Proposta d’un consiliari sobre el sensellarisme a Badalona

El consiliari de l’ACO, el jesuïta Isidre Ferreté, ha pronunciat aquesta proposta al ple de l’Ajuntament, l’1 de desembre passat:

PROPOSTA DE DEFENSA DE LA MOCIÓ PER REACTIVAR L’OPERACIÓ HIVERN I IMPULSAR UNA POLÍTICA CONTRA EL SENSELLARISME A BADALONA

Regidores i regidors. Jo no formo part de cap partit polític. Soc un ciutadà de Badalona amb trenta anys d’arrelament al barri de La Salut, amb sensibilitat humana i social i amb participació en tot el que pugui ajudar a fer una Badalona més humana, integradora i integrada. Admiro i m’adhereixo a la trajectòria d’entitats de Badalona sempre compromeses a peu de carrer amb les persones més necessitades d’assesorament i urgència social.

Parlo per primera vegada en un ple municipal per si puc recolzar la petició d’una resposta urgent davant aquesta vulneració greu de drets humans que és el sensellarisme a Badalona.

Parlo de persones que dormen al carrer a la nostra ciutat, que pateixen fred, malalties, inseguretat i una vulneració evident de la seva dignitat. Sovint famílies amb nens i nenes abocades a viure i, sobre tot maldormir, al carrer, amb els traumes humans, sanitaris i psicològics que els marcaran negativament per sempre. Davant d’això, tothom entén que un Ajuntament no pot mirar cap a una altra banda.

Dormir al carrer no és un “problema personal”: és una qüestió comunitària, una vulneració greu de dret, perquè quan l’Ajuntament deixa de garantir mínimament l’acollida, condemna aquestes persones a la intempèrie. I a Badalona, com a tantes ciutats, el problema no només persisteix, sinó que s’ha agreujat.

En el 5è recompte de persones sense llar a Badalona, fet al maig d’aquest any, amb la col·laboració de més de 200 voluntaris, es van localitzar 110 persones dormint al ras, en cotxes, en caixers o sota qualsevol cobert. Aquesta xifra suposa un augment del 22% des de fa dos anys. I consta que hi ha 214 persones més que ho fan en recursos d’entitats socials.

El sensellarisme és un fenomen greu i complex. I el sensellarisme femení és una realitat encara més invisible i que es troba en augment, especialment entre les dones joves. Tota persona té dret a un habitatge digne. L’habitatge és un bé de primera necessitat i no hauria de quedar restringit a les lleis del mercat. L’infrahabitatge és també sensellarisme. I les persones que viuen, o mal viuen, al B9 de Badalona, no ho fan per gust sinó per la imperiosa necessitat de viure, o sobreviure, una mica millor que al pur carrer.

La Taula Sense Llar de Badalona, que l’Ajuntament de Badalona va abandonar l’any passat (2024), manifesta també que cal promoure polítiques públiques que facin possible un parc d’habitatge social, que actualment és clarament insuficient. És imprescindible garantir l’accés a serveis bàsics. Cal continuar creant serveis i complementant els serveis actuals per fer un seguiment de les persones i una derivació als recursos adequats: no fer-ho comporta un cost social. En aquest punt cal defensar la feina que fa el personal del Servei d’Atenció als Ciutadans SAC, que cal potenciar-lo i dignificarlo. Especialment en el problema de tramitació de les cites prèvies i de la web municipal significativament per l’empadronament i els informes de vulnerabilitat en els corresponents centres cívics dels serveis socials.

Som a l’hivern i la baixada de temperatures, les pluges i les onades de fred es converteixen en un risc real afegit al fet de viure a la intempèrie: hipotèrmies, infeccions i emergències sanitàries que podríem evitar amb una actuació responsable.

Malauradament l’any 2024 l’actual govern municipal va tancar l’alberg de Can Bofí Vell, l’únic espai municipal d’acollida per a persones sense llar, va tancar el menjador social i va decidir deixar de participar a la Taula Sense Llar, debilitant la coordinació amb les entitats que coneixen millor la realitat del carrer.

El resultat? Persones derivades directament a dormir al carrer. Persones en situació d’emergència social, sense alternativa, sense seguiment i sense cap recurs mínim.

Això, més que governar és abandonar: Abandonar persones vulnerables i abandonar una responsabilitat institucional essencial.

Cap persona hauria de dormir al carrer a Badalona. Cap. Ni a l’hivern, ni a l’estiu.

Per això cal una política continuada que combini acollida, itineraris socials, salut comunitària i accés a habitatge.

Però mentre això no es consolidi l’Ajuntament té el deure immediat de protegir vides durant el període més perillós de l’any. Per això demanem:

1. Posar en marxa immediatament una Operació Hivern completa, cada dia, fins que acabi l’estació. Amb places suficients, dutxes, sala d’estar i àpats.

2. Reobrir l’alberg de Can Bofí Vell, retornant-li la funció que tenia i garantint-ne la continuïtat.

3. Reintegrar l’Ajuntament a la Taula Sense Llar, col·laborant amb les entitats per planificar polítiques estructurals.

4. Comunicar aquests acords a totes les entitats i institucions implicades per reactivar la coordinació i garantir la transparència.

No es tracta d’ideologies. No es tracta de competir políticament. Es tracta de protegir persones. De garantir que Badalona sigui una ciutat que no abandona, que no gira l’esquena a cap persona.

És per tot això que us demanem el vot favorable a la moció PER REACTIVAR L’OPERACIÓ HIVERN TOTES LES NITS INDEPENDENTMENT DE LA TEMPERATURA I IMPULSAR UNA POLÍTICA CONTRA EL SENSELLARISME A BADALONA.

Per coherència, per humanitat i per responsabilitat pública.
Perquè aquest hivern ningú hagi de morir-se de fred.