Mor Pilar Martínez, presidenta d’ACO (1972-1975)
Pilar Martínez va morir la tarda del 14 de febrer passat. Aquesta veterana militant va ser presidenta del moviment en el període 1972-1975 amb Josep Ramírez (també traspassat recentment) i Oriol Xirinachs com a consiliari. Són anys de gran efervescència eclesial, en plena recepció del Concili Vaticà II, que havia finalitzat 10 anys abans. Preguem per ella i els seus familiars i agraïm la seva donació generosa a la causa obrera.
Danos, sobre todo, Padre bueno, vivir con las actitudes de tu Hijo
[Oración que fue leída en la reunión online de consiliarios/as de zona y comisiones el 9/12/23] Del evangelio de san Mateo (9,35-10,1.6-8): Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. 36 En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. 37 Llavors digué als seus deixebles: –La collita és abundant, però els segadors són pocs. 38 Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. 1 Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. 5 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: -No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. 6 Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. 7 Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel és a prop." 8 Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc. *** Jesús recorría todos los pueblos y aldeas enseñando en las sinagogas de cada lugar. Anunciaba la buena noticia del reino y curaba toda clase de enfermedades y dolencias. 36 Viendo a la gente, sentía compasión, porque estaban angustiados y desvalidos como ovejas que no tienen pastor. 37 Dijo entonces a sus discípulos: –Ciertamente la mies es mucha, pero los obreros son pocos. 38 Por eso, pedid al Dueño de la mies que mande obreros a recogerla. 1 Jesús llamó a sus doce discípulos y les dio autoridad para expulsar a los espíritus impuros y para curar toda clase de enfermedades y dolencias. 5 Jesús envió a estos doce con las siguientes instrucciones: –No os dirijáis a las regiones de los paganos ni entréis en los pueblos de Samaria; 6 id más bien a las ovejas perdidas del pueblo de Israel. 7 Id y anunciad que el reino de los cielos está cerca. 8 Sanad a los enfermos, resucitad a los muertos, limpiad de su enfermedad a los leprosos y expulsad a los demonios. Gratis habéis recibido este poder: dadlo gratis. ORACIÓN: Padre de nuestro Señor Jesucristo y Padre de todos los vivientes: Danos entendimiento claro para que sepamos qué quieres de nosotros en este momento que vive nuestro mundo. Danos un corazón solidario para que, desde la realidad del mundo obrero, escuchemos el clamor de los pobres y explotados. Danos una mirada limpia para que descubramos tu imagen en todas las personas que sufren. Danos unas manos fraternales y generosas, tanto para dar como para recibir, porque todos necesitamos de todos. Y danos, sobre todo, Padre bueno, vivir con las actitudes de tu Hijo para que las mujeres y hombres de nuestro tiempo atrapados en la red del trabajo y el consumo puedan descubrir que Tú tienes un proyecto de humanización y eres Padre de todos. Amén.
“Hostia con sabor a pobre”
Pepe Baena, consiliari de l’ACO, és l’autor d’aquest poema sorgit a partir de les imatges de les processons a la darrera JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) a Lisboa. Cada vez que te ofreces en hostia consagrada me remites con paciencia al rostro del humilde. Cada vez que te guardo en el sagrario de bronce me invitas sin derroche a desnudarme del lujo. Cada vez que te traslado en custodia magnifica me acompañas con dulzura a la manifestación del descartado. Cada vez que te engrandeces en el pan de la eucaristía me transmites sin agonía la Palabra hecha Pobre.
Pregària per la no violència a les dones dins i fora l’Església
El 25 de novembre passat va ser el Dia per la no Violència a les Dones. El col·lectiu Dones Alcem la Veu en el qual hi participen vàries militants va organitzar una pregària a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Podeu accedir a la pregària a l'enllaç: https://acocat.org/mediateca/preg-ria-la-no-viol-ncia-les-dones-dins-i-fora-lesgl-sia-25-n-2022
Tota la nostra vida és Advent, de Pere Casaldàliga
Tota la nostra vida és Advent, Déu està venint. Ell ve en la seva Paraula, en el seu Esperit que ens dona la fe, en els sagraments de l’Església, en les lluites i alegries de la vida, en cadascun dels nostres germans i germanes, sobretot en els més pobres i sofrents. Cal saber esperar Déu. Cal saber buscar Déu. Cal saber descobrir Déu. I mira que hi ha molts que es cansen d’esperar, perquè els costa d’afrontar la vida perquè els poderosos continuen aixafant els febles. Ens costa cercar Déu en el dia a dia, en el treball, a casa, en el carrer, en la lluita pels drets de tots, en la pregària, en la festa alegra dels germans units, i fins i tot més enllà de la mort. El blat de moro i l’arròs estan naixent, bells. Ha arribat l’Advent. Després arribarà el Nadal. Déu arriba sempre. Obrim els ulls de la fe. Obrim els braços de l’esperança. Obrim el cor de l’amor.
Pregària del dia de la dona 2022 a Lleida
Per commemorar el dia de la dona els i les militants d'ACO Lleida hem fet una pregària telemàtica el 3 de març passat per reflexionar sobre el perquè les cures als altres recauen majoritàriament en les dones, i com això s'acaba traslladant en l'àmbit laboral on desenvolupen feines d'atenció a les persones (infermeres, treballadores socials, neteja, atenció domiciliària, etc.) i molts cops són treballs precaris i mal remunerats. Ens hem ajudat de passatges de l'Evangeli on Jesús interactua amb dones: la Samaritana, la Sogra de Pere, Marta i Maria, la Pecadora. En aquests passatges Jesús tracta a les dones com a persones plenes, no com a éssers que li renten la roba o li preparen menjar. Ell les escolta, té en compte les seves opinions, les defensa i les respecta com a filles de Déu. Donada la situació actual a Ucraïna hem finalitzat amb la pregària de Sant Francesc.
Pregària amb motiu del Dia de la dona – 8 de març
DÉU DE L’AMOR, sabem que ens vas crear Home i Dona, que, siguem Home o Dona, tu ens vas estimar des del principi de la creació! DÉU DEL RESPECTE, sabem que des de la nit dels temps ens respectes a cadascuna, a cadascun amb les nostres diferències i les nostres complementarietats! DÉU DE LA JUSTÍCIA, sabem que el teu Fill Jesús ha sabut escoltar les dones rebutjades, ferides, explotades, mal estimades. I sabem que fent això, va causar sorpresa, i fins i tot escàndol! DÉU DE LA VIDA Dona'ns el valor de seguir els passos del teu Fill. Dona'ns la força per a ser testimonis del respecte de tota vida. I en totes les ocasions T'ho demanem a tu, DÉU, PARE nostre i MARE nostra pels segles dels segles! Amén. Oració de Bernard ROBERT Consiliari de l'MMTC
El «Sí», de Pepe Baena
No sé qué me pasa, no sé qué me traspasa, no sé qué me desfasa, no sé qué me cansa. Sólo sé que Tú me alcanzas, sólo sé que Tú me abrazas, sólo sé que Tú me alzas, sólo sé que Tú me ensalzas. Aunque diga no al final es tu Sí. Aunque diga no siempre es tu Sí. Aunque diga no permanece tu Sí. Aunque diga no mejor es tu Sí. Pepe Baena Iniesta (Oración después de un no llevado por la desconfianza ante una mujer necesitada)
«Això us mano: que us estimeu els uns als altres»
[Pregària llegida a l'inici del Comitè General de l'11/12/2021, preparada per la diòcesi de Vic] “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m’heu escollit pas vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per tot arreu a donar fruit, i un fruit que duri per sempre i tot allò que demaneu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.” (Jn 15,11-17) “Qui són les bones persones sàvies i humils que van contribuir a fer que la nostra vida fos més intensa, compromesa i, malgrat les responsabilitats de tota opció, també més agradable? Aquests éssers estimats, fonamentals, ens inspiren, ens ajuden a ser millors. Són imprescindibles perquè la humanitat avanci en justícia, compromís social i que sigui digna de tal nom. Les seves causes ens interpel·len, avui com ahir, per fer-se fonament de les nostres decisions. Ens ajuden a trobar sentit a la nostra vida i significat a les nostres accions. Alimenten la nostra consciència perquè ens mostren la seva vocació de cercadors de bondat, veritat i bellesa en les coses senzilles de la vida quotidiana més enllà de l’extraordinari.” Del quadern Anem a fons, n. 29, «Elogi de la gratitud. Una aposta per l'esperança», de Dani Jover: https://acocat.org/mediateca/anem-fons-n-29-elogi-de-la-gratitud-una-aposta-lesperan.
Sentir la llama de la zarza que nunca se apaga
[Oración que fue leída por Jordi A. Romero, responsable de la zona Baix Llobregat, en el Comité General del 19/06/21] Déu pare i mare: Estos días he tenido muy presente el libro del Éxodo. Muchos paralelismos me han aparecido con los tiempos que nos están tocando vivir. Empezando por que hemos pasado una cuarentena, nunca habíamos estado confinados, algunos prisioneros, otros a salvo en casa. El aislamiento nos ha hecho crecer, hemos buscado medios para comunicarnos, de estar conectados. Lo que parecía imposible, reunirnos, revisar nuestras vidas, seguir comprometidos con la sociedad. Hemos conseguido encontrar nuevas maneras de afrontarlos. Se ha acrecentado un fenómeno, el de las falsas noticias, que hemos sufrido todos. Se ha acuñado un término “infoxicación”, para tratar de nombrar una paradoja. En un mundo hiperconectado, y sobre-informado, la verdad a menudo cuesta compromiso y búsqueda encontrarla. Una consecuencia que se ha agudizado es que se duda de la realidad, temas consolidados universalmente, que se sabían, ahora son objeto de opinión. Vacunas o la esfericidad del planeta. Hemos tenido que escuchar a presidentes preguntarse por qué no bebíamos lejía. Sí, becerros de oro me parecen. Otro paralelismo me aparece en la precarización, en el Éxodo maná y codornices como único alimento. Aquí no el alimento quizá, pero desde luego el tejido social, sanidad, trabajo, vivienda… La renovación del compromiso, las idas y venidas de Moisés del monte Horeb. Me resonaban con nuestros valores. Que se ha puesto en cuestionamiento, lo que consideramos importante hoy se ha visto enriquecido por la vivencia del aislamiento social y la falta de contacto. En este tránsito, todos hemos perdido algo o a alguien. Y, desde luego, cuando salgamos de esta pandemia, no seremos los mismos. Esto me lleva a lo que me ocupa hoy por hoy. Cuando el pueblo elegido salió del desierto, Moisés quedó atrás. ¿Quién los guiará? Muchos son los retos que nos plantea volver a la normalidad. ¿Volveremos al centro de Barcelona para reunirnos? Ese contacto frecuente y fructífero con los que estáis a tantos kilómetros… ¿cómo conseguiremos mantenerlo? En la zona, ¿qué seguirá siendo online y qué presencial? Ya hay voces que piden fórmulas mixtas. Pare/Mare te pido ayuda fuerza y sabiduría para poder crecer y continuar, para poder dar respuesta a estas incertidumbres y a las que vendrán. De qué maneras podemos llegar a los desconectados y los que ya son mayores, para que puedan participar y seguir aportando riqueza como siempre lo han hecho. Y de alguna manera seguir sintiendo dentro la llama de la zarza que nunca se apaga.
