Demanem una ACO plena de “bojos”
(Aquesta pregària, preparada per la Zona Vallès Oriental, va fer-se a l'inici del Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener de 2016) Mc 3, 20-21 Qui no s'ha sentit d'alguna manera jutjat com boig? … Qui no ha patit la incomprensió de la gent que l'envolta? … Després de passar tota la setmana treballant en una fàbrica, oficina, escola, consulta…, amb les respectives matinades i complir amb les teves responsabilitats socials, al teu barri, al comitè d'empresa, amb els teus grans, amb els teus fills, amb la teva parella…, arriba l'esperat cap de setmana i el mateix dissabte t'aixeques relativament d'hora, has de posar un dia més el despertador per no fer tard i agafar puntual el tren de rodalies i després un metro, fins arribar al teu destí. Em faig càrrec que avui precisament alguns han hagut de fer trajectes molts més llargs. A casa es queda la teva família de la qual t'acomiades amb un: "Fins a la tarda, no sé exactament a quina hora arribaré…". I arribes al teu destí on t'esperen companys que han fet el mateix procés que tu, i et preguntes: per què? millor dit… per qui? … i se't dibuixa un somriure i contestes, pel Regne de Déu, per un "boig" anomenat Jesús de Natzaret, que es va atrevir a dir que tots som germans i fills de Déu, i va donar dignitat als més desfavorits. Pregària Demanem a Déu que l'ACO estigui plena de "bojos" que per Amor a Déu, donem testimoni d'Ell i dignitat a una classe obrera cada vegada més castigada per la desigualtat i la injustícia del sistema. Acabemos amb la pregària que ens va ensenyar Jesús… Parenostre…
«El perdó és la disposició del cor de no voler fer el mal que m’han fet»
A Síria els cristians són perseguits per raó de la seva fe i sofreixen martiri. En aquesta entrevista a una religiosa que és missionera al país hi ha un testimoni serè i colpidor de la situació que estan vivint. La germana María Guadalupe Rodrigo destaca que en un context de més de quatre anys de bombardeig permanent "és admirable com els cristians ho viuen: com els nois continuen anant a l’escola, els joves a la universitat… la gent no surt a passejar, però continua amb la seva vida quotidiana". La raó que addueix: "Suportar una situació així i poder estar bé, tranquil, en calma i fins i tot content… només s’aconsegueix amb la gràcia de Déu. Per la fe s’entén que el mal no té l’última paraula, que la violència, l’odi i la mort no tenen l’última paraula! De fet, amb la mort, tot comença per als cristians. Jesucrist els anima el cor i la seva esperança els manté vius". Us enllacem l'entrevista publicada al Catalunya Cristiana.
Pregàries de Nadal
Podeu consultar les pregàries de Nadal que ha fet el grup Rodalies de la zona Montserrat a l'enllaç.
Pregàries d’Advent
El grup Rodalies de la zona Montserrat comparteix les pregàries d'Advent que han preparat. En aquesta ocasió, inspirades en textos de profetes de l'Antic Testament.
Pare, ets la nostra força
(Aquesta pregària va ser llegida al Comitè Català del 12 de setembre de 2015 i va ser preparada per la Carmen Caballano, responsable de la Zona Vallès Oriental) Lc 6, 43-49 No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S'assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa. Reflexión "Por que me decís Señor, Señor y no hacéis lo que os digo?…", hay un dicho popular que dice ,"solo nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena….", pues un poco de lo mismo, es muy cotidiano mirar al cielo y pedir, suplicar esperando que milagrosamente , como por arte de magia se nos resuelva el conflicto , el apuro , la injusticia o se nos cure la enfermedad. Pero olvidamos que el Padre es nuestra fuerza, y que nosotros somos los que tenemos el poder y la responsabilidad de ser acción transformadora. Leyendo el texto, como movimiento obrero y cristiano, podemos preguntarnos: ¿Qué clase de árbol somos?… ¿damos los frutos que se esperan de nosotros?…. Ante el "río" de la deshumanización que estamos viviendo en estos días, ¿tenemos los militantes de ACO los cimientos en nuestra roca que es Jesús, para soportar tanto embiste?… Posiblemente sí y no, o no y sí… Empezamos un nuevo curso que debemos llenar de ilusión, de trabajo transformador donde ACO y los militantes que la formamos tenemos la responsabilidad y la oportunidad de dar testimonio de nuestra fe. Una fe que debemos cimentar en la roca de Jesús que representa la solidaridad, el compromiso, la reivindicación y defensa de los más desfavorecidos, de los últimos, el amor por el prójimo. No es tarea fácil la que se nos encomienda pero somos árboles que tenemos que madurar con el agua del Evangelio para que los frutos sean dulces y buenos. Plegaria Señor, te pedimos por todos los militantes cristianos, para que ilumines nuestro camino en el día a día y cuando digamos "Señor, Señor…" nos reconozcas. AMEN. PADRENUESTRO
“El dolor i la malaltia no apaguen el goig de la meva vida”, testimoni de Jaume Aregall i Comas
Aquest agost, el dia 7, va morir Jaume Aregall i Comas, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector emèrit de la parròquia de Sant Josep Obrer al barri Trinitat Nova de Barcelona i consiliari de l’ACO. Ha mort amb només 72 anys després d’una malaltia. Us enllacem el testimoni que ell mateix va escriure donant gràcies per la seva vida i una entrevista que hem trobat a la revista LaTrini, que se li va fer el setembre-octubre de 2001 i on es recull la vida intensa d’en Jaume.
Pregàries per la cura de la Creació
En Josep M. Romaguera ha recopilat aquestes pregàries per la cura de la Creació. El motiu: l'1 de setembre, a partir d'aquest any per la catòlica i de ja fa temps per les esglésies ortodoxes, és la "Jornada mundial de pregària per la cura de la creació". En aquest full hi ha tres pregàries: les dues que el bisbe de Roma, Francesc, proposa al final de l'encíclica sobre la qüestió ecològica, i el Càntic de les criatures, de Sant Francesc d'Assís.
Pregàries a les Mares de Déu de l’estiu
Des del Grup Rodalies de la Zona Montserrat ens fan arribar un seguit de pregàries que us poden anar bé per aquests dies.
En iniciar les vacances
"En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaven de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: 'Veniu ara sols en un lloc despoblat i reposeu una mica'. Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat" (Marc 6, 30-32). Senyor, aquest estiu fes que no faci vacances de tu. Ans el contrari: que la relació amb tu es faci més intensa. Senyor, fes que no perdi la capacitat de meravellar-me davant la grandesa de les persones i de la natura. Senyor, fes que la meva situació de privilegi no em deixi instal·lar en el pessimisme i el desànim que m'envolta. Senyor, fes que el silenci i la pregària m'ajudin a discernir com continuo o renovo els meus compromisos el curs vinent. Senyor, confio en la força del teu Esperit. Bones Vacances!! Montse Ribas
Jesús, trobar-te és una joia i poder compartir-te encara més
Jn 15, 1-17: “No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que duri sempre”. Jesús, gràcies per escollir-me, gràcies per estar en mi, gràcies per estimar-me, escoltar-me i ajudar-me. Trobar-te és una joia i poder compartir-te encara més. Jesús et demano que no decaigui i que em mantingui en el teu amor. Que la missió que m’has encarregat la porti amb alegria i que doni fruits. Jesús, sóc feble i moltes vegades tinc por. Ajuda’m i ajudan’s a fer de nosaltres un testimoni veritablament cristià.
