Enguany la Jornada de Formació diocesana es va fer a l’església de la Balconada de Manresa. El 7 de març la majoria de militants dels tres grups diocesans, així com alguna persona no vinculada al moviment, vàrem assistir a una Jornada impregnada d’esperança. Per començar el nostre consiliari general, el Pratso, va fer la pregària sota el fil de l’optimisme, amb dos textos del Francesc Torralba i de Charles Péguy.
La ponència va anar a càrrec del geògraf, membre de Càritas i exsindicalista metal·lúrgic manresà, Rufí Cerdán, sota el títol “Militància cristiana enfront la descomposició eco-social i política”.
A partir d’unes preguntes relacionades amb els drets laborals, la distribució de la riquesa, l’habitatge, el medi ambient o els drets socials, vàrem aprofundir amb un llarg debat de les problemàtiques actuals, del canvi en els drets des de la II Guerra Mundial fins al dia d’avui, la desigualtat laboral, social i habitacional que és present a la societat.
L’hora dels cafès, coca i galetes va arribar i les forces les vàrem carregar per la segona part de la Jornada, en la qual el ponent ens va fer reflexionar amb dues encícliques, la Laudato si’, que aborda més la crisi ecològica, del papa Francesc i la Dilexi te, que aborda més la pobresa, del papa Lleó XIV. La complementarietat de les dues encícliques ens fa entendre un món postcapitalista que la concentració del capital, la destrucció de llocs de treball, ecosistemes i d’escuts socials és molt present, però amb la veritat que el lloc de privilegi per viure l’evangeli és el dels pobres. Es va destacar que encara hi ha escenaris de resistència comunitària, com la de part de la població de Minneapolis enfront la policia de fronteres de l’ICE i tants d’altres.
El camí a seguir és el de la transició ecosocial, batalles socials per seguir lluitant com la del feminisme, estar al costat dels marginats i que s’ha de treballar amb institucions locals per aconseguir transformacions socials. Fe davant el futur que va impregnar tota la Jornada, que ha de ser activa i per últim una reflexió sobre l’Apocalipsi , que no és pas el final, sino la purificació necessària per a una nova creació.
Després de la ponència del Rufí Cerdán i d’un col·loqui ens vàrem acomiadar, no abans de lliurar-li al ponent com a gratitud, l’últim llibre del Torralba “Anatomia de l’esperança”, esperança que va envoltar tota la Jornada de Formació de la diòcesi de Vic.
