En aquest espai de presència, silenci i reflexió per a trobar el sentit del Nadal, aquest any volem manifestar dos aspectes importants: Fem front a l’extrema dreta des del món del treball i construïm la pau.
– En primer lloc, les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta i la seva entrada a les institucions.
– Veiem que el neoliberalisme capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Ha augmentat la riquesa d’unes minories especuladores que s’han beneficiat d’avantatges fiscals, han debilitat els sindicats, han augmentat les desigualtats i s’ha perdut capacitat adquisitiva.
– Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Els partits d’extrema dreta volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats.
– Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se’ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d’extrema dreta.
– El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l’extrema dreta en els llocs de treball.
– El sindicalisme democràtic ha d’enfrontar-s’hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d’extrema dreta i desmuntar els discursos d’odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina.
-En segon lloc, igualment important i urgent, construïm la pau:
Volem la pau de la convivència, diversa, plural, que respecta la vida i la dignitat de tothom.
Volem la pau protectora, que no torna mal per mal, que evita l’espiral de violència.
Volem la pau desarmada, que no dona arguments per ser atacada perquè no amenaça ningú.
Volem la pau de la defensa noviolenta, que d’avançada dissuadeix l’agressor d’intentar qualsevol invasió.
Volem la pau del respecte al dret, nacional i internacional, del respecte als drets humans. Volem la pau sense preparar la guerra.
Volem la pau de la vida digna, amb les necessitats fonamentals cobertes.
Volem la pau de la noviolència creativa, la que desobeeix per excés, la que desconcerta i busca interpel·lar la consciència de l’agressor cap a la dignitat humana.
Volem la pau intel·ligent, que intenta destriar les causes ocultades del conflicte.
Volem la pau com un camí, en que pas a pas, lleugers, sense adormir-nos, reduïm els desequilibris, reduïm la despesa en defensa armada i organitzem l’autodefensa noviolenta.
(Extret de: “Fer front a l’extrema dreta des del món del treball” de Jordi Pujadas Ribalta i “Diem no a les guerres. Volem la pau, però quina pau?” de Martí Olivella Solé).
