El matí del dia 10 de maig es va celebrar a Bellavista (Les Franqueses del Vallès) la Jornada Diocesana de la Pastoral Obrera de Terrassa, amb el lema “Junts canviem el món del treball”. Hi van participar unes 35 persones, representants de diferents àmbits del món obrer: JOC, ACO, GOAC i de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, en no poder assistir-hi, va enviar una carta d’adhesió a la Jornada encoratjant-nos a seguir amb la tasca d’evangelització dins el món del treball i de reivindicació dels drets dels treballadors.
La Jornada es va iniciar amb l’acollida dels assistents i un petit piscolabis, seguit de la presentació i visita de l’exposició “Rostres i reptes del món obrer avui”. Amb paraules de la Mercè Solé publicades a Catalunya Religió (19-02-25):«L’exposició la vam preparar des del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una amplíssima participació catalana, com una forma da celebrar el XXXè aniversari del document La Pastoral Obrera de Toda la Iglesia (…) Es tracta d’un itinerari que recorre les condicions del treball, que a la vegada condicionen enormement les condicions de la vida, i les lluites i aspiracions del món obrer. I és un itinerari conduït i acompanyat per la Doctrina Social de l’Església, aquest patrimoni encara tan desconegut que és una forma d’orientar i concretar l’Evangeli en relació a la vida quotidiana i comunitària de la gent.” La visita a l’exposició ha estat conduïda amb gran encert per la Mercè Clua, militant de la JOC.
És una exposició itinerant molt interessant i recomanable. Qui estigui interessat en exposar-la a la seva parròquia, entitat o sindicat, es pot dirigir a pastoral.obrera.cat@gmail.com
Seguidament es va donar pas als testimonis de quatre persones implicades en diferents àmbits del món del treball.
Felisa Fernández, de Granollers, membre de l’ACO, ha fet el seu testimoni sobre l’acció de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista amb les persones sense llar, que viuen i dormen al carrer. Felisa remarca la importància de l’acollida, escoltar la persona, conèixer la seva situació i la seva història, com ha arribat fins aquí. D’aquesta manera sent que deixa de ser ignorada, que algú s’interessa per ella. L’altre aspecte és l’acompanyament per les gestions que s’han de fer per intentar regular la seva situació. Es tracta de persones que han arribat a un grau important de deterioració en la seva salut física i mental i per tant necessiten d’aquest acompanyament personal.
Susana Sánchez, que ha estat militant a la JOC i a l’ACO, ens ha parlat del compromís com a treballadora i membre de l’Associació per a la Intervenció Social Integral Dimas que va ser fundada l’any 1995. «L’objectiu de Dimas va ser, i continua sent, buscar i oferir treball a les persones més desfavorides, vulnerables, en risc o en situació d’exclusió social ja vinguin derivades del CIRE (presó), dels serveis socials municipals o altres recursos. I ja us podeu imaginar que el col·lectiu és molt ampli i moltes les persones que tenen necessitat d’una feina». De les funcions de DIMAS destaca dos aspectes bàsics: oferir oportunitats de formació i de treball per a aquelles persones que tenen moltes dificultats per tenir una feina, i acompanyar diferents processos i situacions vitals de les persones que van coneixent en tots els projectes i activitats.
Maria del Far Cordero, militant de la JOC, compromesa des de molt jove, ens explica que la seva implicació en el moviment feminista comença a l’institut, dins la comissió de gènere creada per tres professores amb el propòsit de fer de l’institut un lloc millor, de manera que els alumnes es van anar implicant en la defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.
Al mateix temps va participar al Punt Jove de Matadepera que va decidir engegar un grup feminista amb les noies del poble.
El seu compromís la va portar progressivament a implicar-se cada cop més en la lluita pels drets de les dones en diferents col·lectius.
Un dels compromisos d’en Jordi Cordero, militant d’ACO del Vallès Occidental, és la participació des de fa 30 anys en una Cooperativa de Consum Responsable, que funciona amb voluntariat i de forma autogestionada. Cerquen condicions laborals dignes per a les empreses productores i la protecció de la salut i de la “casa comuna”.
Han estat unes exposicions molt riques no solament perquè abasten diversos aspectes de la realitat social que estem vivint, sinó també pel testimoni de fe donat per cadascú dels ponents.
La Felisa ens explica que se sent cridada per Jesucrist a anunciar i promoure la Bona Nova, sobretot en el món obrer i marginat. Té molt clar que no pot haver-hi anunci sense denunciar les injustícies que pateixen les persones i afirma que comparteix la seva fe amb persones de diferents cultures i religions des del respecte, la fraternitat, la misericòrdia i l’entesa.
La Susana ens ha ofert un tast de la seva vida de fe, que va veure transformada a partir de la seva entrada a la JOC i després amb la seva participació a l’ACO. Va ser a la JOC on va anar trobant la resposta a la seva pregunta sobre què volia Déu d’ella. La clau està en com connectar fe i vida. Confessa que es considera dona de poca fe, doncs és molt racional, però seguidament afirma que creu en Jesús.«El seu testimoni d’amor absolut pels més pobres és el millor regal, el millor exemple a seguir, la millor font de llum i esperança en aquest món tan fosc». Declara que creu en aquest Déu-Amor com a motor de totes les coses, a qui dona gràcies i dirigeix les seves pregàries.
Pel que fa al lligam fe i compromís social, la Far ens diu textualment: «Moltes persones em pregunten com relaciono Jesús amb el feminisme. O com porto ambdues lluites. Per mi, una cosa va lligada a l’altra. Ser cristiana no vol dir no poder ser feminista. Al contrari, els valors del cristianisme també són els valors del feminisme. Respecte, cures, suport mutu, saber-nos germanes i cuidar-nos.»Constata que dins aquests ambients, als cristians se’ns associa amb idees ràncies i antiquades. No obstant, creu que «ser feminista i continuar creient en Déu és encara ara revolucionari».
En Jordi ens explica que dins de la cooperativa ha tingut contacte amb l’anarquisme, ideologia que considera molt propera als valors cristians. No obstant, hi ha trobat reaccions molt contràries a l’Església, a la que consideren com un dels poders contra els que cal lluitar. En una ocasió en què havien sorgit durs retrets dels uns als altres per no ser prou purs i estrictes defensors de la ideologia anarquista, va proposar reflexionar al voltant del text sobre la correcció fraterna (Mt 18, 15-17). Hi va trobar reaccions adverses dels més ideòlegs, tal com s’ho esperava, però creu que va fer pensar a força gent de la cooperativa. Ens adverteix del perill de “divinitzar” la ideologia i perdre la humanitat.
Les quatre exposicions han estat valorades molt positivament pels assistents, que s’han mostrat agraïts per la sinceritat dels testimonis, així com per l’encert de l’Equip de la POT en la tria dels temes a tractar.
Tot seguit s’ha passat a celebrar l’Eucaristia, presidida per en Pepe Baena i en Josep Anton Clua, que dona sentit i continuïtat a la Jornada, com a acció de gràcies al Pare amorós per Jesucrist, el primer descartat, que ens omple d’esperança i dona sentit a les nostres accions. La jornada ha finalitzat amb el dinar de germanor.
Podeu consultar les fotos a continuació:
