Aquest Jesús desconcertant
[Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià, rector a Figueres] M’enfado i tu em dius: perdona. Dubto i tu em dius: confia. Confio, i tu em dius: vigila, vetlla. Tinc por i tu em dius: ànim, coratge. Vull estar en pau i tu em dius: vine i segueix-me. Sento angoixa i tu em dius: la pau sigui amb tu. Vull seguretat i tu em dius: deixa-ho tot. Cerco béns materials i tu em dius: dona-ho als pobres. Em penso que soc bona persona, i tu em dius: encara et falta una cosa… Sento cansament i tu em dius: jo soc el Pa de vida. Vull fer coses importants i tu em dius: el més important és el qui serveix. Demano tranquil·litat i tu em dius: he vingut a portar l’espasa. Penso en la venjança i tu em dius: estima els enemics. Vull ser gran i tu em dius: si no us feu com els infants… Voldria amagar-me i tu em dius: que la teva llum resplendeixi davant de tothom. Vull que em vegin i tu em dius: prega d’amagat. Vull un cristianisme clar i tu em parles amb paràboles. Guardo les formes i tu em dius: és de dintre del cor de on surten la maldat i la bondat. Compleixo les normes i tu em dius: si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus… Vull reposar en tu i tu em dius: pren la teva creu i acompanya’m. Em neguitejo per moltes coses i tu em dius: només n’hi ha una de necessària. Vull una Església triomfant i tu em dius: el regne de Déu és com un gra de mostassa… Busco uns preceptes clars i tu m’expliques les Benaurances. M’incomoden els qui fan el mal i tu em dius: no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors. Em veig sense sortida i tu em dius: jo soc la porta. Em veig perdut i tu em dius: jo soc el camí. Estic a les fosques i tu em dius: jo soc la llum. No hem pescat res en tota la nit i tu ens dius: caleu les xarxes a l’altre cantó. Busco benestar i tu em dius: foc, he vingut a calar a la terra! Et volem Rei poderós i tu et deixes clavar a la creu.
Senyor, ensenyeu-nos a pregar
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Molts cops, Senyor, com deixeble vostre que soc, hauria de fer meva aquella petició que els vostres deixebles us feren un dia: “Senyor, ensenyeu-nos a pregar”. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària surt d’un cor ressec i no és paraula amorosa que adreço al meu Estimat i esdevé paraula que s’emporta el vent. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària no brolla d’un gest d’amor i servei envers el germà que tinc al costat, ni neix d’un esguard replè de tendresa davant de tants que veig lluitar, sofrir i morir i esdevé, llavors, falsa pregària, una pregària indigna i buida. Sigueu, Senyor, el meu Mestre d’amor. Que de vós aprengui a fer-ho tot amb amor i autenticitat de cor, a treballar i viure, a parlar i pregar amb el cor ben ple del vostre amor i la meva vida esdevindrà, llavors, tota plaent i agradable a vós.
La vivència del Tabor
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Seguint l’exemple de Moisès i Elies, pugeu a la muntanya, a l’encontre de Déu, el vostre Pare. M’hi convideu, també, a pujar. És costeruda, Senyor, la pujada: deixar el que estic fent, la feina, la gent, les preocupacions que m’angoixen i em destaroten la vida. Deixar tot això em fa mandra. Vós aneu al davant, ben decidit. Quants cops us he dit que no, he tornat enrere, m’he assegut al pla, tot sol, per descansar i dormir. Però avui sí, avui he pujat amb vós, fins el cim. Trobar-vos amb el Pare, entrar en diàleg amb ell, en íntima comunió… us ha omplert de joia, de pau, de vida, esclatant i resplendint la seva glòria. Jo m’he endormiscat de cansament, però de sobte, com sovint em passa, us he sentit al meu costat, he experimentat que sou el Fill estimat del Pare. Quina joia, quina pau, quina plenitud de vida m’heu comunicat. Tot jo m’he sentit transfigurat, i us he demanat que aquesta vivència perdurés per sempre en mi. Per resposta m’heu dit: ara baixem a la feina de cada dia, amb la gent que tens a prop, amb els problemes que t’aclaparen i pensa que portes dins la força de l’Esperit que hem trobat dalt del cim. Ell et farà caminar per dur als altres pau, joia i vida. Aquesta pregària es va complementar amb l'Evangeli de Mateu 17,1-9. I es van proposar aquests punts de reflexió que poden treballar-se bé personalment o en grup i compartir-los: A) Pugen a la muntanya: cansament, fatiga… Moments difícils que hem viscut durant el confinament: B) Al cim passen el dia parlant amb Jesús. Viuen una experiència de fe indescriptible: Jesús, l’amic, és el Déu amb nosaltres. Vivències positives que hem tingut durant el confinament: C) Baixada de la muntanya a la vida ordinària amb tot el que els hi espera. Què hem après del confinament i què ens pot ajudar a afrontar totes les noves realitats que comencem a viure com a membres de l’ACO?
Pregària del Primer de Maig 2020
[Pregària del consiliari Josep Jiménez Montejo que va ser llegida en la trobada del Primer de Maig convocada pel grup Almeda del Baix Llobregat] Aquí estem, Pare, novament. Aquí estem, un cop més, per obrir-te el cor i dir-te el què ens passa. Aquí estem, amb l’ànim encongit pel dolor que ens omple el cor a causa de tants familiars, amics o coneguts morts, o malalts. Aquí estem, i et presentem el dolor de tants de nosaltres, que no hem pogut acompanyar els nostres familiars en els seus últims moments. També et preguem per tots els companys i companyes que han perdut el treball. Et presentem l’esclavitud, encara més gran, de tants treballadors obligats a dependre d’un lloat teletreball, pendents tot el dia de la feina. Pare, mira encara amb més amor, tots aquells, homes i dones, que han treballat fins l’extenuació al servei dels afectats per la pandèmia que ens assola. Pare, t’ho tornem a dir: posa’ns al cor el foc del teu Esperit per cercar sense defallir, i lluitar per aconseguir, la justícia i l'equitat que ens caldrà per atendre les víctimes de la dura crisi econòmica, que cobrirà com una ombra molt negra, el futur de tants de nosaltres. Sí, Pare! T’insistim com aquella viuda pesada de l’Evangeli: no permetis que perdem la nostra dignitat ni la nostra humanitat. Que no deixem de ser homes i dones creats a la teva imatge. Posa el teu Esperit en la classe política per a que sigui digna de tu, i no com aquell jutge “que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes” (Lc 18,1-8). Sí, que els nostres polítics promoguin polítiques econòmiques i socials que no deixin els pobres i empobrits al marge de la nostra societat, ni al marge de la història. Pare, que les teves filles i els teus fills més pobres puguin gaudir, sense límits de temps o condició, del mínim necessari per viure amb dignitat. Pare, et demanem que tothom pugui tenir un treball decent que el permeti ser partícip, amb tu, de la continuació de la creació. Que ningú no quedi descartat de l’alegria de col·laborar, amb el seu treball, per a que el nostre món sigui el món que tu has somiat. En aquest dia del Primer de Maig, Pare, ajuda’ns a no defallir en la nostra lluita i el nostre esforç perquè la teva justícia i el teu amor de Pare bo, just i misericordiós sigui un dret universal i un patrimoni del qual puguin gaudir tots els teus fills i filles. Amén.
Pare Nostre des del monestir de Sant Benet de Montserrat
[Extret de la pàgina Facebook del Monestir de Sant Benet de Montserrat] Pare nostre que esteu en el cel. Pare nostre que estàs en el somriure de l’Oliver, un amic amb síndrome de Down, feliç, aprenent a anar en bicicleta pel pis aquests dies. Que estàs en els brots nous d’aquesta primavera que ignora la pandèmia. I en els moments que ens recordem i preguem els uns pels altres. Que estàs en la trucada de la doctora del CAP a la Conxita per dir-li que recorda amb tendresa els seus pares que han mort. I així va trucant els familiars dels pacients que sap que han mort aquests dies. I que estàs en la força mateixa que la Conxita troba per tornar a començar cada matí. Sigui santificat el vostre nom, sigui recordada la teva presència amorosa, que fem lloc en nosaltres al teu amor sense límits, que no t’oblidem, Amor que ens estimes a cadascuna a través de tants i tants petits i grans gestos i detalls al llarg del dia. Vingui a nosaltres el vostre regne, la teva manera d’estimar, la teva llibertat alliberadora, aquell somni teu que voldries que visquéssim respectant-nos els uns als altres, ajudant-nos mútuament, col·laborant amb creativitat, recolzant la ciència i les arts, tenint cura dels més febles. Faci’s la vostra voluntat ací a la terra com es fa en el cel. Si, Déu meu, que l’amor faci fora les pors, que les cuirasses tremolin davant la confiança d’un infant, que la teva bondat acaroni els cors de les persones que estimo i els de les que no conec, que la Vida esclati en la fragilitat dels intents de fer el bé, que la tendresa acompanyi el patiment i la intel·ligència ajudi a viure aquesta situació amb el menys mal possible. Avui, faci’s, sí, a la teva manera Senyor, i juntes i junts ens en sortirem! El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui Dona’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu, i perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors, sí, perdona Senyor la por que no em deixa perdonar i que per això no em permet rebre el teu amor sense mida, perdona Senyor no reconèixer-te com el Pare Bo que m’esperes per poder-me abraçar, perdona Senyor la por que em fa veure un enemic on tinc un germà, perdona la meva ràbia i el meu odi que manté lluny la gent que més estimo per por de d’estimar i sentir la meva necessitat de sentir-me estimada, i no permeteu que caiguem a la temptació, la temptació d’oblidar-me de Tu, la de tancar el cor, la de desconfiar, de desanimar-me, la d’entrar en el cercle creixent de pensaments negatius, la de creure que estic tota sola o la de respondre al dolor provocant més dolor, ans deslliureu-nos de qualsevol mal, amén. Avui, especialment, deslliureu de tot mal les persones malaltes, les qui pateixen situacions violentes, les qui arrisquen la salut pels altres, les qui estan desbordades de feina i les qui no poden suportar el confinament, i les qui veuen perdre el seu treball i els pocs recursos que tenien. Avui, amb Tu, Senyor, sabem que juntes i junts ens en sortirem!
Pare, siguis on siguis, que et trobis amb Déu, Jesucrist
[L'escultor Josep Ricart, pare del militant del Baix Llobregat, Xavier Ricart, va trapassar el 29 de març passat de mort natural a 94 anys. Aquesta és la pregària que comparteix la família i en la qual ressonen tantes persones que han mort en la crisi del coronavirus] Pare, avui ens has deixat. Has marxat en silenci, calmat, sense dir res, agafat d’una mà resistint-te a marxar. Atrapats en aquest moment que vivim per la pandèmia. El teu cor, la teva respiració cansada, s’han apagat poc a poc, després de 94 anys, quasi 95, de plena activitat i vitalitat. Has gaudit d’una vida plena de petites i grans creacions, al costat d’una nombrosa família, amb la mare, tres fills i tres filles, amb cinc netes i cinc nets i respectives parelles i també amb els teus tres besnéts. Una vida de treball sense treva, una activitat constant fent el que més volies, essent artista. Essent un obrer coneixedor del valor de les matèries, un artesà que sabia com donar forma a les idees i un mestre cercant sempre com representar i expressar millor els sentiments. Et reconeixerem sempre com l’escultor de les mans, mans que saben expressar valors i sentiments tant humans, com creients i socials. Acompanyat has marxat, per les cuidadores de la residència, pel teu fill Jordi, l’única persona que han deixat estar als teus darrers moments de vida i que s’ha acomiadat en nom de tots, dient-te el molt que t’estimem, tot recordant la mare. Pare, siguis on siguis, que et trobis amb Déu, Jesucrist, cara a cara, amb aquell que sense haver-lo vist, li has donat forma molts cops, amb un rostre ferm que mira amb tendresa el món, com t’agradava entomar la vida. Ara només queda dir-te descansa en pau!, després d’una intensa i generosa vida, sempre en el nostre cor. T’estimem, la teva família.
Oració pel nostre món adolorit
Senyor, a tu venim en aquests moments foscos i durs. A tu venim a explicar-te el dolor i la mort que causa la pandèmia que delma als nostres pobles. I posem en la nostra boca les paraules del salmista: “Digues al Senyor: Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio. Ell et guardarà… del flagell de la pesta… trobaràs refugi sota les seves ales… No et farà por la basarda de la nit… ni la pesta que ronda en la fosca, o l’epidèmia que a migdia fa estralls” (Sal 91,2-6). Senyor, en tu confiem en aquests moments en què tants germans i germanes nostres, tan febles, viuen en la seva carn el dolor de la Passió i Mort de Jesucrist, el teu Fill. Senyor, a tu venim per a donar-te gràcies per tants germans i germanes nostres que posen al dia la Resurrecció del teu Fill estimat, lliurant-se amb totes les seves forces per a alleujar tant de dolor. Et donem gràcies per tots els professionals de la medicina, per tots els que treballen als hospitals, pels qui cuiden la gent gran malalta a la llar, pels pares i avis que, amb paciència, expliquen als seus fills petits aquesta situació. Pels joves que maduren assumint aquesta experiència, i treuen d'ella conseqüències de futur. Et donem gràcies per tots els empleats públics i funcionaris dels nostres països i ciutats que ens fan més suportable la vida i la convivència. Et donem gràcies pels treballadors que fan que funcionin els transports públics, que hi hagi medicaments en les farmàcies i aliments a les botigues i en els mercats. I et donem gràcies pels treballadors i treballadores que ens faciliten la vida en aquests temps de reclusió, i pels qui continuen treballant des de casa seva. Sí, et donem gràcies per tantes mostres de solidaritat i per la responsabilitat i serietat amb la qual tants ciutadans afronten aquesta realitat tan difícil. Senyor, ens fa por el futur, i les conseqüències econòmiques que es derivaran d'aquesta pandèmia que està afectant tants i tants països. Ens preocupen els llocs de treball que es perdran, els treballadors i treballadores que veuran conculcats els seus drets laborals, o que veuran reduït el seu poder adquisitiu, els pobres i empobrits que hauran de recórrer als serveis socials, els petits empresaris que hauran de començar de nou. Senyor, també ens preocupa la situació econòmica mundial dels pròxims anys. Ajuda als experts en economia a trobar sortides viables i solidàries per al conjunt dels nostres pobles, especialment dels pobles més pobres i amb menys mitjans per a superar aquesta situació. També et presentem els camps de refugiats, i tots els que malviuen en ells. Senyor, tu coneixes les seves precarietats. No permetis que aquesta pandèmia s’acarnissi amb ells, els més pobres i abandonats, ni en els sense sostre que viuen als nostres carrers, ni en els presos tancats en les nostres presons. Senyor, et demanem pels nostres governants. Fes que tinguin la saviesa que ve de tu perquè encertin en les decisions que prenguin, i que siguin sensibles al dolor de tantes famílies que sofreixen la malaltia o la mort dels seus éssers més estimats. Que no tinguin interessos espuris i que només els mogui el servei desinteressat. Pare, et demanem per tots els difunts d'aquesta pandèmia. Acull-los en la teva abraçada amorosa i tendra de mare afectuosa amb entranyes de misericòrdia. Que descansin en la teva pau i que gaudeixin de la teva presència per sempre. També et demanem pels seus familiars: dona'ls el teu consol i el teu afecte perquè, després d'aquesta prova tan dura, tornin a mirar la vida amb esperança. Pare, finalment et demanem per nosaltres. Fes que aquesta experiència tan difícil per la qual ara passem la sapiguem aprofitar perquè en el futur visquem la vida amb sentit, perquè sapiguem rebutjar tot el que és superflu, perquè fem nostra l'experiència salvadora del teu Fill Jesucrist i així, coneixent-lo, estimant-lo i seguint-lo com a deixebles que volen viure el seu Evangeli, complim la teva voluntat que el nostre món sigui de debò el Regne que tu has somiat per a nosaltres. Amén. Josep Jiménez Montejo Consiliari de l’MTCE 24/03/2020
Pregària pel diàleg
[Pregària elaborada pel Pepe Baena, acompanyada de la lectura 2 Cor 4, 7-15 i que va ser llegida a la Jornada d'Estudi del SIPOC del 29/02/2020] Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg. El diàleg deslliga els nusos, dissipa les suspicàcies, obre les portes, soluciona els conflictes, engrandeix la persona, és vincle d'unitat i mare de la fraternitat. Fes-nos comprendre que el diàleg no és una discussió ni un debat d'idees, sinó una recerca de la veritat entre dues o més persones. Fes-nos comprendre que mútuament ens necessitem i ens complementem ja que jo puc veure el que els altres no veuen i ells poden veure el que jo no veig. Senyor Jesús, quan aparegui la tensió, dona'm la humilitat per no voler imposar la meva veritat atacant la veritat del germà, de saber callar en el moment oportú, de saber esperar que l'altre acabi d'expressar completament la seva veritat. Dona'm la saviesa per comprendre que cap ésser humà és capaç de captar la veritat tota, i que no hi ha error o disbarat que no tingui alguna part de veritat. Dona'm la sensatesa per reconèixer que jo també puc estar equivocat en algun aspecte de la veritat i per deixar-me enriquir amb la veritat de l'altre. Dona'm, en fi, la generositat per pensar que també l'altre busca honestament la veritat i per mirar sense prejudicis i amb benevolència les opinions dels altres. Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.
Ajuda’ns, Senyor, a véncer la por
[Pregària preparada per la diòcesi de Vic i llegida al Comitè Català del 14/12/2019] Senyor, Avui m’ha costat de trobar-te en els problemes de la feina. Uns només manen; es mofen dels altres, després en veu baixa. No hi ha espai per al diàleg, arrogància que ve de la por! Falsa seguretat la que em dona el poder! Altres només obeeixen; critiquen després en veu baixa. No hi ha espai per al diàleg, humiliats per la por! Falsa seguretat la de l’obediència! Tots, però, tenim por per a descobrir-nos en el que som: Limitats, fins i tot, en el reconeixement de les nostres limitacions. Pobres, fins i tot, en el reconeixement de la nostra pobresa. I, ara, descobreixo que Tu ets la resposta, la meva resposta. Ara t’he descobert, amagat en la meva mirada. Ajuda’ns, Senyor, a véncer la por. Perquè és en la por que morim en ser PERSONES i és precisament en això que som persones! Però és en la nostra confrontació amb ella (amb la por) que ressucitem, i ara sí, som PERSONES.
Senzillament, una pregària en un grup a l’escolta de Jesucrist
El consiliari general de l'ACO, Pepe Baena, ens comparteix aquest material que va elaborar per pregar amb un grup de revisió de vida d'ACO davant la situació de Catalunya. Carta de San Pablo a los cristianos de Filipo 3 1 Ahora, hermanos míos, alegraos en el Señor. Para mí no es ninguna molestia repetiros lo ya escrito, y para vosotros es útil. 2 Guardaos de esa gente despreciable, de esos que hacen el mal, de esos que mutilan el cuerpo. 3Porque los verdaderos circuncidados somos nosotros, los que adoramos a Dios movidos por su Espíritu, los que nos gloriamos de ser de Cristo Jesús y no ponemos nuestra confianza en cosas externas. 4 Aunque también yo tengo razones para confiar en esas cosas. Nadie tendría más razones que yo para confiar en ellas, 5 pues me circuncidaron a los ocho días de nacer, soy de raza israelita, pertenezco a la tribu de Benjamín y soy hebreo e hijo de hebreos. En cuanto a la interpretación de la ley judía, pertenecí al partido fariseo, 6 y era tan fanático que perseguía a la iglesia; y en cuanto al cumplimiento de la ley, nadie tuvo nada que reprocharme. 7 Pero todo esto, que antes era muy valioso para mí, ahora, a causa de Cristo, lo tengo por algo sin valor. 8 Aún más, a nada concedo valor cuando lo comparo con el bien supremo de conocer a Cristo Jesús, mi Señor. Por causa de Cristo lo he perdido todo, y todo lo considero basura a cambio de ganarlo a él 9 y encontrarme unido a él; no por una justicia propia basada en la obediencia a la ley, sino por la fe en Cristo, por la cual Dios me hace justo. 10 Lo que quiero es conocer a Cristo, sentir en mí el poder de su resurrección, tomar parte en sus sufrimientos y llegar a ser como él en su muerte, 11 con la esperanza de alcanzar la resurrección de los muertos. Els 10 manaments de la misericòrdia Jesús Renau, sj. Ho havia llegit en un llibre antic que estava mig amagat en un estant antic en una biblioteca molt antiga. Aquelles paraules el van impressionar i li va costar molt retrobar el llibre. Però aquell savi mai es desanimava en la recerca del que l’havia impressionat. I, per fi, aquell matí de dijous va retrobar el llibre antic i l’escrit. Comença a llegir després de posar-se les ulleres de vista cansada i mentre ho fa es va dient a si mateix: Aquesta és una qüestió de gran actualitat, de rabiosa actualitat. Són els deu manaments o deu reflexions sobre la virtut de la misericòrdia. 1.-Obertura a la realitat. Estar assabentat; ulls oberts. Res de tancament sobre un mateix. 2.-Deixar-se impactar pels que pateixen. No resistir als impactes. 3.-No donar-los l'esquena. Quina temptació, la de girar la cara! 4.-Superació del pessimisme. “No hi ha res a fer”: absurda excusa que provoca i justifica la inacció. 5.-Respondre personalment i socialment en l’àmbit de la proximitat: família, amistats, barri, parròquia… 6.-També de cara als que són lluny. Són persones, fills i filles de Déu amb els mateixos drets humans. 7.-Tenir esperança. És possible anar canviant la societat. 8.-Creure que petites coses són importants. I tant! Si no comencem per elles, no hi ha garantia. 9.-Canviarem la societat des de baix. A dalt es defensen les posicions. 10.-Moure'ns en el dinamisme de Déu. El dinamisme de Déu ens crida a sumar el nostre esforç i modesta aportació. No et pensis que la misericòrdia és una actitud, una virtut que no cal treballar. Hem de treballar-la: pregant, actuant, amb altres, i amb molta, sí, molta fe. Silenci, compartir si es vol i Parenostre de fraternitat
