[Testimoni llegit en nom de l’ACO en les exèquies de Pilar Malla] “Un jove treballador val més que tot l’or del món”. Això deia Joseph Cardijn, fundador de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) l’any 1925 i segons deia la Pilar, un dels punts de referència al llarg de la seva vida. Avui podríem traduir aquesta frase per “Un menor no acompanyat i sense papers val més que tot l’or del món”. Pel cas és el mateix.
Aquest és l’esperit que la Pilar va conèixer de molt jove a la Barceloneta, en un grup de la JOC, i que va impulsar-la a acceptar al repte de marxar cap a França, l’any 1957, per treballar amb emigrants espanyols, que feien feines feixugues i poc valorades i vivien en barracons. Tota una aventura que la va portar a marxar sense seguretats, a fer d’intèrpret, a servir com a minyona sense fer escarafalls, i finalment a convertir-se en una experimentada treballadora social. Sense por.
Allà, a França, la Pilar va passar de la JOC a l’ACO, l’Acció Catòlica Obrera. La versió adulta (o això intentem creure) de la JOC. I a l’ACO de Barcelona ha continuat fins al final, amb una gran estimació per la gent del seu equip.
La Pilar deia que a l’ACO havia après la dignitat de la classe obrera, la consciència que la beneficència pot fer-nos més dependents que no pas lliures i que per tant cal anar molt més enllà, la confiança en cada persona i l’esperança que canviar el món és possible des de la senzillesa i el compromís. Aquesta valoració de la petitesa, dignitat, autoestima i capacitat de transformació és el que ella ha viscut i ha transmès sempre a tot arreu on ha viscut.
Deixeu-me dir que a mi, com a molts de vosaltres, la Pilar sempre m’ha semblat una persona extraordinària. Però també que amb la seva manera de fer i el seu testimoni ha aconseguit que moltes altres persones, que no ho som d’extraordinàries i que directament o indirectament ha tractat a la vida, visquessin aquesta dignitat, aquesta consciència, aquesta confiança i aquesta esperança, com un patrimoni comú.
Fa un parell d’anys la Pilar ens deia a l’ACO que en les actuals circumstàncies, que indueixen a un pessimisme general, no sabia gaire què havíem de fer, perquè tot canvia molt de pressa. Però que el manament de l’amor en definitiva és l’únic que val. I que això sempre aporta esperança.
Pilar, prega per nosaltres. Que sapiguem viure amb la teva alegria, la teva creativitat, la teva estimació, la teva coherència i la teva llibertat.
