTRE A JESUCRISTO! ¡GRACIAS para siempre a todos y por todo! ¡LA PAZ ESTÉ CON VOSOTROS! Sebas Heredia, 6/08/2024
Presente
[Pepe Baena Iniesta, consiliario de ACO] Por motivo de la reunión de ayer del grupo de ACO del Gra de Mostassa y de todas las reuniones de grupos de revisión de vida pasadas, presentes y futuras. Siempre acompañadas por la discreta presencia de Jesús Muerto y Resucitado. Presente en el momento de antes de comenzar. Presente en aquellos que les cuesta llegar. Presente en los otros que a la hora están. Presente en los ausentes que no pueden participar. Presente en la oración que se hace primordial. Presente en cada hecho de vida a revisar. Presente en la hoja de libreta sin miedo para estrenar. Presente en las informaciones con una mirada plural. Presente en los silencios que hacen pensar. Presente en los sentimientos que emergen sin rechistar. Presente en las palabras sutiles con ganas de liberar. Presente en el Evangelio amasado para con Jesús conectar. Presente en el amor compartido como prueba de comunidad. Presente en la acción de gracias de una reunión por continuar. Presente, siempre Presente, en un grupo que haces Tuyo, Amigo de Verdad, para evangelizar.
Mor Pilar Martínez, presidenta d’ACO (1972-1975)
Pilar Martínez va morir la tarda del 14 de febrer passat. Aquesta veterana militant va ser presidenta del moviment en el període 1972-1975 amb Josep Ramírez (també traspassat recentment) i Oriol Xirinachs com a consiliari. Són anys de gran efervescència eclesial, en plena recepció del Concili Vaticà II, que havia finalitzat 10 anys abans. Preguem per ella i els seus familiars i agraïm la seva donació generosa a la causa obrera.
Danos, sobre todo, Padre bueno, vivir con las actitudes de tu Hijo
[Oración que fue leída en la reunión online de consiliarios/as de zona y comisiones el 9/12/23] Del evangelio de san Mateo (9,35-10,1.6-8): Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. 36 En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37 Llavors digué als seus deixebles: –La collita és abundant, però els segadors són pocs. 38 Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. 1 Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. 5 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: -No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. 6 Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. 7 Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop." 8 Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. *** Jesús recorría todos los pueblos y aldeas enseñando en las sinagogas de cada lugar. Anunciaba la buena noticia del reino y curaba toda clase de enfermedades y dolencias. 36 Viendo a la gente, sentía compasión, porque estaban angustiados y desvalidos como ovejas que no tienen pastor. 37 Dijo entonces a sus discípulos: –Ciertamente la mies es mucha, pero los obreros son pocos. 38 Por eso, pedid al Dueño de la mies que mande obreros a recogerla. 1 Jesús llamó a sus doce discípulos y les dio autoridad para expulsar a los espíritus impuros y para curar toda clase de enfermedades y dolencias. 5 Jesús envió a estos doce con las siguientes instrucciones: –No os dirijáis a las regiones de los paganos ni entréis en los pueblos de Samaria; 6 id más bien a las ovejas perdidas del pueblo de Israel. 7 Id y anunciad que el reino de los cielos está cerca. 8 Sanad a los enfermos, resucitad a los muertos, limpiad de su enfermedad a los leprosos y expulsad a los demonios. Gratis habéis recibido este poder: dadlo gratis. ORACIÓN: Padre de nuestro Señor Jesucristo y Padre de todos los vivientes: Danos entendimiento claro para que sepamos qué quieres de nosotros en este momento que vive nuestro mundo. Danos un corazón solidario para que, desde la realidad del mundo obrero, escuchemos el clamor de los pobres y explotados. Danos una mirada limpia para que descubramos tu imagen en todas las personas que sufren. Danos unas manos fraternales y generosas, tanto para dar como para recibir, porque todos necesitamos de todos. Y danos, sobre todo, Padre bueno, vivir con las actitudes de tu Hijo para que las mujeres y hombres de nuestro tiempo atrapados en la red del trabajo y el consumo puedan descubrir que Tú tienes un proyecto de humanización y eres Padre de todos. Amén.
“Hostia con sabor a pobre”
Pepe Baena, consiliari de l’ACO, és l’autor d’aquest poema sorgit a partir de les imatges de les processons a la darrera JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) a Lisboa. Cada vez que te ofreces en hostia consagrada me remites con paciencia al rostro del humilde. Cada vez que te guardo en el sagrario de bronce me invitas sin derroche a desnudarme del lujo. Cada vez que te traslado en custodia magnifica me acompañas con dulzura a la manifestación del descartado. Cada vez que te engrandeces en el pan de la eucaristía me transmites sin agonía la Palabra hecha Pobre.
Pregària per la no violència a les dones dins i fora l’Església
El 25 de novembre passat va ser el Dia per la no Violència a les Dones. El col·lectiu Dones Alcem la Veu en el qual hi participen vàries militants va organitzar una pregària a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Podeu accedir a la pregària a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/preg-ria-la-no-viol-ncia-les-dones-dins-i-fora-lesgl-sia-25-n-2022
Tota la nostra vida és Advent, de Pere Casaldàliga
Tota la nostra vida és Advent, Déu està venint. Ell ve en la seva Paraula, en el seu Esperit que ens dona la fe, en els sagraments de l’Església, en les lluites i alegries de la vida, en cadascun dels nostres germans i germanes, sobretot en els més pobres i sofrents. Cal saber esperar Déu. Cal saber buscar Déu. Cal saber descobrir Déu. I mira que hi ha molts que es cansen d’esperar, perquè els costa d’afrontar la vida perquè els poderosos continuen aixafant els febles. Ens costa cercar Déu en el dia a dia, en el treball, a casa, en el carrer, en la lluita pels drets de tots, en la pregària, en la festa alegra dels germans units, i fins i tot més enllà de la mort. El blat de moro i l’arròs estan naixent, bells. Ha arribat l’Advent. Després arribarà el Nadal. Déu arriba sempre. Obrim els ulls de la fe. Obrim els braços de l’esperança. Obrim el cor de l’amor.
