[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol]
Molts cops, Senyor,
com deixeble vostre que soc,
hauria de fer meva aquella petició
que els vostres deixebles us feren un dia:
“Senyor, ensenyeu-nos a pregar”.
Sovint prego sense amor,
sovint la meva pregària
surt d’un cor ressec
i no és paraula amorosa
que adreço al meu Estimat
i esdevé paraula que s’emporta el vent.
Sovint prego sense amor,
sovint la meva pregària
no brolla d’un gest d’amor i servei
envers el germà que tinc al costat,
ni neix d’un esguard replè de tendresa
davant de tants que veig lluitar, sofrir i morir
i esdevé, llavors, falsa pregària,
una pregària indigna i buida.
Sigueu, Senyor, el meu Mestre d’amor.
Que de vós aprengui a fer-ho tot
amb amor i autenticitat de cor,
a treballar i viure, a parlar i pregar
amb el cor ben ple del vostre amor
i la meva vida esdevindrà, llavors,
tota plaent i agradable a vós.
