El pensament de Paulo Freire va planar en la taula rodona “Educació política, més necessària que mai. Presentació Agenda Llatinoamericana 2026” que es va fer el 19 de novembre passat al monestir de les clarisses de la Divina Providència, de Badalona. Hi van participar Dani Jover Torregrosa, pedagog i impulsor de la Universitat Rural Paulo Freire i Rosa Cañadell Pascual, que va ser portaveu del sindicat USTEC·STEs (IAC) i és cofundadora del SIEC (Seminari Ítaca d’Educació Crítica), moderats pel periodista Joan Andreu Parra i en un format de revisió de vida.
L’edició de l’Agenda 2026 està dedicada a l’educació política i els promotors proposen que «cal treballar en l’educació política de la gent, les comunitats, els pobles, de tots els sectors socials, deconstruint la concepció imposada pels poderosos, que la política es redueix a l’acció dels governants que ja no representen els interessos de la comunitat encara que tinguin programes socials o populistes».
En un context de «difusa esperança», com sosté el periodista Enric Juliana, Jover va proposar «veure més enllà de les aparences per copsar la dimensió de misteri i adonar-se que, més enllà de la ideologia i de l’emotivisme banal, en la realitat palpita l’esperança». Per la seva banda, Rosa Cañadell va admetre que «el sistema ha fet el possible per despolititzar-nos» i va lamentar que «els partits i organitzacions d’esquerra no han donat resposta a les necessitats de les classes populars», i per això aquesta deriva als cants de sirena de les opcions populistes. Per Cañadell, el millor antídot és la formació política i la repolitització de la societat, és a dir, «entendre què està passant al món i fer servir les eines per poder-lo millorar», no només des de les institucions, sinó «amb una societat informada, conscienciada».
Certament, no hi ajuda el fet d’estar transitant d’una societat més comunitarista a una societat més individualista. En aquest sentit, Dani Jover va proposar «tornar als espais comunitaris de fraternitat, reivindicar el dret al silenci (davant l’estupidització col·lectiva) i a la bellesa». Per Cañadell, el repte és «com transmetre el goig de fer el bé als altres».
En la secció del Jutjar, Cañadell va fer una crítica severa a un sistema educatiu que està limitant l’accés al coneixement a les classes populars en una carcassa «progressista»: «No estem transmetent coneixement i per això hi ha un escorament dels joves cap a la ultradreta. No oblidem que qui inspira totes aquestes reformes, l’OCDE, vol que l’escola formi treballadors competents i submissos». I va entrar en diversos aspectes fallits com la privatització educativa que segrega, l’aprenentatge per competències i per projectes, l’educació virtual i en pantalla o les condicions laborals del professorat.
Finalment, Cañadell va demanar que l’educació política «es faci a tot arreu, no només a l’escola» i va explicar com al Seminari Ítaca d’Educació Crítica apleguen famílies i docents en desacord amb aquest sistema d’ensenyament. Davant les dades que aporta l’Informe Foessa sobre la fragmentació social, Dani Jover va apostar per anar transitant del ben-estar al ben-cuidar: «La cura no funciona sola, necessita de confiança, respecte i responsabilitat.» Tant la Rosa com el Dani van compartir com entrenen l’esperança, la primera viatjant sovint a Amèrica Llatina: «Hi ha una dimensió intel·lectual/racional de l’esperança i una altra més emocional/mística que m’ensenyen els militants del Moviment Sense Terra». Per la seva banda, en Dani va subratllar com són de necessaris els espais celebratius i que la «praxi de l’esperança és acció conscienciada. No hi ha una vareta màgica, cal el diàleg per arribar a decisions compartides».
Podeu consultar la taula rodona al vídeo:
