[Pregària preparada per la diòcesi de Vic i llegida al Comitè Català del 14/12/2019]
Senyor,
Avui m’ha costat de trobar-te
en els problemes de la feina.
Uns només manen;
es mofen dels altres, després en veu baixa.
No hi ha espai per al diàleg,
arrogància que ve de la por!
Falsa seguretat la que em dona el poder!
Altres només obeeixen;
critiquen després en veu baixa.
No hi ha espai per al diàleg,
humiliats per la por!
Falsa seguretat la de l’obediència!
Tots, però, tenim por
per a descobrir-nos en el que som:
Limitats, fins i tot, en el reconeixement de les nostres
limitacions.
Pobres, fins i tot, en el reconeixement de la nostra
pobresa.
I, ara, descobreixo que Tu ets la resposta, la meva
resposta.
Ara t’he descobert, amagat en la meva mirada.
Ajuda’ns, Senyor, a véncer la por.
Perquè és en la por que morim en ser PERSONES
i és precisament en això que som persones!
Però és en la nostra confrontació amb ella (amb la por)
que ressucitem,
i ara sí,
som PERSONES.
