La diòcesi de Sant Feliu de Llobregat té dins de la seva demarcació dues presons a tocar una de l’altra, Brians 1 i Brians 2. La presó de Brians 1, que és la que ha visitat el Papa, té uns 1.100 homes i unes 150 dones. És una presó de preventius, persones a l’espera de judici. És una presó on hi ha molta incertesa i ansietat perquè els interns encara no saben si seran condemnats ni quin tipus de condemna tindran i això els crea un estat de molta expectació i molt patiment.
El bisbe Xabier va ser l’artífex de la visita del Papa a Brians 1. En paraules seves: “L’anunci de la visita a Montserrat ja va ser una gran sorpresa i té molt de sentit que vingui. Però el que ha estat més sorpresa encara és que es pugui trobar amb el que jo anomeno la parròquia de la presó, la comunitat estable de fidels catòlics que són a la presó. Va ser una idea que vam plantejar i que el Papa va acollir amb sol·licitud”.
La trobada, encara que breu, va ser senzilla i molt emotiva. Es va viure, amb intensitat i amb molt de respecte per part de tots els interns i del voluntariat de la pastoral penitenciaria que hi estàvem presents.
L’acte es va iniciar amb un cant i després el director del centre penitenciari va dir unes paraules de benvinguda: “No sap l’honor que significa per a tots nosaltres que hagi trobat temps per fer-nos una visita. Mai ho oblidarem”. Seguides de les paraules del delegat diocesà de la pastoral penitenciària, el pare Jesús Bel: “Gràcies per la seva presencia entre nosaltres, que ens conforta i ens anima, gràcies per mirar-nos amb ulls de misericòrdia i per dir-li al món que existim, que patim que volem aixecar-nos i continuar endavant”.
Després d’un altre cant el papa Lleó XIV va escoltar els testimonis de dues dones recluses:
La Montse, amb el seu testimoni colpidor, va dir quedurant molt temps havia intentat creure en Déu i no ho havia aconseguit perquè havia patit molt amb la mort del seu fill i el culpava a Ell… En adonar-se del mal que havia fet a la seva família i demanar perdó a Déu, va sentir com el seu rancor desapareixia i podia donar gràcies al Senyor per tot el que ha fet per ella.
La Josefina va explicar que de petita sempre havia tingut present la fe en la seva vida, rebent tots els sagraments de la iniciació cristiana i sentint que Déu caminava al seu costat. L’accident del seu fill la va fer qüestionar-se moltes coses… el seu fill va sobreviure, va ser un miracle. Dintre de la presó diu que no està sola, que Jesús li dona força i vida, que si no és per això no sap com ho hagués aguantat tot.
Lleó XIV va agrair l’acollida rebuda, va abraçar a les dues internes, saltant-se el protocol, i va confessar sentir-se “edificat” per les històries que acabava d’escoltar. “Tot ésser humà és ‘digne’ pel simple fet d’haver estat estimat, creat i estimat per Déu”, va assenyalar el Papa. I va afegir: “No hi ha, doncs, cap situació que faci al Senyor apartar de nosaltres la seva mirada. És una veritat consoladora que ens acompanya en tot moment i que ens recorda com el seu amor misericordiós està sempre per sobre de quant bé o mal hàgim fet”.
“Quan us vingui la temptació de sentir-vos menys i penseu que no val la pena seguir endavant, ‘alceu la mirada’ cap Aquell que, a través de la presència de tantes persones, mai deixa de mostrar-vos el seu amor i proximitat”.
“Estimats amics i amigues, us convido a seguir somiant el somni de Déu. A cadascú us dic: Déu t’estima com ets, però et somia millor!”, va assenyalar el Papa. I va recordar que la vida cristiana no consisteix a no equivocar-se, sinó a aprendre a aixecar-se: “El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, ja que ésser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar”.
Després de la benedicció del Sant Pare i una invocació especial a la Verge de la Mercè, patrona dels presos, hi va haver un intercanvi d’obsequis. Les internes li van donar al Papa un plat de ceràmica i un quadre que havien fet elles mateixes i el Papa va oferir a la presó una icona de la Mare de Déu.
Amb el Virolai es va donar per finalitzat l’acte però abans d’abandonar Brians 1 per dirigir-se a Montserrat, el Papa va saludar personalment alguns interns. Tots els que estaven al costat del passadís central, van poder saludar i donar-li la mà al Papa amb naturalitat.
El teatre de la presó, on es va realitzar l’acte, hi van assistir només uns vuitanta interns, d’entre els que habitualment participen a l’eucaristia els dissabtes i diumenges a les presons de Brians 1 homes, Brians 1 Dones, Brians 2 i Wad-Ras de Barcelona i també uns vint voluntaris de la pastoral penitenciaria. La resta eren periodistes, càmeres de TV, ajudants de càmera, tècnics, personatges polítics, autoritats, alguns amb els escortes, protocol de Papa, protocol de la presó, funcionaris, mossos d’esquadra, seguretat del Papa, policia de paisà…
Suposo que un personatge mediàtic com és el Papa comporta tota aquesta moguda de gent però m’hagués agradat que fos un acte més exclusiu i íntim, pels interns i voluntaris de presons, sense tanta presència mediàtica i tant personatge que es vol fer “la foto”. En tot cas ja està bé que es doni a conèixer la realitat i la pastoral penitenciaria, però no estaria de més que fóssim capaços de veure la presó no com un espai de càstig, sinó com un lloc on persones que han comés errors greus tinguin l’oportunitat de recobrar la seva dignitat de fills de Déu.
