Una vintena de sacerdots de la diòcesi de Còrdova van reflexionar, en clima d’oració, sobre els canvis que el nou context socioeconòmic i tecnològic està produint en les condicions de vida i ocupació del món obrer i del treball. Va ser en el marc de la II Trobada diocesana de sacerdots i Pastoral del Treball que es va celebrar el dissabte 24 de gener a Còrdova.
En la trobada van constatar que aquests canvis, a més d’estar aprofundint en la cosificació i mercantilització del treball, estan generant una gran fragmentació. La precarietat s’ha convertit en una característica estructural de les relacions laborals, fet que comporta desigualtat i empobriment de moltes famílies treballadores. S’ha instal·lat en la nostra societat, segons es va posar de manifest en la trobada, un nou paradigma economicista i tecnològic. Aquest fet està fent que la qüestió social s’hagi convertit en una qüestió antropològica.
La manera de concebre i organitzar el treball està configurant un tipus de persona productora, consumista i profundament individualista, que, en molts casos, desenvolupa estils de vida i aspiracions que xoquen amb la proposta d’humanització que ens ofereix Jesucrist. En la trobada també es van abordar els reptes que aquesta realitat presenta a la vida i missió de l’Església. En aquest sentit es van oferir pistes perquè la comunitat cristiana, en concret les parròquies, puguin acompanyar la realitat del món obrer i del treball. Homes i dones treballadores que són la major part dels membres de les comunitats cristianes i que són els destinataris de l’Església, especialment els més precaritzats i empobrits. En aquest sentit, es van compartir idees i experiències de com animar a aquestes comunitats a ser més sensibles amb el món obrer i a aprofundir, des de la Doctrina Social de l’Església, en la transversalitat del treball humà en les distintes pastorals.
Trobada amb l’UGT de Còrdova
El dilluns 26 de gener el Secretariat diocesà per a la Pastoral del Treball es va reunir amb l’Executiva Provincial d’UGT de Còrdova, dins de la ronda de contactes que aquest té planificats amb diferents organitzacions sindicals, socials i empresarials, amb la finalitat d’obrir un procés de coneixement mutu i de relacions de diàleg i col·laboració. A la reunió també hi va participar el militant d’ACO i membre de l’Equip de Pastoral Obrera (EPPO) de la parròquia de San Acisclo.
En el diàleg es va donar a conèixer la preocupació de l’Església per les condicions de vida i ocupació del món del treball de la província, així com la importància que té el treball en la vida i en la missió evangelitzadora de l’Església. També es va abordar la situació dels treballadors de la província de Còrdova que, a nivell de desocupació, de renda, precarietat i drets adquirits en la negociació col·lectiva, es troben, malgrat els avanços d’aquests anys, per sota de la mitjana nacional. També es va ressaltar la importància del sindicalisme en la conquesta i manteniment d’aquests drets laborals.
D’altra banda, es va compartir la preocupació de l’Església per la desocupació i per la precarietat laboral que està generant l’augment de treballadors que malgrat treballar no poden sortir dels llindars de pobresa i per la sinistralitat laboral. El Secretariat diocesà per a la Pastoral del Treball va compartir l’estudi i discerniment cristià que anualment realitza sobre el mercat de treball i les condicions de vida del món obrer de la província de Còrdova i va presentar la iniciativa Església pel Treball decent.
Els representants sindicals van demandar de l’Església un fort compromís perquè el treball sigui una clau fonamental de la seva vida i missió en la societat cordovesa. I va animar als Moviments Apostòlics en el món del treball a continuar formant i aportant, des de les seves conviccions religioses, militants a l’acció sindical, amb una consciència de servei i lliurament al món obrer, com han realitzat històricament.
Finalment es van obrir diferents vies de col·laboració com col·laborar a portar l’acció sindical als sectors més precaris i desprotegits del món obrer i del treball que no s’afilien, especialment les moltes empreses amb menys de cinc treballadors, i trets propis com els alts nivells d’economia submergida, les ocupacions precàries i la desocupació. És per això, que el sindicat ha també d’arribar als territoris, als barris i als pobles. En aquest sentit es va compartir la necessitat d’explorar vies de col·laboració amb les parròquies i, en concret amb els EPPO.
Una altra via de col·laboració va ser la necessitat d’aprofundir en la formació sindical perquè vagi més enllà de la formació tècnica i estigui dirigida a generar consciència obrera i valors de solidaritat i de lluita per la justícia. En aquest sentit, el Secretariat va oferir cursets i materials de formació que, des de la Doctrina Social de l’Església, puguin contribuir a aquesta formació i a omplir de contingut ètic el treball humà. I finalment, van compartir la possibilitat de posar les bases perquè es pugui obrir un espai de trobada entre Església, sindicats, empresaris i associacions de víctimes per aprofundir i treure a la llum el greu problema de la sinistralitat i la falta de salut laboral.
