Aquest moviment de tirar endavant es correspon amb la cerca del sentit de la vida i aquí va citar Virgínia Woolf: «Quin sentit té la vida? Això era tot: una senzilla pregunta; que amb els anys es feia més apressant. Mai no s’havia produït la gran revelació. La gran revelació potser no arribaria mai. Al seu lloc hi havia els petits miracles quotidians, les il·luminacions, petites llums que de sobte il·luminaven la foscor.»

En aquest punt, la M. Lluïsa va recordar la importància dels mitjancers, totes aquelles persones que ens han acostat a Jesús i ens han portat fins aquí, en el seu cas, primer la fe transmesa per la mare i, a continuació, uns capellans implicats socialment, la van portar a militar en l’evangeli des de l’adolescència. La seva vida també ha estat determinada per la maternitat: primer uns fills biològics i després «uns altres que la vida ha anat portant» i de diferents orígens.

Per l’Associació Àkan hi han passat persones que fugien de guerres, víctimes polítiques, dones víctimes de la tracta… amb un únic propòsit: oferir acollida i escolta. «Les persones que hi arriben és perquè algun cercle s’ha tancat, ja sigui a la persona o a la seva família, i s’ha de prendre la decisió de marxar i acarar-se a un destí del qual s’ignora tot i gairebé sempre sol. Aquí s’obren qüestions referides al viatge: De qui es pot fiar?, Es compta amb recursos o no?, Hi haurà companys en el camí?», relatava M. Lluïsa. Totes aquestes vivències, moltes associades a la pèrdua (veure morir a companys en el trajecte, el trauma de la guerra…), porten unes factures psicològiques i haver d’atendre «persones traumatitzades, amb el sistema en alerta i sempre passant el radar per detectar amenaces i en qualsevol moment pot esclatar aquest volcà».

Acompanyar els sofrents transforma

Acollir tot això significa «escoltar, compartir i intentar buscar sortides», d’una banda, i «eixamplar el teu món, guanyar horitzó i canviar personalment», de l’altra. «Quan marxes d’un lloc que has vist el dolor, no ets el mateix i si t’has quedat igual, insensible, demana ajuda», va dir. En aquest compartir, hi ha persones que ho fan per pura humanitat i altres ho fan des de Déu: «Déu parla per mitjà de cada cosa que ens trobem i que veiem. Hauríem de preguntar-nos: Per què Déu m’ha posat aquesta persona en el camí? Què espera Déu de mi?»

I és precisament en aquest context de caos, dolor i desesperació creixents que descobrim «la grandesa de les petites coses: compartir un got, seure amb algú a casa, rentar un plat… Això és la salvació de vida. Quan tot es trenca, aquests petits actes prenen el valor de tot el món», va defensar. Aquí tenen centralitat les cures, que són complexes, i va recordar que «Jesús no tendia a cuidar les persones més maques o més fàcils. Déu ens envia a cuidar els que són més difícils: els que no ens respondran o ho faran de males maneres… El que poso a prova quan cuido els altres són els meus valors, la meva opció de vida. Des del meu interior em pregunto: Per què estic fent el que faig? I aquesta donació no es fa en funció de la resposta que s’obtingui». I va desgranar:

· D’heroïcitats, en podem fer, però la quotidianitat és el dia a dia, anar-la salvant. Constantment hi ha gent que salva la vida del món, des dels petits actes.

· Estimem la quotidianitat, amb calma, tranquil·la, valors càlids.

· Reafirmem-nos en el camí de Jesús: buscar-lo, comprendre’l, viure’l per dins, una vegada i una altra. És l’única solució davant el desastre que vivim.

· En aquestes experiències, inevitablement ens preguntem: Per què ho fas? Recordem l’impuls, el motiu, el compromís i estar preparat perquè els dubtes i les frustracions vindran.

· El discerniment continu és la brúixola davant les tempestes successives.

Esperança resistent

Tot seguit, la M. Lluïsa va confrontar optimisme i esperança: «Crec en l’esperança resistent, és una opció. Busco que aquesta història vagi bé, que els altres estiguin bé. Soc aquí per donar vida i fer la meva part, no deixar passar el temps sense més (molts no saben ni perquè viuen ni perquè moren). La vida té valor cada dia d’acord amb el que vivim, ser coherents i autèntics dins un mateix. Aquest ser tossuts en l’esperança no ens ho pot treure ningú.» I va fer alguns apunts sobre els nostres temps: les necessitats bàsiques (treball, habitatge, salut, educació), la fam, la pobresa, els conflictes, la desaparició de l’alteritat, l’ètica i els valors espirituals, fer-nos responsables de l’altre, les tensions i els enfrontaments, la vulnerabilitat del món, les mostres de poder a què assistim, les presses i les distraccions, les veus silenciades…

I tot això ho va portar a com ens posicionem:

· Set de plenitud, la vida ha de ser més del que jo visc,

· L’amor, com pots arribar a estimar?,

· Si tenim paraula, per què la fem servir? Hem perdut el costum de saludar, sembla com si haguéssim perdut l’afecte per l’altre, som estranys i aquest no és el camí,

· La pregària, cuidar la part interior, la contemplació, el silenci, el trobar-se amb un mateix per saber cap on vas,

· Posicionar-nos enfront de la violència,

· L’acompanyament mutu: cuidar-se un mateix (és una lliçó que un aprén poc a poc al llarg de la vida) i cuidar als altres,

· Experiències molt humils i senzilles,

· El sofriment a la vida, tots hem d’afrontar l’experiència del dolor físic i psíquic,

· El valor de la presència,

· El valor de la incomoditat que ens fa moure: la malaltia, la fragilitat, la necessitat de ser sostingut.

I preguntar-nos si podem anar a la perifèria de nosaltres mateixos, allà on el mal fa mal. «Som capaços de saltar aquest petit cercle?», va reptar la M. Lluïsa i va aportar diferents testimonis: Butros Nicola Bazia, un tossut de l’esperança; Irena Sendler, la persona que ha salvat més nens jueus; Dieudonné Nzapalainga, cardenal de la República Centreafricana, gran constructor de la pau i lluitador pels pobres; Sojourner Truth, esclava que, una vegada en llibertat, va lluitar sempre pels drets dels negres i de les dones; o sant Felip Neri, procedent de classe benestant, dona la seva vida als altres, apassionat de Déu, gran catequista. Tots podien haver fet altres camins i van optar per ajudar els altres i lliurar la vida..

I va finalitzar citant a José Antonio Pagola («despertar la fam de justícia i amor al món»), a Etty Hillesum («Hem d’assegurar-nos, Maria, que Déu estigui en bones mans, malgrat tot») i a Rachel Carson, per pensar on es la nostra font, d’on raja? «De vegades, un va tan ple de vida, de fets… No podem ser indiferents als altres, a la Terra, formem part del Tot, hi ha una profunda fraternitat en tot. L’únic sentit d’aquesta vida és el pas de Jesús de Natzaret, l’afirmació que viure val la pena si t’obres a la immensitat que és l’altre i tot el que l’envolta. Per poder arribar a dir en pau: He fet la meva part», va concloure.

A continuació es va produir un debat amb diversos militants de l’ACO on la M. Lluïsa va tornar a subratllar la importància de l’acompanyar-se els uns als altres i de tenir grups, «no podem ser illes». En aquest sentit, va valorar el fet que una família tan gran de militants celebressin plegats la Setmana Santa: «Això és un miracle, una proclamació de l’esperança, un retall de cel. Vosaltres sou l’esperança resistent. Cuidar el moviment i la vida del grup és essencial. Que ningú el posi en dubte, el moviment, amb les portes ben obertes per entrar i per sortir; si l’ACO ha arribat a la vostra vida és per algun motiu. En això heu de ser molt curosos: posar molta atenció en els llocs difícils on sou, la solitud és molt dura. En sou responsables i heu de cuidar aquest tresor que és l’ACO. Sense etiquetes, acceptem-nos, treballem-nos.» També va recórrer a sant Pau per explicar que és forta quan és feble: «Trec la força de la fragilitat i la defensa davant les injustícies. Com més fràgil ets, ets més fort, com més malalt, com més experimentes que ets coix, cada vegada ets més fort en la feblesa.»

A continuació podeu consultar la presentació de la xerrada Divendres Sant:

Treball dinamitzat a la tarda

En acabar l’exposició i el diàleg, cada persona va escollir una paraula d’aquesta llista:

Esperança, Fragilitat, Responsabilitat, Presència, Vincle, Cura, Justícia, Camí, Comunitat. A partir de la paraula escollida cada persona havia de pensar en un petit fet de vida que va servir per fer la presentació en el marc dels grups de treball (un per cada paraula). Abans de la trobada en el grup cada participant va rebre un full amb tres cercles concèntrics dibuixats, amb l’objectiu de situar-se en aquest “temps d’urgència”:

• El Nucli (Qui soc i on soc?): Al centre, escriu el teu nom. Respon breument: Enmig del soroll actual, on trobo el meu silenci o la meva “Font”?

• El Cercle Mitjà (Actituds): Escriu quines actituds dominen avui la teva vida (ex: por, espera, servei, cansament, esperança). Com em posiciono davant la fragilitat?

• El Cercle Exterior (Interessos): Quines realitats ocupen el teu pensament o el teu temps? (ex: família, gent gran sola, precarietat, canvi climàtic). Quina “injustícia” em crema més?

En l’estona de compartir es tractava de fixar-se en “Què m’ha sorprès en dibuixar els meus cercles?”. Tot seguit es tractava de destacar el més rellevant de la xerrada de la M. Lluïsa Geronès i quines crides sentim. A partir d’aquí, cadascú havia d’escriure una acció minúscula però real sota la frase: “I tu, què faràs?”. Que va servir per construir un mural col·lectiu: “I nosaltres, què farem?” i un debat final respecte si hi ha alguna acció que puguem fer com a grup o comunitat.

L'entrada M. Lluïsa Geronès: «En els petits actes hi ha la salvació del món» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Les Trobades de Setmana Santa i Pasqua de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i de l’ACO.

· Trobar feina amb Càritas Lleida.

· Amparo Nanclares i Eugenia Curto, en els 150 anys de les Filles de Sant Josep.

· Jordi Ibáñez i el Projecte Redó de Saó Prat.

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de febrer i març ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

La primera presa de contacte va ser amb les desenes d’entitats eclesials i civils que acompanyen els migrants que resideixen a Almeria. D’aquesta trobada es va desprendre la necessitat d’una coordinació d’aquestes entitats per poder donar una millor resposta a les necessitats i situacions amb les quals es troben els migrants.

A la tarda, els jesuïtes de la Casa Arrupe, a Níjar, van acompanyar la delegació a visitar l’assentament d’Atochares on viuen prop de 600 persones en barraques fetes de deixalles dels hivernacles i d’enderrocament d’obres. I, a continuació, al seminari d’Almeria va haver-hi una trobada amb persones treballadores migrants, principalment d’Àfrica i Llatinoamèrica, cristianes i musulmanes.

L’endemà dissabte es va cloure amb una trobada dels dos departaments de la Conferència Episcopal Espanyola a la Casa d’Exercicis d’Aguadulce, per reposar l’experiència. Podeu consultar una crònica més detallada a l’enllaç.

Reunió entre la Subcomissió i la taula de l’Església pel Treball Decent

El 25 de febrer es va celebrar una reunió entre la taula de l’Església pel Treball Decent i la Subcomissió d’Acció Social i Caritativa de la Conferència Episcopal. La iniciativa ETD es va constituir el 5 de maig de 2015 amb el propòsit d’impulsar en el si de l’Església i en la societat el compromís pel treball decent, inspirat en l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església. Podeu consultar amb més detall els fruits de la reunió a l’enllaç.

L'entrada Visita de Migracions i Pastoral del Treball a Almeria ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Joan Mate Panzano i la Cooperativa d’Habitatges del Sagrat Cor de Jesús

· Abraham Canales i la Trobada Mundial de Moviments Populars a Roma

· Editorial Nova Terra 1958-1978

· Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense

· Cristina Sánchez, fent feina al sindicat de docents de religió JUNTS-SDRC

· Alejandro Rosado, viure la precarietat laboral des de la JOC

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de desembre i gener ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Entrevista a la consiliària i presidenta de la Fundació TRESC, Montse Cardona ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Per això des d’ACO (Acció Catòlica Obrera) del Vallès Occidental, us convidem a participar en la taula rodona “Habitatge: de la frustració a l’esperança” el dissabte 29 de novembre a les 17 h a l’Auditori Mn Joan Nonell, darrera la Parròquia de la Puríssima, de Sabadell. Serà d’accés lliure i reunirà a la directora de la Fundació Arrels i representants del Sindicat de Llogateres, de Càritas i d’una entitat que impulsa l’habitatge cooperatiu anomenada Col·lab. Ens donaran la seva visió del problema, allò que veuen i que potser no surt als mitjans de comunicació. Ens donaran pistes per orientar l’acció ciutadana.

Busquem idees imaginatives que estiguin a l’abast de la gent del carrer. Segur que intervenir el mercat de l’habitatge des de les administracions públiques és una via, però com a ciutadans tenim molt a dir també. Que ningú ens robi l’esperança de que això ha de començar a canviar. Per a grans mals, grans remeis!

Vine a una taula rodona de luxe per dialogar i posar llum a un dels reptes socials més urgents de l’actualitat.

Cal confirmar l’assistència a: https://ja.cat/ACO-Habitatge

L'entrada L’ACO organitza una taula rodona sobre l’habitatge, a Sabadell ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Pilar Massana, tota una vida rica i lliurada a moltes causes justes.

· Rafa Allepuz i els drets socials europeus:

· Laia Bonastra, amb el cooperativisme:

· Xabier Gómez i Mercè Solé, per la dignitat del treball:

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes d’octubre ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada “La pobresa fa mal” ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Virginijus era una persona sense sostre, «anònima i sense veu com tantes d’altres que malviuen a la nostra ciutat», veí del barri de Canyadó des de feia anys, al qual molts veïns recorden «com una persona amable, afectuosa i simpàtica que saludava a tothom i desitjava anar a Lituània a visitar la seva família». La seva mort tràgica fa un any ha motivat aquest funeral: «Després d’un cúmul de desatencions de la malaltia que patia, va morir el 7 de juny de 2024 a l’Hospital Municipal de Badalona. La manca d’atenció sanitària i social que va patir, posa en evidència fins on pot arribar a ser de deshumanitzat i cruel el nostre sistema d’atenció social», van denunciar des de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona en les paraules introductòries.

«Aquest sistema liberal que respirem diu respectar el Déu de la religió però no respecta els fills de Déu que pateixen», va indicar en l’homilia el jesuïta, Isidre Ferreté. Precisament, les lectures del Diumenge de la Santíssima Trinitat eren molt transparents. El llibre de l’Èxode (Ex 3,1-10) «ens diu que Déu segueix sentint el clam dels pobres, que compta amb nosaltres per enfrontar-nos als “faraons” de tots els temps en solidaritat amb els empobrits; que compta amb les nostres decisions generoses més que amb les nostres qualitats». A continuació la carta de Jaume (Jm 2,1-2.14-17), «un fragment de la qual hem escoltat, és un text que molts cristians voldrien suprimir de la bíblia; és massa clar, és difícil de tergiversar». I, finalment, l’Evangeli de Joan (Jn 16,12-15): «La festa d’avui ens recorda que l’inabastable i incomprensible Déu trinitari només el podem trobar, potser només ensumar!, on sembla que no hi és: en el servei als germans, rentant els peus als deixebles, també a Judes!, o rebent mocs i bufetades de les autoritats que haurien de ser curoses en el servei dels ciutadants.»

La sonoritat de l’idioma lituà va estar present en diferents moments de la celebració, a través de dues representants de l’associació Catalano-Lituana, i van ser especialment emotives en llegir unes paraules en nom de la família de Virginijus. Les pregàries i l’ofertori també van estar plenes de moments simbòlics i encarnats. Un cop acabada la celebració, diversos participants es van dirigir a la porta de l’Hospital Municipal de Badalona, on va morir Virginijus a dipositar un ram de flors.

A continuació es pot consultar el text de l’homilia.

I el llibret del funeral:

L'entrada Virginijus Ridikas, exemple de la dignitat incontestable de tot ésser humà ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Com es recordarà, les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO han motivat un canvi en el procediment de presentació de candidatures, partint aquesta iniciativa de les zones i diòcesis que han proposat possibles candidates a fer aquest servei. Els copresidents actuals i el consiliari general s’han anat posant en contacte amb 14 possibles candidates explicant l’origen de la sol·licitud i demanant que fessin la Revisió de Vida sobre la responsabilitat en el seu grup per discernir. Finalment, dues Montserrats, Carulla i Forcadell, han decidit donar aquest pas i properament les coneixerem millor per mitjà d’una presentació escrita de cadascuna.

«Tots els que tenim una responsabilitat oferim els talents rebuts al servei del bé comú. Això és el nucli del que hem de transmetre a l’hora de fer els relleus», va dir Rocío Elvira, la presidenta que aquest curs finalitza el seu servei i que va agrair als responsables de zona, diòcesi i comissions «el vostre compromís, dedicació i esperança». En la reunió les zones van fer un repàs per com havia anat el curs i es van destacar alguns aspectes:

• alguns Estudis d’Evangeli i Revisions de Vida del Pla de Curs s’han fet servir per apropar-se a famílies de nens que feien catequesi, per organitzar alguna jornada de formació o per reunir-se dos grups i treballar-ho conjuntament;
• s’han potenciat moments celebratius (Advent, Nadal, Quaresma, Pentecosta…) amb altres moviments d’Acció Catòlica i de la Pastoral Obrera;
• la Revisió de Vida sobre els sagraments, especialment l’Eucaristia, ha estat molt apreciada;
• la Revisió de Vida sobre la responsabilitat ha servit per anar preparant els relleus en alguna zona;
• en diverses ocasions la pròpia dinàmica vital i dels grups impedeix incorporar el treball proposat al Pla de Curs, tot i que es valora que és una guia adequada per caminar amb coherència grups, zona i moviment;
• s’ha aprofitat per contactar amb col·lectius vulnerables i anar pensant en quina podria ser l’acció conjunta profètica a fer el curs vinent.

Les diferents zones i diòcesis també van compartir les trobades i assemblees de final de curs que estan a punt de celebrar o que ja han fet.

En el Comitè General també es va decidir l’aportació solidària d’aquest curs que anirà destinada a la Unió Segones Oportunitats, una associació d’ajuda i inserció a migrants amb seu a Badalona, i que va prestar el seu testimoni en la darrera Jornada de responsables de l’ACO. Les comissions del moviment, per la seva banda, van presentar una valoració del curs per escrit.

La zona del Baix Llobregat, dimensió i diversitat

Un espai rellevant del Comitè General va ser la monografia del Baix Llobregat que va explicar el seu responsable, Francisco Ruiz. És la zona més gran del moviment (16 grups, 124 militants i 12 consiliaris), on han militat alguns dels fundadors de l’ACO (com Lleonard Ramírez) i que ha aportat diversos responsables al moviment. La comarca del Baix Llobregat ocupa el conegut com a «cinturó vermell» metropolità i té una llarga tradició obrera i sindical.

«La gran diversitat de grups i de persones, ens aporta una gran riquesa d’aprenentatges. Hi ha molta gent compromesa en coses que desconeixem, fins i tot dues militants que són cegues», va subratllar en Francisco, que va valorar que hi hagi un petit comitè que organitza les trobades del comitè de zona, les diferents activitats i vetlla per la vida dels grups.

«Apassionats per fer el bé»

El curs 2025-2026 és el darrer que emana del XII Consell i, per tant, recull els tres objectius pendents de cada línia: organitzar una acció profètica comú a tot el moviment, vetllar perquè els militants veterans i joves s’acompanyin mútuament i formar persones que acompanyin la militància. Recordem que primer curs es va treballar la necessitat de viure en clau d’esperança (curs 2023-2024: «Que l’esperança ens ompli d’alegria»), a continuació el fet de posar-nos en camí i tractar de fer-ho amb els més propers (curs actual 2024-2025: «Aixeca’t i camina») i, ara, és el moment d’apassionar-nos per fer el bé.

El lema del nou curs 2025-2026, «Apassionats per fer el bé», prové de la carta de sant Pau a Titus i culmina aquesta seqüència dels tres cursos. «En un món on creix la desigualtat, la desesperança, la divisió i la polarització, on es nega qualsevol valor a l’altre i es convida a que cadascú es busqui la vida, hi ha un moviment de replegament a l’interior que ens afecta tant individualment, com col·lectivament i ho veiem a la feina, als barris, a l’Església… Per això és tan important aquesta invitació de sant Pau, que ve de Jesús, ser militants apassionats per fer el bé», va argumentar el consiliari general Pepe Rodado.

La pregària de l’inici del Comitè General va ser preparada per la zona Besòs.

En el descans, es va poder gaudir d’unes truites de carbassó de l’hort del Francisco Ruiz.

L'entrada Montserrat Carulla i Montserrat Forcadell, candidates a presidenta d’ACO ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.