Exercicis espirituals d’estiu ACO 2024: L’abaixament
La trobada s’ha fet la darrera setmana d’agost a la casa Marc Castanyer dels Hostalets de Balenyà [Carme Ballús] L’abaixament de Jesús, aquell fer-se petit, home entre els homes, entre la gent que viu i treballa a Natzaret, i després, quan inicia la vida pública, amb la gent que pateix, la que queda als marges, ha estat el fil conductor d’aquests Exercicis Espirituals de l’ACO que vam viure acompanyats pel Josep Maria Pujol, consiliari d’ACO a la zona del Baix Llobregat, la darrera setmana d’agost a la casa Marc Castanyer dels Hostalets de Balenyà. El terme abaixament ens fa pensar en la petitesa i la fragilitat humanes. En aquests exercicis hem pogut descobrir millor la figura de Jesús des d’aquest angle, però també l’hem pogut experimentar en la vida dels nostres companys i companyes: dues persones que a darrera hora no van poder assistir-hi per problemes de salut; una altra que va haver d’abandonar els exercicis també per problemes de salut i una altra més, per la mort sobtada d’un familiar proper. Els qui vam quedar els vam tenir molt presents, amb l’esperança que Jesús els doni la força necessària en cadascuna de les seves situacions. El dijous vam tenir la visita del consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado, que va compartir amb nosaltres el dinar i va celebrar la missa a la tarda, al jardí, al mateix espai on cada tarda compartíem unes pregàries, alguns cants i les vivències del dia. Crec que el ser un grup petit ens ha permès tenir més espais de silenci, voltar pels preciosos jardins de la casa, on cadascú podia trobar el seu raconet, i treballar els textos que el Josep Maria ens proposava. Per mi, que soc prou xerraire, un grup gran com el de fa dos anys, que passàvem dels vint, és com un caramel: ara converso amb l’un, ara amb l’altre. Està bé, he fet bones amistats, no me’n queixo. Però ser pocs, nou persones, m’ha fet anar més a fons en aquests dies de recolliment. Podeu consultar l’àlbum de fotos a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBGL8X
Vigència de la “O” d’“Obrera”, a la Jornada General de l’ACO
La sociòloga Patricia Castro s’ocuparà de fer la ponència La 71a Jornada General de l’ACO que se celebrarà el 12 d’octubre proper als Salesians Rocafort marcarà el punt d’inici d’un curs que tindrà per lema “Aixeca’t i camina” (Lc 5,23). Atès que al darrer Consell es va aprovar una resolució per “abordar un procés de reflexió-formatiu sobre els conceptes classe obrera i acció catòlica”, la ponència estarà dedicada a la situació i els reptes de la classe obrera avui, l’extensió de la desigualtat i les diferents cares de la precarietat. La conferenciant serà una jove sociòloga barcelonina filla d’obrers industrials, Patricia Castro, que ha publicat el llibre Tu precariedad y cada día la de más gente (Apostroph, 2023). “Quina és la veritat horrible que s’amaga darrera l’argot neoliberal i les elits econòmiques actuals? Que el preu a pagar pel progrés som tots nosaltres”, és una de les preguntes i respostes contundents que planteja a l’assaig. L’autora va passar pels micròfons de l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel el gener passat. Podeu sentir l’entrevista a l’enllaç: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_86_20240103_LLEVATDINSLAPASTA___PRECARIETAT_LABORAL.mp3 També podeu consultar l’entrevista que li van fer a Catalunya Plural: https://catalunyaplural.cat/ca/patricia-castro-es-injust-demanar-li-a-una-majoria-de-gent-que-viu-malament-que-visqui-pitjor/ O l’article que va publicar al mateix mitjà: https://catalunyaplural.cat/ca/quin-exit/ També us compartim l’article “Per què mantenir la O d’Acció Catòlica Obrera?” publicat a la revista Témoignage, n. 612 de novembre-desembre 2023, d’ACO-França, obra de Daniel Bertho i Pierre Flament que ha traduït Montserrat Sidera: Per què mantenir l’O d’Acció Catòlica Obrera? El punt de vista de dos militants d’ACO França, sobre la qüestió de la consciència obrera. Per què és aquesta la pregunta de tot el moviment obrer? La noció de classe obrera és la consciència de pertànyer a un grup social explotat pels empresaris. Del capitalisme va néixer l’organització dels obrers a la producció, i va ser necessari un temps perquè els empleats, encarregats, i comandaments intermedis, es reconeguessin i fossin reconeguts en aquest procés. Aquesta noció de classe és vital per comprendre el món i actuar per al bé de tothom. Els empresaris fan tot el possible per fer desaparèixer la paraula “obrer”, per tal de perdre la referència a classe obrera, sinònim de conflictes i, en conseqüència, perillós per a ells. És la lluita de les paraules, és a dir una lluita ideològica. El moviment obrer té el deure d’explicar i desfer els enganys que divideixen els assalariats, ajudar-los a comprendre que, com a assalariats, estan venent la seva força de treball i depenen d’un sistema d’explotació en benefici d’uns quants. La missió de l’evangelització d’ACO només es pot basar en el plantejament del moviment obrer. Com la A o la C, el concepte O anuncia la nostra identitat. En missió sobre el mateix terreny que les organitzacions obreres, ACO ha de comprometre’s en l’educació popular i acompanyar tots els passos que van cap a aconseguir més dignitat i més consciència obrera. És un engany utilitzar el terme “mitjans populars”? Estar en un medi popular és una experiència molt freqüent que trobem a certes diòcesis i que defineixen la seva missió cap a aquestes poblacions a través de la pastoral de les ciutats.Acollir les persones tal com són, és essencial. Però la missió d’ACO és enviar-les a un poble organitzat que vol la justícia i el bé comú per a tothom i cerca el camí per alliberar-se de l’explotació de l’home… ACO és l’instrument de la missió de l’Església per als treballadors. Hem de conservar la nostra originalitat davant del risc de ser dissolts en una missió global que no respecta els mitjans. Cal que l’O d’ACO no sigui un inconvenient per convidar àmpliament. És bo per a tot el món obrer, al qual ens dirigim, amb una doble fidelitat: al món obrer i a Jesucrist. En lloc de considerar-ho com una dificultat, fem-ho la nostra particularitat i el nostre orgull. Desenvolupem i creem llocs i espais on la qüestió de la nostra pertinença al poble de treballadors sigui conegut i acollit, on la riquesa dels mitjans col·lectius que es donen els assalariats per sortir de l’explotació siguin mostrats com a camins de l’amor de Déu. Perquè tots i cadascun tinguin vida i vida en abundància. És bo el camí de l’alliberament dels treballadors on Déu ens precedeix.
L’ACO presenta candidata a copresidenta de l’MTCE
Anna Luque, militant del Vallès Occidental, respon a la crida que va fer la Comissió d’internacional Del 19 al 22 de setembre propers se celebrarà a Múnic el Seminari – Assemblea del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE), en el marc del qual s’escollirà un nou buró. Com recordareu, des de la Comissió d’internacional es va fer una crida a que les militants d’ACO valoressin presentar-se com a candidates a presidenta de l’MTCE, donat que aquest és un càrrec que quedarà vacant després que Olinda Marques (del moviment portuguès LOC-MTC) acabi el seu mandat. Finalment, l’Anna Luque Martos, militant del Vallès Occidental, ha acceptat ser la candidata. L’Anna és professora acabada de jubilar, està vinculada a diferents moviments socials i ONGs i també és regidora a l’Ajuntament de Badia del Vallès des del 2019. En aquest Seminari i Assemblea també finalitzarà el seu servei com a consiliari general, Josep Jiménez Montejo, consiliari de l’ACO.
Resum del document “Pau, l’apòstol de Jesucrist”
La Comissió de Formació fa una tria de fragments del document d’ACO n. 21 Un cop més, des de la Comissió de Formació, hem fet una tria de fragments del document d’ACO número 21, Pau, l’apòstol de Jesucrist, de Jordi Latorre: – Pau era natural de la metròpoli de Tars a la província romana de Cilícia, a la Turquia actual, era de cultura urbana. Des d’aquest punt de vista, la diversitat respecte a Jesús de Natzaret i els seus primers deixebles no podia ser més gran. – Pau va escollir combinar l’acció missionera amb el treball manual, per facilitar l’acceptació del missatge evangèlic, ofert gratuïtament i de manera desinteressada. – L’esdeveniment de Damasc (conversió de Pau) va ser una experiència real i única de Crist ressuscitat, experiència que li va canviar radicalment els valors religiosos i personals a Pau, i el va convertir d’aferrissat defensor dels valors més purs del fariseisme de l’època, en profund enamorat de Jesucrist i coratjós missioner del seu evangeli. – L’evangeli de Pau no va ser proclamat en forma de relats sobre el que Jesús va dir o va fer (gènere literari evangeli), sinó que, per a ell, l’evangeli és Jesucrist mateix. A la manera dels antics profetes, es va considerar predestinat per Déu per a aquesta missió, des del si matern, i es va dedicar a l’evangeli com a una valuosa possessió. Es va fer servidor de l’evangeli i va experimentar una gran necessitat de proclamar-lo. – La imatge històrica que podem reconstruir de Jesús a partir de la tradició evangèlica no és present a l’evangeli paulí: a Pau no li interessa la vida ni els ensenyaments de Jesús, sinó la seva mort i resurrecció.
Sisena temporada del “Llevat dins la pasta” a Ràdio Estel
El programa de la Pastoral Obrera de Catalunya es consolida a la graella de l’emissora El dimecres 11 de setembre comença una nova temporada de l’espai radiofònic setmanal Llevat dins la pasta, que la Pastoral Obrera de Catalunya dirigeix i produeix a Ràdio Estel. En aquesta nova temporada, l’espai avançarà el seu horari d’emissió a les 13.35 perquè el programa en el qual s’emmarca, Sense distància, dirigit per Ignasi Miranda, se situa en la franja horària del migdia (13 a 14 h). En aquests més de 200 programes han anat participant més de dos centenars de convidats per reflexionar al voltant de temes relacionats amb el treball, demandes i conflictes sectorials, la vida dels moviments d’acció catòlica especialitzats en el treball, aspectes formatius, el compromís dels militants… A tall d’exemple, la temporada passada es va cloure amb una entrevista al periodista i activista David Fernàndez, per parlar de l’assaig que ha publicat No robaràs (Fragmenta Editorial): https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_113_20240717_LLEVATDINSLAPASTA___DAVID_FERNANDEZ.mp3 L’espai s’elabora per part d’un equip sinodal de moviments de la Pastoral Obrera, obert a la participació de qualsevol militant que estigui interessat. El programa el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta).
El 30è aniversari de la zona Montserrat corona les trobades de final de curs
[Zona Montserrat, Ton Clapés] La zona Montserrat mira enrere per avançar endavant en la celebració del seu 30è aniversari. El que es va iniciar en una casa de colònies de Torrelles de Llobregat el 1994 quan els grups de la zona Baix Llobregat més propers a la muntanya van decidir crear la seva pròpia zona va ser recordat, reviscut, agraït i celebrat diumenge 7 de juliol als locals de la rectoria de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal. Uns 50 militants, ex-militants, amics, etc. ens vam aplegar per viure una jornada festiva i d’acció de gràcies. Vam tenir temps per a tot. Primer tres pinzellades, de la història del moviment, de la zona i la situació actual de l’església i el país i els reptes que suposa per a nosaltres militants per una església oberta, democràtica i al costat dels desvalguts. Després un eucaristia molt viscuda i participada, un dinar amb un toc d’humor i amb espelmes d’aniversari per bufar i finalment un joc relacionat amb la història de la zona per tancar una jornada que es va allargar fins a altes hores de la tarda. En paraules de Carme Gomà (en aquest post de Mercè Solé publicat al blog A jornal podeu consultar el seu testimoni https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/30-anys-zona-montserrat-aco-314391), referent i puntal de la zona en els seus primers trenta anys de vida: “Donem gràcies a l’Esperit Sant perquè durant aquests trenta anys de la zona, ha anat alenant i vessant la seva força en les persones que n’han format part en casa moment i l’han fet avançar”. Podeu consultar les fotos de la trobada a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBz3sz [Zona Vallès Oriental, Fidel Membrive] El 29 de juny passat, a la casa de Colònies Mogent dels Maristes de Llinars, vam celebrar la trobada de final de curs amb el lema El sentit de pertinença a la família d’ACO, amb la participació de 14 adults, 3 infants i 3 joves. Les activitats principals van ser un petit refrigeri, jocs, reflexions, Eucaristia i dinar familiar. La intenció era fer una trobada distesa, alegre i festiva, on tots els participants (dels més petits als més grans) poguéssim gaudir i reflexionar, a partir d’uns jocs, sobre la pertinença a un grup, sigui família, escola, amics, o moviment. L’activitat estava pensada per fer-la a l’exterior, però una bona part la vam fer a una sala, a causa de la pluja. L'esquema va ser el següent: JOC REFLEXIÓ PREGUNTES El mocador 1)Què m’ha cridat l’atenció sobre la dinàmica? 2)Com m’hi he sentit? 3)Què m’ha qüestionat en relació a la pregunta plantejada? Em sento part de la família ACO? Per què? L’illa del terratrèmol. (Cada vegada és més petita i tots han de cabre-hi) Què m’aporta l’ACO? Què espero jo de l’ACO? Conduir el tren cec, on només hi veu el darrer de la fila. Què estic aportant a l’ACO? Què em sento cridat a aportar-hi? A través dels jocs, els que no ens coneixíem gaire ens hem conegut una mica més, i els que ens coneixíem, en molts casos ens hi hem reconegut. També hem enfortit els lligams d’amistat. Els valors que hem experimentat en el joc han estat: l’alegria; el sentiment de formar part de l’equip; l’estar pendent de com està l’altre, encara que sigui de l’equip contrari; la integració del nou vingut; l’acceptació de la diversitat d’actituds i facultats, ningú no hi sobra. Hem vist que el joc ens fa sortir de la pròpia comoditat i ens activa la creativitat per readaptar-nos a les situacions imprevistes. En definitiva constatem que hi ha molts paral·lelismes entre el joc i la vida. A partir de cada un dels jocs hem entrat a reflexionar en grups sobre el tema plantejat i els diversos graus de participació en el moviment, així com en les opcions en què els militants ens podem trobar, davant de les quals cadascú ha d’establir prioritats. Una de les conclusions ha estat que el sentit de pertinença augmenta des de la participació. Per això, proposem pel curs vinent continuar el treball sobre aquest tema i, si cal, buscar entre tots fórmules per fer les trobades més facilitadores i engrescadores. La celebració de l’Eucaristia ens ha ajudat a percebre amb intensitat la presència del Crist viu al llarg de la jornada. Ell que és el fonament de les nostres opcions. En conjunt ha estat una jornada de convivència agradable i enriquidora. Ens enduem un bon record. [Zona Besòs, Maite Puga] El divendres 28 de juny passat ens vàrem aplegar a la parròquia de Sant Pere Ermengol diversos militants de la Zona Besòs de l’ACO per celebrar el fi de curs 2023-2024. Un cop muntada la infraestructura per part dels militants, Maite Puga, actual responsable de la zona, va adreçar al reunits unes paraules, recordant quins han estat els objectius que la zona es va proposar per aquest exercici i quins han estat els resultats, animant als militants a continuar amb la tasca feta a cadascun dels grups. A continuació un grup de dones de la zona, moltes de les quals pertanyen al moviment feminista Alcem la Veu, van presentar l’activitat que va consistir en una projecció d’imatges on es va posar de manifest diferents situació d’injustícia vers les dones, tant en la societat en general (treball, educació, família…) com en l’àmbit de l’Església. Es varen repartir cartolines amb forma de petjades amb el lema “Abans de jutjar algú camina tres llunes amb les seves sabates”, per poder posar-nos en la seva circumstància particular, i cadascuna va escriure a la petjada quins pensaments o frases ens venien a la ment en veure les imatges. Un cop finalitzat, ens vàrem reunir per grups on vàrem compartir com creiem que podem “treure les pedres de les sabates” per seguir endavant millorant les situacions del nostre entorn. Al final es varen enganxar totes les petjades escrites a un mural, amb els textos que havien resumit cadascun dels grups. Vam acabar al pati fent una dansa d’agraïment que ens va aplegar a tots els militants. Com a cloenda vàrem compartir botifarra, pa amb tomàquet i begudes i com a punt final vàrem cantar totes juntes en un celebrat i elaborat karaoke de cançons amb missatge feminista i molt
Celebració-homenatge dels 90 anys de Jordi Fontbona
[Maria Martínez Rojas] Els grups de Revisió de Vida, Besòs-Prat i Florida, volíem preparar una celebració-homenatge sorpresa al Jordi Fontbona que és el nostre consiliari. Ho faríem en una data pròxima a l’aniversari dels seus 90 anys, concretament dissabte 29 de juny. Volíem que fos un dia molt especial, una festa, d’agraïment, d’acció de gràcies, de dir-li que l’estimem, que ha sigut un regal que Déu ens ha fet i que volem continuar caminant junts i juntes. Volíem que moltes i moltes persones que hem estat amb ell i hem compartit i fet camí al llarg dels anys i en molts moments de la seva vida estiguessin aquest dia. Volíem també que diferents grups donessin el seu testimoni de vida compartida amb el Jordi, la vida compromesa que ell ha entregat als altres, especialment al més pobres i a la classe obrera, amb la força i l’ajuda que li ha donat la fe en Jesucrist. Per això, uns mesos abans els dos grups vam començar a trobar-nos online per escollir el lloc, demanar a companys i companyes que s’impliquesin a nivell informàtic, música, fotos, gravació, invitacions, pica-pica, acompanyar-lo enganyat de la residència a la sala d’actes… A totes les persones que els demanàvem col·laboració, us podeu imaginar la resposta, sempre amb alegria, il·lusionats, predisposats a ajudar en tot moment. Durant la preparació anàvem omplint el cronograma i l’escaleta de la celebració-homenatge esperant aquest dia. I sempre en les reunions sortia el comentari d’imaginar al Jordi en la sala d’actes i ens emocionava. La mirada posada en el Jordi i en aquest dia de retrobament, d’abraçades, de records, de reconeixement. En el vídeo que teniu a continuació (https://www.youtube.com/watch?v=WNwBcTu7a9s), trobareu bona part de la celebració-homenatge amb testimonis, fotos i vídeos de la seva família (Fontbona-Umbert), de capellans obrers, del Pradó i dels grups de l’ACO de Sant Adrià, Besòs-Prat i Florida. I finalment amb un moment de retrobament de totes les persones que van poder participar a l’acte. Va ser un dia ple d'emocions, de sentiments a flor de pell, de records, de viure en comunitat i de compromís i vida compartida durant aquests anys. GRÀCIES JORDI PER SER COMPANY DE CAMÍ!!! A l’enllaç també podeu consultar un post de la Mercè Solé al blog A jornal: https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/jornal/jordi-fontbona-capella-obrer-314230
30 anys de “La Pastoral Obrera de tota l’Església”
El 18 de novembre de 1994, després de ser aprovat per la Plenària dels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, es va donar a conèixer el document “La Pastoral Obrera de tota l’Església. Propostes operatives”, per tant, enguany farà 30 anys. Al darrer número de la revista Salillum de l’ACO, es dediquen les pàgines centrals a aquesta qüestió amb un extens article signat per la presidenta Rocío Elvira. En la introducció a aquest document, Mons. Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa i president de la CEE, afirmava: “El present document és el resultat d’un procés llarg en el temps i que marca una data històrica, plena d’esperança en l’evangelització del Món Obrer”. Aquest any celebrem aquest 30è aniversari d’un document que ha ajudat a centrar l’acció pastoral al món obrer i del treball a través d’un compromís evangelitzador en aquests ambients i de l’extensió de la pastoral del treball, més enllà dels moviments especialitzats en aquesta tasca. Des del Departament de Pastoral del Treball s’ha dissenyat una sèrie d’activitats entre juny i novembre d’aquest any que ens ajudaran a fer memòria i projectar aquesta pastoral en els propers anys, com ara articles, videomissatges, fotomissatges, jornades i exposicions: Els articles seran publicats mensualment als mitjans de comunicació dels moviments i a la web de la Comissió per a la Pastoral Social i la Promoció Humana de la CEE (CPSyPH). Els videomissatges els podrem visualitzar setmanalment, cada dijous, al canal de YouTube del Departament de Pastoral del Treball (@pastoraldeltrabajo), a X (@PastoralObrera) i a la web de CPSyPH. L’enregistrament el faran els que han estat directors i bisbes responsables d’aquest departament des de la seva constitució el 1985, les presidències dels moviments (HOAC, JOC, HHT i ACO), i alguns delegats i delegades diocesans de pastoral del treball. Els fotomissatges els podrem visualitzar setmanalment, els dilluns, a X (@PastoralObrera). Els dies 23 i 24 de novembre, celebrarem a Àvila les XXX Jornades Generals de la Pastoral del Treball, on podrem escoltar les ponències de: la Gna. Alessandra Smerilli, Secretària del Dicasteri al Servei del Desenvolupament Humà Integral, la doctora Emilce Cuda, Secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, i el Sr. Fernando Carlos Díaz, consiliari de l’HOAC i director del Departament de la Pastoral del Treball (2009- 2015). Exposició itinerant “Els rostres del món obrer i del treball”. Aquesta exposició serà presentada a les XXX Jornades Generals de la Pastoral del Treball i es programarà la seva exposició a diferents diòcesis durant el Jubileu de l’Esperança.
L’ACO participa en un seminari dedicat a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors
“Inflació i pèrdua de poder adquisitiu, què es pot fer?” va ser el títol del Seminari internacional organitzat pel moviment germà portuguès LOC/MTC, que es va celebrar del 13 al 16 de juny passat, a la ciutat de Torres Novas. En nom d'ACO hi van assistir el president, Jordi Soriano i el responsable de la Comissió d'Economia, Josep Bonastre, que va participar en una taula rodona amb militants d'Alemanya, Tirol del Sud/Itàlia i Portugal. Allà es va constatar que, malgrat que les realitats dels països són diferents, els salaris no han augmentat prou per compensar la taxa d'inflació. Així, entre els treballadors més mal pagats ha augmentat el risc de pobresa extrema i les llars amb hipoteques i salaris més baixos viuen en una situació financera desesperada. Podeu consultar les fotos a l'enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBy45u El tema es va desenvolupar amb l'ajuda d'experts en cinc sessions. Aquestes van ser les aportacions principals: La inflació implica poder comprar menys per la mateixa quantitat de diners. Les crisis inflacionistes tenen motivacions diferents. Les mesures per controlar la inflació haurien de tenir en compte les diferents realitats, però això poques vegades passa. És imprescindible una supervisió i regulació més grans de l'especulació descontrolada de preus. La inflació produeix guanyadors i perdedors: algunes empreses han incrementat enormement els beneficis (bancs i empreses amb monopolis sobre productes de primera necessitat). Ens hauríem de preguntar com es distribueixen els costos i els guanys, perquè la taxa d'inflació no ha estat la mateixa a tot Europa, ni els sacrificis han estat els mateixos per a tothom. La manera d'escollir els indicadors d'inflació influeix i hauria de passar pel diàleg social. Cal que els sindicats siguin més forts i tinguin més pes en les negociacions: per això tots els treballadors s'han d'unir al voltant de les seves associacions. Quan la inflació baixa la majoria dels preus de béns i serveis triguen molt a baixar i és poc probable que tornin als seus nivells anteriors. Cal pensar en formes alternatives d'organització dels treballadors en aquestes situacions: cooperatives de consum, diversificar les formes d'aprovisionament i altres maneres de reduir els costos de l'especulació. En prevaldre els criteris de les polítiques liberals, les desigualtats han augmentat clarament. Gairebé la meitat de la riquesa mundial està a les mans de l'1% de la població i el 52% de la població té al voltant de l'1% de la riquesa. El gran problema actual és que la riquesa creada està molt mal repartida i els salaris més baixos no han seguit el ritme de la inflació, i per això un petit augment de la inflació ho canvia tot. Urgeix un salari mínim just i ajuts a les pensions més baixes, que permetin viure amb dignitat i sortir del llindar de la pobresa. Cal repensar la propietat, orientar el sistema bancari cap al bé comú, donar importància a una economia ètica que reconegui i protegeixi el treball digne i segur per a tothom, especialment per a les dones. Els consumidors també tenen un paper important per exercir a l'hora de triar i exigir normes. Les nostres opcions de consum són importants, així com el sentit de la sobrietat.
“Llevat dins la pasta”: els programes de juny i juliol
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Les agressions al professorat i les condicions de treball dels docents: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_112_20240710_LLEVATDINSLAPASTA___SIRA_RUIZ.mp3 Grameimpuls i les polítiques actives d’ocupació a Santa Coloma de Gramenet: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_111_20240703_LLEVATDINSLAPASTA___GRAMEIMPULS.mp3 L’informe “Una aproximació a la pobresa en el treball. 2023” de CCOO de Catalunya: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_110_20240626_LLEVATDINSLAPASTA___ALBERTO_FERRER.mp3 Ramon Vagué i el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya: https://www.ivoox.com/ramon-vague-i-sindicat-musics-activistes-audios-mp3_rf_130614208_1.html
