“Aixeca’t i camina” va ser el títol de la Jornada de formació de l’ACO que es va fer el dissabte 15 de març, amb una quarantena d’assistents als locals parroquials de l’església de Santa Madrona. El propòsit era comptar amb el testimoniatge de tres entitats socials que treballen amb col·lectius desfavorits i estigmatitzats i conèixer de primera mà experiències d’acompanyament, de recuperació i, en definitiva, de resurrecció.
Lola Ferrer, voluntària de Justícia i Pau, va explicar que participa en dos programes: acompanyament de persones amb condemnes llargues i que, per diferents motius no tenen a ningú i el suport a la sortida en llibertat, en què primer es fa un vincle amb l’intern quan està al centre penitenciari, quan gaudeix de permisos de sortida i se l’acompanya durant un període de 6 mesos a un any un cop està en llibertat. “L’intern ha d’autoritzar la nostra intervenció, tot i que a l’inici desconfia perquè no sap el nostre rol. Però a mida que ens coneixem es crea una certa intimitat amb ells i se t’obren com no ho fan amb molts professionals del centre penitenciari”, assegura Lola Ferrer, que va subratllar la confidencialitat del procés, la gran responsabilitat del voluntari i la necessitat d’una escola activa.
La voluntària de Justícia i Pau que porta un any i mig fent aquest servei està més centrada en les dones privades de llibertat, “les més vulnerables perquè les infraestructures no estan preparades per preservar la seva intimitat”. Pel que fa a la població reclusa va indicar que la majoria d’interns venen d’entorns molt vulnerables i cada vegada són més joves. “Amb la condemna a la presó paguen pel seu delicte, però són persones que necessiten una segona oportunitat i és un deure de la societat reinserir-les perquè no reincideixin”, va concloure Ferrer.
Per part d’El Lloc de la Dona van participar Aurora Rabasa i Sandra. Aquest centre d’atenció social de les religioses oblates es va crear l’any 1996 per donar una atenció integral a dones en contextos de prostitució: “Des d’un profund respecte, busquem promoure el desenvolupament integral de les persones”, va assegurar l’Aurora. El testimoni en primera persona de Sandra va permetre conèixer les situacions de partida de les dones que es veuen forçades a migrar, en aquest cas, des de Colòmbia (el 50% de les dones ateses per l’entitat tenen aquest origen) per la situació econòmica, les poques oportunitats i la violència. L’arribada amb una maleta i només cinc mudes fa necessària la solidaritat per trobar un sostre (en aquest cas una habitació compartida) i trobar petites feines de neteja en la llar que no donen per mantenir-se. “Aviat et quedes sense diners i et toca fer feines inesperades: ens trobem passant drogues, en l’explotació sexual, treballant d’interna…”, sovint en condicions d’explotació a l’estar indocumentades.
“Són dones que s’han aixecat per caminar al decidir sortir dels contextos de pobresa i violència social-masclista del seu país. Són dones molt valentes, responsables de l’economia familiar i que, sovint, s’obliden de la seva pròpia cura”, va compartir l’Aurora. “I en aquest caminar hi ha moltes pedres: la Llei d’estrangeria que et deixa dos anys en situació de vulnerabilitat i exposada a abusos varis; el dol migratori; les múltiples discriminacions (racials, gènere); la precarització de les feines i la dificultat de crear una xarxa social de cures; l’estigmatització de la prostitució (culpa, vergonya i soledat)”, va denunciar.
L’Aurora va dir que hi ha “llum i esperança quan troben una persona davant que les acull en la seva vulnerabilitat sense jutjar-les i sense condicions, amb una mirada en les seves potencialitats i creant un espai d’escolta que les permeti pensar, prendre distància, fins i tot trobar-se amb Déu, i guarir-se”.
Merche de Hériz és una de les 400 voluntàries d’Arrels Fundació i va donar el seu testimoni en la jornada. L’entitat fundada l’any 1987 es fonamenta en tres eixos: l’acompanyament, la sensibilització i la denúncia. La Merche va destacar que el vincle amb les persones sense llar es trena oferint recursos de baixa exigència: per exemple, habilitant l’única consigna gratuïta on poden deixar les seves pertinences. També en les visites que fan els equips de carrer i en l’acollida que fan al centre obert (24 hores, els set dies de la setmana) on permeten les mascotes i poden “canviar-se de roba, estar tranquils i descansar durant el dia o socialitzar”.
La Merche va compartir algunes dades de la memòria del 2024: 791 persones visitades pels equips de carrer, 74% de les persones ateses han nascut fora de l’Estat espanyol, 87% són homes, 9% són dones i la resta no binaris i dones trans. “La raó principal per la qual acaben al carrer és per la pèrdua de la feina, segons ens indiquen les enquestes que els fem i és a partir del sisè mes al carrer que comença el deteriorament”, va indicar.
A partir de les experiències d’èxit als països nòrdics han conclòs que l’allotjament és el punt clau. En aquest sentit, fins a 262 persones ateses per Arrels Fundació tenen un pis propi mercès als acords amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona o llegats solidaris. Merche també va explicar altres recursos com el “pis zero”, on dormen deu persones cada nit i se’n van al matí, o el taller que permet ajudar-los a recuperar les habilitats socials i artístiques. De fet, l’obsequi als ponents de la jornada i un imant als assistents es van confeccionar en aquest taller.
La jornada va finalitzar amb un recital de la coral Dona Gòspel, d’El Lloc de la Dona. Podeu consultar l’àlbum de fotos i els vídeos de la coral a:
