“La defensa de la terra, el sostre i el treball que han fet el papa Francesc i el papa Lleó XIV com a joves obrers i cristians ens interpel·la perquè són drets bàsics que han de ser garantits per poder viure dignament”, ha expressat Aina Argueta, presidenta de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes, en una entrevista que avui li han fet al programa Sense distància, de Ràdio Estel. Recordem que la JOC s’ha adherit a la vaga general de l’11-N després d’haver-ho aprovat per unanimitat a la seva Assemblea Nacional. Igualment ho ha fet l’ACO i el conjunt de la Pastoral Obrera, amb altres moviments d’Església, i ho han concretat en un manifest on s’expliquen les raons.
“La nostra fe està encarnada en la realitat social, no podem ser cristians sense veure què hi ha al nostre voltant i també ens afecta a nosaltres, som joves obrers precaris la majoria. Aquesta crida que fan els papes la sentim com una abraçada, ens confirma que estem lluitant pel que creiem que és just i sentim que l’Església està de la nostra banda”, ha continuat la militant.
En l’entrevista també ha participat Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, que ha insistit en la idea que “cal una transformació radical del model encaminat a garantir el dret a l’habitatge, amb regulacions de lloguer que baixin els preus, la renovació automàtica de contractes per garantir estabilitat, acabar amb l’especulació i recuperar pisos que serveixen per altres coses, garantir salaris, pensions i serveis públics dignes, que es reconeguin els drets col·lectius dels llogaters i un gran parc d’habitatge públic finançat amb un impost a la riquesa. Igual que tenim la sanitat i l’educació públiques, l’habitatge que hem deixat en mans del mercat és obert a un camp d’abusos”.
L’activista ha lamentat que “el benefici econòmic d’una minoria passi per davant de la garantia d’un dret que necessita tothom”. I ha ironitzat que l’habitatge sí que està regulat “però a favor de garantir el negoci. Es destinen centenars de milers d’euros públics a desnonar gent de casa seva per a què el propietari faci més negoci per fer un lloguer de temporada o un coliving. O veiem els beneficis fiscals dels que tenen més pisos amb les socimis que no paguen impostos”.
Aragonès ha explicat que va arribar al Sindicat de Llogateres l’any 2019 perquè volien apujar-li el lloguer. A les assemblees va veure casos molt més greus que els seu amb persones que havien estat desnonades, però sempre hi havia el mateix conflicte: “uns acumulen un munt per viure de rendes i altres no poden viure”. Per superar aquesta “relació desigual entre llogater i llogatera i la destrucció de la vida comunitària per la constant mobilitat motivada per la vulneració del dret a l’habitatge és necessari que hi hagi una organització al darrera com el Sindicat de Llogateres, que és una comunitat de suport mutu, a l’igual que ho són els moviments cristians obrers”.
L’activista ha recordat que als anys 30 ja hi va haver la Unió de Llogaters de Catalunya. El sentit del Sindicat és que “negociar sol és estar indefens perquè t’imposen les condicions. Ha d’haver-hi, igual que a la feina, una negociació col·lectiva que posi un lloguer màxim, unes condicions del contracte…”. Aragonès també ha defensat la vaga general, admetent que “suposa que et resten una part del sou i dedicar-se a l’organització, però a molt més estem renunciant si ens conformem a seguir amb aquesta situació: que segueixi pujant la cistella de la compra, que haguem de destinar la meitat del sou al lloguer. Com tants drets que hem conquerit lluitant, val la pena aquest esforç”.
