El passat diumenge 5 de juliol, dues zones del moviment van cloure el curs conjuntament a Castellbisbal. Una trobada compartida i magnífica que va deixar un bon record i un somriure als llavis de tots els assistents. Va ser una jornada rodona, d’aquelles que fan teixit i enforteixen la identitat del nostre moviment: un dia ple de retrobaments, riures, reflexió profunda i, sobretot, molta vida compartida.
Una acollida immillorable en un entorn ideal
La jornada va començar de la millor manera possible. El parc del costat de l’església ens va rebre amb una temperatura radiant i una ombra acollidora, convertint-se en l’escenari perfecte per a una arribada i acollida excel·lent.
Les primeres abraçades, les salutacions afectuoses i les ganes de retrobar-nos van marcar el toc d’inici d’un dia on des del primer minut es va respirar caliu humà i l’esperit d’acollida que ens caracteritza.
Tot compartint un petit esmorzar i refrigeri preparat pel grup encarregat de l’acollida vàrem començar el dia amb la nostra pregària conjunta.
Els responsables de zona ens han ofert unes pinzellades de les dues zones de manera molt amena i divertida que ens han fet gaudir descobrint infinitat de coincidències.
Per escalfar motors i trencar el gel, vam gaudir d’una estona de jocs i presentacions que van treure el nostre costat més espontani i divertit, combinant la gresca amb moments per a la reflexió.
Jocs, riures i dinàmiques per connectar
- El joc de la corda (presentació i ordre): Una proposta ideal per situar-nos, conèixer les noves cares i recordar qui som, tot buscant l’equilibri, la coordinació i el suport mutu de tot el grup.
- El joc del pistoler: Va ser, sens dubte, el moment més esbojarrat de la lúdica del matí. Entre riures, reaccions ràpides i eliminacions plenes de bon rotllo, vam descarregar l’adrenalina i vam connectar des de la senzillesa i la innocència del joc compartit.
- El joc de compartir els tres valors: Després dels riures, vam assentar el ritme amb aquesta dinàmica més profunda. Ens va permetre aturar-nos i posar en comú aquells tres valors essencials que ens mouen com a persones i com a militants de l’ACO, connectant les nostres vides amb l’esperit del moviment.
Després de la gresca i la reflexió, va arribar el moment del recolliment comunitari amb la celebració de l’Eucaristia. Va ser un espai íntim i emotiu per donar gràcies per tot el que hem viscut i compartit durant aquest curs, posar en comú les nostres lluites, joies i esperances de la classe treballadora, i renovar les forces per seguir fent camí junts.
Celebrar la fe i compartir la taula
I com que no hi ha bona trobada de l’ACO sense una bona taula compartida, vam gaudir d’un dinar perfectament preparat pel grup de Castellbisbal.
Des d’aquí volem fer un agraïment immens a la seva organització, dedicació i cura: no va faltar de res i van aconseguir que tothom se sentís a taula com en família.
Un èxit rotund que ens impulsa a seguir
En definitiva, la trobada de final de curs va ser un èxit absolut. Marxem a descansar amb el cor ple, les bateries carregades i agraïts per la comunitat que formem. Ens acomiadem del curs, però no del compromís.
Molt bon estiu a tothom, descanseu i ens retrobem al setembre de nou amb aquest carisma que ens caracteritza.
Podeu consultar les fotografies a continuació:
