Un cop més, la Comissió de Formació hem repescat un document antic i n’hem extret uns quants fragments per la reflexió. Es tracta del Document d’ACO n. 7: Acollir la persona en la seva dignitat de filla de Déu, escrit per Oriol Xirinachs.
- Acollir (…) vol dir admetre’l en la nostra companyia.
- Decididament, acollir no és tan senzill! I malgrat això, en l’acolliment, com a actitud radical de vida, ens hi va tot.
- Si un dia Jesús podrà dir: “Veniu a mi els cansats i afeixugats…”, exclosos, rebutjats, fracassats… és perquè té una mirada atenta.
- Jesús prou que mirava i descobria els qui volien ser rebuts per ell, abans i tot de presentar-se-li, però els qui l’envoltaven i volien acaparar-lo s’esforçaven encara més per amagar-los-hi.
- A Jesús, l’home malferit, i la cananea, i la viuda de Naïm, i Bartomeu, i tants i tants, li toquen el cor: “Se’n va compadir”.
- Rebre a casa no és només donar, és aconseguir que els ningú –cananea, cec de naixement, adúltera, Zaqueu, immigrant, parent estrany o disminuït– puguin trobar el goig de saber que són algú.
- Acollir l’altre vol dir estar disposat a canviar coses.
- (…) hauríem d’avançar pel camí del saber-nos fer “acollibles” per part d’aquells a qui volem acollir.
