(Aquesta pregària, preparada per la Zona Vallès Oriental, va fer-se a l'inici del Comitè General Extraordinari del passat 23 de gener de 2016)
Mc 3, 20-21
Qui no s'ha sentit d'alguna manera jutjat com boig? … Qui no ha patit la incomprensió de la gent que l'envolta? …
Després de passar tota la setmana treballant en una fàbrica, oficina, escola, consulta…, amb les respectives matinades i complir amb les teves responsabilitats socials, al teu barri, al comitè d'empresa, amb els teus grans, amb els teus fills, amb la teva parella…, arriba l'esperat cap de setmana i el mateix dissabte t'aixeques relativament d'hora, has de posar un dia més el despertador per no fer tard i agafar puntual el tren de rodalies i després un metro, fins arribar al teu destí. Em faig càrrec que avui precisament alguns han hagut de fer trajectes molts més llargs. A casa es queda la teva família de la qual t'acomiades amb un: "Fins a la tarda, no sé exactament a quina hora arribaré…".
I arribes al teu destí on t'esperen companys que han fet el mateix procés que tu, i et preguntes: per què? millor dit… per qui? … i se't dibuixa un somriure i contestes, pel Regne de Déu, per un "boig" anomenat Jesús de Natzaret, que es va atrevir a dir que tots som germans i fills de Déu, i va donar dignitat als més desfavorits.
Pregària
Demanem a Déu que l'ACO estigui plena de "bojos" que per Amor a Déu, donem testimoni d'Ell i dignitat a una classe obrera cada vegada més castigada per la desigualtat i la injustícia del sistema. Acabemos amb la pregària que ens va ensenyar Jesús… Parenostre…
