Pregària per a preparar el Consell Internacional de la CIJOC. Corea 2016
Senyor Jesucrist, tu crides els apòstols i els envies a anunciar l’Evangeli: et donem gràcies perquè has cridat els joves a ser els teus apòstols. Gràcies, també, perquè a través del moviment de la JOC has fet que molts joves participin d’un apostolat que fa del món un lloc més sant. Dóna la teva saviesa als membres de la JOC que es reuneixen per a preparar aquest esdeveniment: que preparin espais de solidaritat i de formació per a l’evangelització dels joves i del món. Fes que preparin el Consell Internacional amb un cor unit, ajudant-se els uns als altres. Que els joves creixin gràcies al Consell Internacional, que mirin el món amb els ulls de la fe, que el jutgin a la llum de l’Evangeli. Fes davallar sobre ells la teva gràcia perquè puguin posar tot això en pràctica. Maria, Reina dels Apòstols, sant Josep, Obrer, i els sants patrons de Corea, pregueu per nosaltres.
Estem preparant el terreny pel Consell
(Pregària preparada per la Zona Montserrat i que va ser llegida en el Comitè Català del 2 de juliol de 2016) Mt 9, 9-13 Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: –Segueix-me. Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: –Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors? Jesús ho va sentir i digué: –El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors. Jesús sap el que l’espera, i per això prepara el terreny. Dóna consells als seus deixebles. Nosaltres, des de l’ACO, també estem preparant el terreny. Estem preparant i posant fil a l’agulla perquè el Consell surti bé, perquè sigui profitós per tots i perquè serveixi sobretot perquè l’ACO tiri endavant. Voldria demanar perquè sapiguem transmetre tota la feina que s’està fent des del Comitè Permanent, des de les diferents Comissions de treball pel Consell, i que ho sapiguem fer amb entusiasme, perquè aquest entusiasme i aquesta alegria arribi a tots els militants de totes les zones.
Porto el meu germà
(Aquesta pregària va ser llegida en la reunió bilateral amb l'ACO-França que es va fer a París el 21 de maig de 2016) Evangeli (Mc 10, 13-16) Jesús i els infants 13 Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. 14 En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: –Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 15 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. 16 I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans. Porto el meu germà Vaig estar un estiu al Camerun com a voluntària d'una ONG. Un dia que anava a visitar un poblet, en el camí pedregós i costerut, em vaig trobar amb una nena d'uns set o vuit anys que portava a sobre el seu germà, que tindria uns quatre anys. Intentant fer-me entendre li vaig dir: "Guapa ¿pots portar tant de pes per aquest mal camí?". La nena em va mirar amb sorpresa i em va dir: "Senyora, no porto cap pes, porto el meu germà!". Quan la pena i el dolor de tantes persones em desanima, quan em vénen ganes de no comprometre'm tant, les paraules d'aquella nena, que no sé ni com es deia, em recorden que no porto cap pes, jo també porto el meu germà. Pare nostre
Creixem: Símbols litúrgics, l’eucaristia
Aquest és el títol del tercer número de la publicació formativa Creixem. Ha estat elaborat pel Xavier Aymerich, rector de Molins de Rei. L’autor fa un recorregut per la simbologia a l’entorn de l’eucaristia: paraules, gestos i elements simbòlics com objectes i elements. Al final hi ha unes preguntes per a treballar individualment o en grup. Podeu consultar-la a l’enllaç i també la rebreu properament impresa, junt amb la revista Salillum número 3.
Pregàries de Pasqua
Els tres diumenges de Pasqua, el de l'Ascensió i el de Pentecosta podem enriquir-los amb aquestes pregàries que ha preparat el grup Rodalies de la Zona Montserrat.
Pregàries de Quaresma
Els cinc diumenges de Quaresma podem enriquir-los amb aquestes pregàries que ha preparat el grup Rodalies de la Zona Montserrat.
Hi ha massa CIEs plens
En Jesús Jiménez, president de l'ACO, va participar a la vetlla de pregària que es va fer davant el CIE de la Zona Franca de Barcelona el passat 18 de gener. Us enllacem la seva reflexió publicada al Llibre de ruta del Comitè Permanent.
Demanem una ACO plena de “bojos”
(Aquesta pregària, preparada per la Zona Vallès Oriental, va fer-se a l'inici del Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener de 2016) Mc 3, 20-21 Qui no s'ha sentit d'alguna manera jutjat com boig? … Qui no ha patit la incomprensió de la gent que l'envolta? … Després de passar tota la setmana treballant en una fàbrica, oficina, escola, consulta…, amb les respectives matinades i complir amb les teves responsabilitats socials, al teu barri, al comitè d'empresa, amb els teus grans, amb els teus fills, amb la teva parella…, arriba l'esperat cap de setmana i el mateix dissabte t'aixeques relativament d'hora, has de posar un dia més el despertador per no fer tard i agafar puntual el tren de rodalies i després un metro, fins arribar al teu destí. Em faig càrrec que avui precisament alguns han hagut de fer trajectes molts més llargs. A casa es queda la teva família de la qual t'acomiades amb un: "Fins a la tarda, no sé exactament a quina hora arribaré…". I arribes al teu destí on t'esperen companys que han fet el mateix procés que tu, i et preguntes: per què? millor dit… per qui? … i se't dibuixa un somriure i contestes, pel Regne de Déu, per un "boig" anomenat Jesús de Natzaret, que es va atrevir a dir que tots som germans i fills de Déu, i va donar dignitat als més desfavorits. Pregària Demanem a Déu que l'ACO estigui plena de "bojos" que per Amor a Déu, donem testimoni d'Ell i dignitat a una classe obrera cada vegada més castigada per la desigualtat i la injustícia del sistema. Acabemos amb la pregària que ens va ensenyar Jesús… Parenostre…
«El perdó és la disposició del cor de no voler fer el mal que m’han fet»
A Síria els cristians són perseguits per raó de la seva fe i sofreixen martiri. En aquesta entrevista a una religiosa que és missionera al país hi ha un testimoni serè i colpidor de la situació que estan vivint. La germana María Guadalupe Rodrigo destaca que en un context de més de quatre anys de bombardeig permanent "és admirable com els cristians ho viuen: com els nois continuen anant a l’escola, els joves a la universitat… la gent no surt a passejar, però continua amb la seva vida quotidiana". La raó que addueix: "Suportar una situació així i poder estar bé, tranquil, en calma i fins i tot content… només s’aconsegueix amb la gràcia de Déu. Per la fe s’entén que el mal no té l’última paraula, que la violència, l’odi i la mort no tenen l’última paraula! De fet, amb la mort, tot comença per als cristians. Jesucrist els anima el cor i la seva esperança els manté vius". Us enllacem l'entrevista publicada al Catalunya Cristiana.
Pregàries de Nadal
Podeu consultar les pregàries de Nadal que ha fet el grup Rodalies de la zona Montserrat a l'enllaç.
