Una aturada tècnica per descobrir la nostra missió
Ben aviat celebrarem el Recés de l’ACO. El consiliari general, Pepe Baena, també ens proposa aquesta fitxa de recés espiritual i militant per descobrir la nostra missió en un format de Revisió de Vida. Podeu consultar-la a l’enllaç de la Mediateca.
Documents de formació per a la 65a Jornada General
Un nou Creixem i Anem a fons s’estan enllestint per poder lliurar-se a la propera Jornada General. El Creixem n. 8 porta per títol «Pa partit, repartit i compartit. Una reflexió creient sobre alguns textos de Marc» i ha estat elaborat per Jordi Yglesias Cornet, rector de la parròquia de Sant Marcel (Horta-Barcelona) i consiliari de l’ACO. S’hi pot llegir: «En el sopar Jesús ens ensenya a compartir el pa de la necessitat, de la pobresa, de la insuficiència, del dolor; aquest pa treballat pels homes i dones amb tant d’esforç i suor. En aquest pa bàsic, que agermana, Jesús ha promès la seva presència per sempre. El pa que ens fa present la seva vida, entregada a la creu, i el Regne, que ja en Ell és aquí.» Per la seva banda, l’Anem a fons n. 27 es titula «Entaular-se amb Jesucrist en la Revisió de Vida» i ha estat elaborat pel consiliari Jordi Fontbona, amb aportacions d'Oriol Garreta i Pepe Rodado. El document pren com a base la ponència que Fontbona va fer a la darrera Jornada d’iniciació centrada en el Jutjar de la Revisió de Vida. S’hi pot llegir: «Tota RdV, ben feta, ha d’arribar i pot arribar a tocar les nostres actituds i sentiments; o sigui, el terreny més vital, el nostre ser com a persones, el que es cou en el nostre interior, perquè tal com deixa molt clar Jesús: és del cor que surt tot el bé i el mal que fem (Mc 7,1-20)».
Revisió de Vida del grup Pa i Roses
El grup Pa i Roses de la zona Nou Barris comparteix aquest resum de la RdV programada que va ser presentat a la trobada de final de curs de la zona. El document, escrit en castellà i català, és un collage del que es va dir a les reunions i respecta la llengua original. El trobeu a continuació. En el ver se expusieron algunas situaciones personales bastante duras. No por conocidas, menos preocupantes. Otras situaciones necesitadas de atención por ser momentos personales de cierta ausencia de horizonte claro por el que transitar. Y otras vivencias que se experimentan como muy estimulantes por las personas que las explican. Después de la rueda en la que todos hablamos y nos escuchamos, nos propusimos pasar ese tesoro por el corazón y dar un retorno a los compañeros. Un retorno en el que compartiríamos qué nos había sorprendido, qué nos interpelaba y qué no entendíamos de los demás. EN EL RETORNO, fue frecuente que se trasmutara en positivo muchas vivencias que se compartían con sentimiento de insuficiencia o inadecuación: No hace falta ni comentar lo que nos dijo una compañera: “Salgo muy pronto de casa, sobre las 7 empiezo a trabajar y paso de 12 a 14 horas fuera de casa” “No soy yo misma” “Me falta tiempo para relajarme. Intento pero me es imposible. No tengo cabeza para leer en el metro” “Rezo por la mañana y por la noche y eso me da tranquilidad” Compartimos la perplejidad que nos causa el mundo laboral en el que vivimos: Vemos que las condiciones de trabajo han cambiado tanto que nos resulta difícil interpretar nuestro papel en ése ámbito. Ya no se da valor a la experiencia, el culto a lo nuevo, a lo rápido e irreflexivo como sinónimo automático de bueno entra en conflicto con nuestra experiencia. Vemos la necesidad de resituarnos en ese nuevo marco ideológico. Nos hace falta formación. En lo que se refiere a los compromisos: La vida nos ha dado palos a nivel de situaciones límite en la familia, muerte de la pareja, desencuentros con la familia, mobbing en el trabajo, etc. Estas situaciones nos han llevado a cuestionar el compromiso tal y como lo definíamos cuando éramos jóvenes, a saber: Como algo estructurado, con reuniones, planificación, objetivos e indicadores de resultados alcanzados. Nos hemos vuelto más humildes y vemos nuestra acción como algo menos controlable. Estuvimos hablando de lo que entendemos hoy en día como compromiso: la manera cómo lo hacemos. Es de un modo mucho más orgánico, más abierto a la acción de Dios, incluso sabiendo que ni siempre seremos conscientes de esta acción en nosotros y en el entorno. Fue muy bonito, refrescante y un regalo escuchar a una compañera como explicaba con muchísima humildad un día-a-día lleno de amor: “Observo a la gente. Hago una lectura de la gente cuando voy en el autobús” “Mi motivación son las personas, son los otros” “Nunca sé cómo será mi día. De pronto alguien me llama y tengo que cambiar mi plan”. “A veces tengo la sensación de pérdida de tiempo, de dispersión. Me queda la sensación de no haber ido dónde tenía que ir”. “A veces hago cosas que no puedo hacer. Mi cuerpo me responde menos que antes.” Y seguía diciendo: “Tengo la sensación de que hago poca plegaria” “Observo a la gente y hago silencio” No hace falta ni decir que ahí vimos su plegaria, en ese silencio amoroso. Fue una RdV que nos abrió muchos caminos, como lo que nos decía un compañero: «M’interessa el nivell d’acompanyament de Jesús en el desastre. De vegades poses el pilot automàtic i costa trobar a Jesús quan les coses van malament.» «A Jesús l’hem de trobar en el desastre, no només quan les coses van bé. Si no, no té sentit.» O cuando un compañero compartía con sencillez su afición al fútbol, a las series, a la lectura y a pasear, salió este comentario: «És molt sa. Sinó serem tan diferents de la gent que no connectarem amb ningú. Veig una humilitat i una sinceritat molt refrescant. Normalitat en les coses de cada dia. Jesús passa per aquí.» Este mismo compañero, el del fútbol, decía: “No tengo ningún compromiso desde la muerte de mi madre” “Estoy decepcionado. ¿Qué hacer? ¿Dónde pongo el corazón?” A lo que otro le respondía: «Quines són les accions que Déu fa a traves nostre? No tot passa per accions organitzades. La RdV serveix per a veure per on passa Jesús». También salió la gratitud por lo liberador que es que los compañeros sientan la importancia de algo que normalmente pasa inadvertido para la gente. Como lo decía una compañera: “He visto muy claro nuestra tendencia a ser muy responsables sin compensar los deberes con los placeres de la vida. Eso me ha llevado a dar más valor a mi necesidad de alimentar mi espíritu con cosas aparentemente inútiles. Ha sido muy importante para mí, validar mi necesidad de pintar. Antes yo la vivía con culpabilidad.” Ante muchos años de entrega a los desfavorecidos de una compañera, vimos cómo llevamos nuestra biografía escrita en nuestro cuerpo en forma de dolores o disfunciones. Nos vamos fragilizando. Es necesario poner unos límites en la entrega. Un compañero dice: «Compte a una entrega infinita als més pobres, amb el risc que comporta que vagi la teva salut al darrera». Somos gregarios, necesitamos ser queridos y tenidos en cuenta. El corazón se queja: “Siempre soy yo la que tengo que pensar en los demás. La gente no se molesta ni en hacer una llamada”. Vamos evolucionando. Por ejemplo: un compañero que había vivido hacia fuera durante mucho tiempo, con muchas responsabilidades describe así su proceso: “Me he dado cuenta que sólo hago lo que tengo que hacer. Que todo es por obligación, echo de menos la gratuidad y me siento agotado, se merman mis energías. Esto me ha llevado a descubrir la necesidad de conectarme conmigo mismo y lo estoy haciendo a través de la práctica del
Descobrir Déu en la vida
El company Rafa Cañero d'ACO-Còrdova ens comparteix la RVO (Revisió de Vida Obrera) dirigida sobre els sagraments que van fer en el seu grup el passat 6 de juny. Ens diuen que "va ser una bonica experiència d'anar descobrint-nos en aquest camí de treball acompanyat de la persona de Jesús". Us la facilitem en aquest enllaç per si des algun grup la podeu aprofitar.
Teologia i Alliberament, pel sedàs de la Revisió de Vida
La quarta edició del Fòrum Català de Teologia i Alliberament ha donat molt de si. Us enllacem el resum de les principals aportacions i conclusions dels tallers amb format de Revisió de Vida.
El salt
"Vagó metro línia 4, les treballadores conversen amb les companyes de feina. Expressen molt sovint malestar i crítiques envers altres companyes. Mal ambient laboral. I reflexiono: hi passem 8 hores a la feina, vull això en la meva vida? Vull perpetuar aquesta mala maror? Què està a les meves mans?". Aquest és el punt de partida de la Revisió de vida que comparteix amb nosaltres el grup Sense Nom. Podeu consultar-la a l'enllaç.
La realitat del món del treball
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona ha elaborat un document sobre la realitat del món del treball, dels treballadors-es i les seves famílies, per a la reflexió que s'està fent a la comissió de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola. Us l'enllacem aquí. També podeu consultar la nova edició del full informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona corresponent a novembre. Us l'enllacem aquí.
Les llàgrimes dels amics son llàgrimes de Déu
Revisió de vida sobre” La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir”. Zona Besòs. Grup Poblenou I Roda de fets Un home em ve a trovar perquè necesita explicar el fet de la mort sobtada d’un amic, a casa seva. Em diu que ell no venia a l’església, la seva mare sí. En l’accident d’aviació em va impactar tant de moviment de polítics. Veure El moviment dels polítics s’entén per no ser criticats pels adversaris polítics. No s’ha d’exagerar en els mitjans de comunicació. Cal ser més madurs i saber racionalitzar els sentiments; per part dels psicòlegs donar com a una posibilitat de fer un enterrament comú. Pensem que és bo que les famílies dels viatgers estiguin juntes. Pot haver persones que no acceptin un enterrament comú. Jo voldria saber que el meu familiar és mort, però no recollir les restes. Tots mirem cada dia els informatius, es passa una mica de “morbo”. Pensem que és bo viure el sofriment de forma col·lectiva i trobar suport i fer el comiat col·lectiu. No s’ha demanat, que sapiguem, una ajuda desde la fe. Pot ser que no sigui una actitud d'actualitat, moderna. Pensant en els pares del copilot millor no avançar informacions sense estar confirmades, separar-los de les altres famílies és una bona cosa. Tinc les cendres del meu germà a casa. ¿Què faig jo en el tanatori?.- Acompanyar la família, l’amiga. Jo agraeixo que vinguin a donar-me consol!!! La colla de nois i noies!!!! Com Déu pot permetre això? Perquè som lliures!!! Déu respecta la llibertat de les persones, però Déu està al costat dels que pateixen. I nosaltres? És la fe que hem d’intentar viure!!! Penso que Déu existeix. Senyor tu m'has donat moltes coses, entre elles la fe. Què em tocarà aquest any?: la coixera. El responsable de l'accident ha d’haver patit molt per la seva enfermetat. Evangeli: Lluc 8,49-56 Encara ell parlava, que en vingué un de casa del cap de sinagoga a dir-li: La teva filla ha mort; no amoinis més al Mestre.- Jesus, que ho va sentir, li respongué: No temis tan sols tingues fe i se salvarà. Arribat a la casa, no deixà entrar ningu amb ell sinó a Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia. Tots ploraven i la planyien. No ploreu, els digué, que no és pas morta sinó que dorm. I es reien d’ell, sabent que era morta. Però Jesús, agafant-la de la ma, digué en veu alta: noia aixeca’t! I va recobrar la vida, i a l’instant va aixecar-se, i ell ordenà que li donessin menjar. Els seus pares quedaren meravellats; però ell els manà de no dir a ningú el que havia passat. Jaire tingues fe, Déu esta amb tu. Davant de la mort, van pensar, la vida continua. La fe és vida? Sí, continuem vivint perquè queda alguna cosa. La capacitat que tenim de descobrir, que la vida no acaba amb la mort, la té tota persona que neix. Això ens diferencia dels animals. Els que no tenen fe, pensen que hi ha alguna cosa, també tenen un interrogant. Senyor t’estimo, estic, hi sóc… quan vulguis. Pensar què cal fer i pregar esta bé, però cal fer-ho!!! Les llàgrimes dels amics son llàgrimes de Déu.
RdV sobre el treball
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum
