[Els companys de la diòcesi de Girona ens van proposar aquest Parenostre a la pregària del matí de la Jornada General, obra de Pep Claparols (1940-2017), descrit pels seus amics com un guerriller del retolador, capellà obrer i grafiter]
Pare nostre que esteu a la terra,
que treballeu amb les mans dures del pagès,
que bategueu en els nois i noies que es rebel·len i han dit prou.
Que sou en la dona tan sovint maltractada!
Pare nostre que sou al carrer, a l’escola, a la plaça major, a la festa, en la poesia, en la natura,
vingui a nosaltres el vostre Regne.
No el regne dels grans banquers i grans poderosos d’aquest món,
sàtrapes indignes, lladres de debò.
No el regne dels qui compleixen la llei i la norma, oblidant els altres.
No el regne de les religions fanàtiques.
Ni el regne de tots els violents…
Que vingui el regne de la dignitat i la justícia, dels arreplegats a les escombraries, de tots els indignats del món, que som molts de nosaltres.
Doneu-nos el pa de cada dia.
L’home d’avui viu de pa i d’utopia.
Un altre món és possible!
La utopia serveix per fer camí.
Que no caiguem en la temptació d’oblidar
les arrels i la història del nostre poble oprimit
o d’arrendar una sola hectàrea del seu oblit.
Deslliura’ns de tot mal de consciència.
Amén.
