setembre 03/Jesús Jiménez/
Els passats dies 12, 13, 14, 15 i 16 d'agost els militants de l'HOAC ens varen convidar a la seva XIII assemblea a Segòvia sota el lema: "Construyendo Iglesia en las periferias del mundo obrero. Justicia, Trabajo y Solidaridad". L'HOAC organitza aquest tipus d'assemblea cada sis anys. A la invitació nosaltres vàrem respondre amb una salutació per escrit i amb la meva assistència durant dos dies. Com acostuma a passar en aquests casos les dificultats personals queden compensades en escreix amb les vivències.
La seva acollida va fer que en tot moment em sentís com un més i alhora vaig notar la seva consideració perquè em van donar el lloc corresponent com a president de l'ACO, semblantment que a d'altres representats d'altres moviments de dins i fora d'Espanya que hi van assistir.
Una altra aportació significativa per a mi va ser poder constatar que encara hi ha persones creients i compromeses que són capaces de fer l'esforç de regalar cinc dies del seu mes de vacances per pregar, per analitzar la situació social en la que vivim, per construir Església en els llocs amb més necessitats i per fer un món més just tal com recollia el lema d'aquesta assemblea. Hi havia un bon clima, amb molta canalla i molta alegria.
He tingut el goig de pregar amb ells en les estones assignades i de poder viure la celebració de l'Eucaristia de divendres a la tarda presidida per dos bisbes i uns 15 capellans d'arreu d'Espanya i un de Portugal. Aquesta celebració va ser molt participada i em vaig sentir plenament en comunió amb ells.
També he pogut conèixer una mica més aquest moviment germà. Sobretot escoltant durant tot el dijous, en diferents moments, els representants de les 40 diòcesis que hi varen assistir quan explicaven la seva realitat concreta (com estaven, quants eren i què feien). I al mateix temps, he vist que ells tenen una organització interna més complicada que la nostra, la qual comporta un gran esforç i també és revisada pel conjunt del moviment. Durant aquests dies dedicaren un temps a valorar el treball fet per part de la Comissió Permanent, procediren a fer el relleu dels membres corresponents d'aquesta Comissió, concretaren el camí dels propers sis anys, modificaren els seus estatuts, etc.
Dit això, vull afegir que em va cridar l'atenció la logística muntada per aquest esdeveniment, sobretot per dos punts:
En primer lloc: l'hotel on es va celebrar l'assemblea. Va anar molt bé que fos un hotel gran ja que reunia unes condicions òptimes per l'acte: pels serveis normals d'hotel amb les habitacions on estaven hostejats els militants i per les vàries sales de que disposava, on feren diferents tallers o d'altres activitats i, sobretot, un menjador molt gran que es va habilitar amb taules i cadires degudament instal·lades per un aforament de més de 700 persones que calia per fer els plenaris.
En segon lloc: la instal·lació d'un equip de so i imatge amb diferents pantalles que col·locades estratègicament feia que tothom pogués seguir correctament tots els actes.
Un darrer tema que vull destacar és la improvisació d'un debat, el dijous a les 11 de la nit, sobre la situació actual que es viu a Catalunya respecte a l'autodeterminació i la independència. Aquest debat el vàrem proposar els militants de la GOAC (HOAC catalana). Hi varen assistir unes 200 persones i va finalitzar als voltants de 2/4 d'una de la matinada. En general el desenvolupament va anar força bé. Només van trencar el bon clima de la xerrada un parell d'exaltats que estaven en contra dels catalans i de la separació carregant-se en Pujol i en Mas i, també, un altre que anava de "pedagog". A aquests tres la improvisada assemblea els va fer callar per considerar que les seves intervencions estaven fora de to o massa llargues en el cas del pedagog. La resta d'assistents va agrair la informació que se'ls hi havia donat i semblaven entendre més o menys la nostra situació. Cal dir que hi va haver persones que fins manifestaven la seva adhesió i aprovaven camins de sortida. En tot moment, però, es va deixar clar que dins la GOAC hi ha diferents opinions en relació a si cal o no la independència per a Catalunya, que totes són molt respectables i que tots estem d'acord en què per sobre de tota idea política, nosaltres els militants, seguim en primer terme a Jesucrist.
