[Pregària preparada per la diòcesi de Lleida per al Comitè General de l’1/02/2025] LECTURA
La tempesta calmada (Mc 4, 35-41)
35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
-Passem a l’altra riba.
36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
-Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:
-Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué:
-Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:
-Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
REFLEXIÓ
Nosaltres, deixebles del Crist, passem per pors i inseguretats immenses, cridem des de la por de la tempesta, però el Mestre ens ajuda, revelant així el poder de l’Evangeli. El Regne venç quan algú és capaç de dormir al cor de la tempesta. No ens acabem de creure que Déu va a la nostra barca. El missatge de Jesús és que hem de confiar, encara que sembli que Déu no es preocupa de nosaltres. No són les accions espectaculars de Déu les que ens han de portar a confiar en Ell. Déu està més a prop nostre del que nosaltres pensem.
PREGÀRIA
Senyor, no vull dubtar de la teva presència quan tot s’enfonsa, quan sembla que la vida és injusta amb mi. Tu sempre hi ets.
PARENOSTRE
