Dona’m ulls per veure el teu rostre en la pantalla i al carrer
[Aquesta pregària es va llegir en la trobada de consiliaris de zona i de comissions el 7 de juny passat] De l’evangeli segons sant Joan (20,19-23): 19 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: –Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: –Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: –Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. PREGÀRIA: Oh Verbo eterno, que habitaste entre nosotros, y sigues susurrando en cada palabra, en cada rostro, en cada historia compartida. Tú, que cruzaste a la otra orilla, llévame contigo a los márgenes del mundo, a los rincones invisibles del barrio y la red, donde la soledad busca encuentro, donde la duda anhela sentido. Dame ojos para ver tu rostro en la pantalla y en la calle, en el obrero que lucha por la justicia, en la madre que cuida en silencio, en el joven que busca esperanza entre clics y algoritmos. Dame voz para anunciar la verdad sin ruido, sin arrogancia, sin miedo, sino con la dulzura de quien siembra y la certeza de quien confía. Dame manos para construir puentes, para tocar con ternura la herida abierta de este tiempo, para escribir palabras que sanen, que enciendan, que despierten. Espíritu de la novedad, enséñame a orar en lo pequeño, en el mensaje que consuela, en la imagen que despierte, en el silencio compartido. Que la tecnología no sea muro, sino viento que avive el fuego del Evangelio. Que las redes no sean jaula, sino redes de amor, de justicia y de encuentro. Hazme testigo en salida, discípulo en camino, voz en el desierto digital, y presencia viva en lo real. Amén. José Luis Iglesias Meilán
“Eucaristia, justícia, reconciliació”, de Pepa Torres
“Els àpats de Jesús fan visible el gest que el món és rodó i no es pot arraconar ningú. Avui són moltes les persones i pobles arraconats i expulsats del banquet neoliberal que esdevé al nostre món i que reclamen el seu lloc a la taula de la Vida. Les nostres Eucaristies no poden estar al marge d’això”. Us proposem la reflexió “Eucaristia, justícia, reconciliació”, de Pepa Torres Pérez.
“Capellans que lluiten per la justícia social”
Us recomanem aquest article de José Luis Palacios, publicat al Noticias Obreras de maig on hi ha el testimoni del consiliari de l’ACO, Pepe Baena.
“Paraules de vida”, amb Jordi Soriano i Àngela Rodríguez
Al “Paraules de Vida” de Catalunya Ràdio del Diumenge de Rams, van entrevistar Jordi Soriano i l’Àngela Rodríguez per parlar de la Setmana Santa de l’ACO. “Setmana Santa és un lloc on convivim i ens trobem militants de moltes parts, és moment de fer comunitat”, va dir Jordi Soriano. “Volem que les famílies se sentin acollides a la nostra Setmana Santa i que els infants i joves s’integrin a les celebracions”, va apuntar l’Àngela Rodríguez. Podeu sentir el programa a continuació
Missatge de l’MTCE en el Dia d’Europa
El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa i el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa ha publicat el seu comunicat on fa una crida “a tots els responsables de les institucions europees, dels parlaments nacionals i dels governs perquè accelerin la integració europea, i perquè reforcin i defensin amb determinació Europa com a refugi dels drets humans i de la pau”. Des de l’MTCE alerten que “en aquesta fase d’amenaces [referint-se a Trump], Europa corre el risc d’afeblir-se massivament des de dins per l’egoisme i el rebuig nacionals”. Podeu consultar el comunicat a l’enllaç. També teniu més informació en aquesta notícia de Noticias Obreras.
“Llevat dins la pasta”: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Gabriela Serra i el Fòrum Català per la Pau. · Antón Costas i un nou contracte social. · Mercedes Vidal, per un transport públic eficient · Cristina Martín, sense casa no hi ha educació
L’adopció d’infants amb necessitats especials, un exemple d’amor incondicional
Famílies amb capacitat de donar amor, seguretat, d’estar-hi sempre… tot això significa un compromís sostingut molt ferm en l’adopció d’infants amb necessitats especials. És un procés que es fa acompanyats, en el cas de la parella de militants de l’ACO, Ignasi Flores i Ana de la Torre, que van adoptar la Naiara de 10 anys, per part de la Fundació IRES. En aquesta entrevista que els van fer al programa “Àngels”, de Ràdio Estel, expliquen que primer es fa un curs de reflexió-formatiu, l’estudi del cas amb 7-8 entrevistes i idoneïtat, l’assignació de l’infant, seguiment-acompanyament i validació judicial. El matrimoni dona valor a la importància de la comunitat en la criança d’aquests infants. Sobre aquesta mateixa qüestió, l’equip d’adopcions d’IRES va publicar aquest article a Catalunya Cristiana.
“Units en la participació. Forts en la reivindicació”
La dignitat als barris, la sanitat pública, la cura de les persones i del planeta, el món del treball, l’habitatge i l’educació van ser els set àmbits que van abordar-se en la celebració del Primer de Maig a l’arxidiòcesi de Barcelona, organitzada per la delegació de Pastoral Obrera al casal parroquial del Crist Rei el divendres 25 d’abril. L’acte va finalitzar amb la lectura del manifest “L’economia submergida no contribueix al bé comú”, que la Pastoral Obrera de Catalunya ha elaborat pel Primer de Maig. “Les associacions de veïns han de ser reivindicatives i independents de qualsevol opció política, capaces de generar actes culturals i organitzar festivitats”, va defensar Miguel Romera Lorenzo, de l’AVV La Pau. El militant de la GOAC va explicar que Verneda-La Pau és un barri perifèric oblidat per l’Ajuntament de Barcelona i que la defensa de la sanitat pública, en particular l’ambulatori del barri, de les pensions públiques i de la seguretat al barri són les principals lluites veïnals. “El problema de la salut pública és que el mercat vol fer negoci. Cada cop es redueixen més els pressupostos públics cap a la sanitat pública i hi ha més concerts amb els centres privats”, va denunciar Grego Belmonte Ferrer, de la Marea Blanca de Barberà del Vallès. El militant de la GOAC va insistir en que és necessari “conscienciar que estem perdent un dels drets fonamentals de la ciutadania”. De la seva banda, José Antonio Miranda, treballador familiar al Servei d’Atenció Domiciliària va remarcar que “les cures són el gran oblidat”. El militant de la GOAC i sindicalista a la CGT va explicar que és una feina molt feminitzada i amb moltes dones migrants i que costa coordinar les treballadores ja que treballen de forma molt aïllada. Tenen un conveni de mínims que està aturat fa dos anys. “Tenir cura del planeta vol dir canviar el model de producció, de consum i, en definitiva, el nostre estil de vida”, va relatar Salva Clarós, responsable de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. El militant de l’ACO va defensar que la crisi climàtica no l’hem de viure “amb una actitud de derrota, sinó com un moment de canvis civilitzatoris i una oportunitat per fer les transicions digital, energètica, del model de consum… de manera justa”. “Quan ens sindicalitzem, ens organitzem i ens mobilitzem, no només podem millorar les condicions de treball, sinó qüestions socials com la dependència, l’habitatge…”, va argumentar Ivan Molinos Meire, telefonista al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i delegat sindical de CCOO. El membre de l’Equip de Pastoral Obrera de Nou Barris va recordar que els governs de PP i CiU havien desprestigiat els treballadors públics i que això s’ha revertit amb la consolidació de molts interins, pressionada des dels sindicats. Aquesta idea la va reforçar Raquel Gómez Molina, professora d’institut i delegada sindical de CCOO: “Als docents ens costa prendre consciència d’aquesta part reivindicativa i a vegades se’ns enfronta als col·lectius de primària i secundària. També hi ha molta tensió originada perquè el model d’escola inclusiva no porta recursos associats. La meva feina és organitzar i aixecar consciència de classe”, va dir la militant de l’ACO. “Els mestres no som indiferents a les situacions de desnonament i infrahabitatge dels nostres alumnes. Volem desestigmatitzar aquesta situació i visibilitzar-la”, va explicar Marta Moya Casanovas, professora a un institut de Ciutat Vella, membre de Docents 080 i de la Plataforma pel dret a l’habitatge al Poblenou. Cada àmbit es va precedir de la lectura de textos de la Doctrina Social de l’Església i també es va poder visitar l’exposició fotogràfica “Rostres i reptes del món del treball avui”.
L’ACO celebra una Pasqua de reflexió i acció amb la mirada posada en les desigualtats
[Comissió Reimaginem la Pasqua] Amb el lema “Aixeca’t, el Camí comença!”, els i les militants de l’ACO i altres simpatitzants del moviment hem tornat a celebrar la Pasqua com a cristians enmig del món obrer. Enguany, han passat per Can Bajona (Clariana de Cardener, el Solsonès) més d’un centenar d’adults, una vintena de persones que s’han connectat en línia en diferents moments, així com una cinquantena d’infants i joves, acompanyats per monitors del MIJAC i també per joves de les mateixes famílies que han volgut fer de monitors durant la trobada. Han estat uns dies intensos de celebració, reflexió, formació i convivència. Divendres Sant, la Míriam Feu en la ponència “Desigualtats socials: de la indiferència a la transformació” ens va presentar en primícia alguns resultats que es publicaran al proper informe FOESSA sobre desigualtats socials. L’exposició de la cap del Departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona va ser impactant, amb dades que ens van obrir els ulls i el cor a les realitats que generen desigualtats a casa nostra. Amb elements simbòlics com ulleres per veure-hi clar, motxilles per al camí, brúixoles per no perdre el nord i cantimplores per mantenir la força, ens van servir per reflexionar plegades i posar-nos en camí per no caure en la indiferència i ser testimonis d’acció i d’esperança. A continuació, el guió de la xerrada de Miriam Feu: Les celebracions són la part central de la Pasqua, preparades amb cura per les diferents zones de l’ACO arreu del territori. Ens apropen a la realitat amb testimonis i ens connecten a Jesús, que mor en la creu i ressuscita aquest diumenge de Pasqua. Dissabte Sant, els tallers ens van permetre aprofundir en aspectes ben diversos: des del cos com a mitjà per a la pregària, a l’economia transformadora, la salut mental, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, les eco-parròquies, la Laudato Si’ o una introducció a l’Antic Testament. A la tarda, la pregària familiar ens va apropar amb senzillesa a Jesús, que es dona als altres a través de l’amor incondicional, i a la nit, la Vetlla Pasqual ens va omplir de joia per celebrar la resurrecció de Jesús. Molt bona Pasqua! Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
Manifest Primer de Maig 2025 Pastoral Obrera de Catalunya: “L’economia submergida no contribueix al bé comú”
L’economia submergida no sembla fer gaire nosa a ningú, tot i ser una part molt important del PIB. HI ha qui diu que al voltant del 18 %. Força més de 200.000 milions d’euros. I és que molta gent no és conscient que pagar els impostos és l’única manera de garantir que es puguin desenvolupar els serveis públics. És, doncs, un sistema eficaç de redistribució de la riquesa. I sense impostos no hi ha serveis públics. És més, a molts àmbits el frau està normalitzat i fins i tot ben vist.
