El dimecres 10 de juny va ser un dia molt especial pels catòlics i catòliques de Catalunya. El papa Lleó XIV va venir a la Sagrada família per celebrar l’Eucaristia i beneir la torre de Jesús, la torre més alta d’una església d’Europa. Era el somni del gran Antoni Gaudí. La torre més alta però per sota la muntanya de Montjuïc, perquè com ell tenia clar, “cap construcció humana pot ser més gran que la natura creada per Déu”.
Va ser una tarda-vespre molt emotiva, moltes hores esperant, molts controls, però, veritablement, va valer la pena.
La celebració Eucarística molt bona. Participar en la missa presidida pel Sant Pare, segurament no em tornarà a passar. Va ser un goig immens i em va fer arrelar encara més la meva Fe. Més de 4.000 persones resant, participant, fent Comunió, és una meravella.
Els músics, cantaires, tot plegat em fa sentir que formo part d’una gran família.
La Benedicció i el discurs del Papa, perfectes. I tot el que va continuar després, també. Preciós. Va tocar l’ànima de tothom, fins i tot, parlant amb persones no creients, em van dir que alguna cosa se’ls hi va remoure per dins.
El lloc, immillorable. Tots coneixem la Sagrada Família, una preciositat per dins i per fora. L’obra d’un geni senzill, creient, seguidor de Jesús i coherent amb el seu pensament com a creient i enamorat de Jesús.
Una experiència per recordar tota la vida i portar-la al COR.
