El dimecres 10 de juny a la tarda, la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona va acollir una trobada amb el Papa on més de noranta entitats socials estàvem convidades. El cardenal Juan José Omella va iniciar l’acte, intervenint després del testimoni de tres entitats que treballen cada dia amb persones en situació de vulnerabilitat.
Càritas va explicar que és l’expressió institucional de l’acció caritativa i social de l’Esglèsia. També les dificultats del dia a dia, com és l’accés a l’habitatge, la soletat o la inestabilitat laboral. Tot i la duresa de moltes realitats, la impotència per no arribar a tot el món i per no poder abastar tots els racons a on és necessari, no perden mai l’esperança. Acollim, defensem i estimem.
OBINSO-Obra d’Integració Social treballen amb persones amb addiccions i va dir el seu representant que no es tracta tant de resoldre vides com de no apartar-se d’elles.
SICAR- Religioses Adoratrius van explicar la seva experiència i com acompanyen a dones víctimes de tracta i d’altres formes d’explotació i violència.
El vídeo del petit Renzo de 6 anys a on veien primer com amb altres companys enviava una carta al Papa. A continuació i de forma presencial, el nen amb la seva mare, li tornava a llegir, ¿Te gusta jugar al futbol?, ¿De pequeño querías ser Papa?, ¿Por qué hay gente durmiendo en la calle?, ¿Por qué hay tantos abuelos solos si son tan importantes?, ¿Se tiene que perdonar siempre?, ¿Por qué mi padre tiene tanto trabajo?
El Papa va respondre primer a algunes de les preguntes que li va fer el Renzo, com el futbol i a voler ser Papa. No va necessitar llegir les respostes que normalment feia en les seves intervencions, van ser espontànies, fora de guió i amb un sonriure. Em va emocionar com va saludar al Renzo i a la seva mare.
Va demanar que hem d’acollir a tota dona com a germana i a tot home com a germà, a lluitar contra la soledat no desitjada, a la unitat i a la igualtat en aquest temps que sembla haver-se perdut el sentit de la dignitat humana, a perdonar.
Va donar valor al treball de les organitzacions que acompanyen a alleujar el patiment als més petits i vulnerables.
Ho va dir Mn. Joan Costa, delegat de la Pastoral Social i Caritativa de l’Arquebisbat de Barcelona de reconèixer, escoltar i donar visibilitat a la tasca d’aquestes organitzacions i ajudar a prendre consciència de la realitat social que vivim.
El Papa va fer la seva intervenció en català i en castellà.
Una de les situacions que vaig viure va ser la d’una dona asseguda en el banc darrera nostre i tocant al passadis per on havia de passar el Papa. Portava una nena d’uns 16-18 mesos que cridava tota l’estona i en alguns moments plorava. Primer no entenia com la dona es mantenia en aquella situació quan a vegades costava escoltar bé les intervencions.
Ho vaig entendre quan el Papa anava a passar per sortir. Vaig mirar a la dona molt nerviosa i el seu interès tan gran per voler que beneís a la nena amb una discapacitat.
Reflexiono com ens parla l’Evangeli de les guaricions que feia Jesús. Concretament amb el text de Lluc 5,17-26. “Aixeca’t i camina” dèiem el curs 2024-2025.
