“Treball-educació-fraternitat”, aquesta era la tríada amb què es va convocar una taula rodona el dilluns 24 de febrer per presentar el darrer llibre de Dani Jover, “Llum de tardor” (Pol·len edicions, 2024). El lloc escollit per l’acte, la sala del plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), simbolitzava la transversalitat institucional, la voluntat d’acord i diàleg i la necessitat de consensos per avançar democràticament, en un context de polarització que ho dificulta. A la taula rodona van participar, a banda de Daniel Jover, autor i president d’Aprise-Promocions, Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, Sonia Herrera, de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia i Carles Duarte, poeta i autor del pròleg. La benvinguda va anar a càrrec del president del CTESC, Toni Mora.
A l’hora de desgranar la tríada, es va començar pel treball constatant que encara hi ha contextos agressius que convé desactivar, com va destacar Esperabé, amb l’organització sindical i la solidaritat dels treballadors, adaptant-la a una economia de serveis i amb menor pes de la indústria. Pensant en particular en els joves, Sonia Herrera va apuntar que “cal reconèixer el precariat com una classe social complexa que requereix interseccionalitat” i que cal superar el tap generacional “amb un traspàs de referents i genealogies”. Per la seva banda, Duarte va recordar la necessitat de la cultura com un “factor clau d’ascens social” i el model que van significar els Cors de Clavé, impulsats per Josep Anselm Clavé, de l’Associació Obrera de Concerts, promoguda per Pau Casals o el moviment ateneista d’arrel popular. Qui va ser president del CoNCA va valorar que “avui la cultura ha deixat de ser patrimoni d’elits econòmiques”, però alhora va observar que “és fonamental que quan parlem del progrés social incorporem la dimensió cultural en una concepció socialment compromesa i avançada”.
Pel que fa a l’educació, un vector crucial al llibre de Jover, Sonia Herrera en la seva tasca docent va admetre que “no es pot educar ni transmetre res significatiu si no és des del cor. El coneixement sempre és situat; hem d’encarnar i aterrar la teoria”. Per la seva banda, Duarte va suggerir que les bases de l’adult en el context escolar es posen “il·luminant les potencialitats de l’alumnat, perquè se senti empès a activar els seus talents; promovent el respecte a la diversitat, l’interès per la diferència; implicant d’una manera col·laborativa l’alumnat en la tasca educativa; i estimant l’alumne com a premissa”. Esperabé va sostenir que el centre de l’educació hauria de ser “aprendre per entendre, entendre per trobar sentit, en definitiva, aprendre a desxifrar l’univers i a un mateix” i va subratllar el bon exemple que van ser la professora i la catequista de Dani Jover en un context repressor com el del franquisme.
Per últim, pel que fa a la fraternitat, Esperabé va anotar que la vida en el dia a dia comunitari es pot regenerar “teixint vincles d’afecte i generositat”, “comprometent-se amb la nostra realitat” i va valorar els espais de socialització a l’avantguarda com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBIQ+ i l’antiracisme. Duarte, de la seva banda, va defensar que per dignificar la memòria dels violentats sense fer més fonda la ferida dels bàndols “cal conèixer el passat, per aprendre’n les lliçons i evitar reincidir en errors, sense fer de la memòria una trinxera contra els altres. Cal assumir les culpes i, quan escaigui, demanar perdó”. Per últim, en una mirada més introspectiva, Sonia Herrera va suggerir que per aquietar els dimonis interiors i fer sortir la bondat intrínseca de la persona, “cal saber gestionar bé les emocions, reconèixer l’altre, cultivar la cultura de pau, cooperar i entendre la fraternitat en la diversitat”.
Els participants a la taula rodona (convocada per l’ACO, Cristianisme i Justícia i Església pel Treball Decent) i alguns dels lectors presents a l’acte van coincidir que el llibre de Jover combina de forma fèrtil l’assaig impressionista, les memòries connectades amb el present i la prosa poètica que evoca imatges suggerents, tot des de l’humanisme cristià de l’autor. Podeu consultar l’àlbum fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjC3H9R
