La tercera edició de la pregària “oberta i meditativa” amb què la zona Besòs inicia el curs ha tornar a revalidar la bona acollida entre els militants i altres simpatitzants que també hi participen. L’espai del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al Parc de la Serralada de Marina, facilita la disposició de les ànimes, tot i que en aquesta ocasió, el divendres 2 d’octubre passat, les pluges anunciades van dissuadir alguns fidels participants.
La pregària que prepara el grup Andantino de la zona té un esquema consolidat: un text introductori (en aquest cas del germà marista Lluís Serra), unes preguntes per meditar, un espai comú a l’antic refetor per compartir i un berenar amb fruits de tardor abans d’acomiadar-se. Els diferents moments van estar marcats per les cançons de Lluís Platero, cantautor de Badalona.
Enguany, el recés pel claustre i la zona ajardinada del monestir es feia amb una mirada especial després que es fes públic que l’Ajuntament de Badalona vol expropiar aquest cenobi jerònim.
En l’espai compartit, aquestes van ser algunes de les aportacions:
Lázaro Rubiales: Jesús, que la oscuridad que hay en mi corazón no impida que entre la luz, y tras la luz, pueda entrar el amor, la paz y la serenidad, para que así y a través de mi testimonio de vida, pueda ser transmitido a los demás, porque nadie puede dar lo que no tiene. El testimonio de mi vida, es el único Evangelio que mucha gente leerá.
Isidre Ferreté: La pregària a Sant Jeroni de la Murtra em va fer brollar tres sentiments:
EL SILENCI. Impressionava el silenci tan ple que omplia tots els racons, i a nosaltres mateixos, mentre pregàvem. Silenci tan necessari i tan poc habitual a les nostres Revisions de Vida.
Les MARES DEL VI. Darrera el vidre de fons de l’església, les dotze grans botes de vi, avui buides, em parlen de les “mares”, els pòsits discrets i eterns, que han donat força i esperit al vi nou que s’hi ha abocat; l’ACO ens dona aquest pòsit de força i Esperit. Sense la “mare” de l’ACO, no som més que vi fluixet.
EL TAST. Un vi, per molt bo que sigui, si no es dona a tastar es malmet. Aquest curs la nostra vida d’ACO ha de donar a tastar a petits glopets més que amb paraules, la força transformadora, embriagadora, del Jesús de l’evangeli, en aquest món nostre tan injust, superficial i assedegat.
Conchi Parra: El dia d’avui té tot allò que necessitem. Em proposo acollir-ho, agrair-ho i viure-ho de manera amorosa i compassiva. Això és veritablement revolucionari i transformador. Amb l’ajut de Déu, Pare i Mare.
La Magda també va dir que intentaria aportar tot allò de lluminós que havia sortit a la pregària a les persones més ancianes del seu grup de revisió de vida. I en Jaume va compartir que havia estat un estiu de rialles i de fer-se infant en la companyia dels seus nets i que la seva mare, la militant Manolita Olmo, havia decidit donar el pas d’anar a una residència.
I molta més vida…
