“Cuinar la nostra Esperança”, trobada de Quaresma a la diòcesi de Madrid

“Cuinar la nostra Esperança”, va ser el títol de la trobada de Quaresma que la diòcesi de Madrid va organitzar el diumenge 6 d’abril a la parròquia de Santa Beatriz, de Madrid. La xerrada va anar a càrrec de la consiliària Bene Bergareche i podeu sentir-la a l’enllaç. En acabar es van formular aquestes preguntes per al treball personal: També s’ha fet el diumenge 23 de març la trobada de Quaresma conjunta de les zones del Vallès Occidental i Oriental, coincidint amb la celebració del 45 aniversari del martiri d’Òscar Romero. Es va fer a la parròquia de Santa Anna de Barcelona Us enllacem la crònica que han fet al bisbat d’Urgell. I a la zona Montserrat també es va fer el 29 de març el recés de Quaresma, a l’església de Sant Andreu de la Barca, amb la xerrada “Maneres de pregar”, a càrrec de Marta Millà.

“Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril

Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel.

“Dret a un sostre: l’accés a l’habitatge”

El 26 de març passat el Departament de Pastoral del Treball va organitzar la videoconferència “Dret a un sostre: l’accés a l’habitatge”. Amb la intervenció de Carme Trilla, economista especialista en polítiques públiques d’habitatge i Luis Miguel Castro, doctor en Sociologia. Al blog A jornal s’ha publicat aquest resum.

Cristians de base a Torre Baró

El programa Signes dels temps, de TV3, ha emès aquest diumenge l’episodi “El barri de Torre Baró, ‘El 47’ i la comunitat cristiana” en el qual hi participa el consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado. En Pepe també ha estat entrevistat a Ràdio Marina al programa Foro Social d’Ivan Molinos: I, al mateix programa, també ha estat entrevistat el responsable de Comunicació, Joan Andreu Parra:

L’ACO aprova el pressupost 2025

Un pressupost que gairebé s’enfila als 150.000 euros per al 2025 és el full de ruta econòmic que guiarà a l’ACO per aquest exercici i que va ser aprovat unànimement pels responsables del Comitè General el dissabte 29 de març passat. El responsable de la Comissió d’economia, Josep Bonastre, va recordar que aquest punt s’ha endarrerit perquè la Comissió ha treballat no només els números sinó el sentit de fons i que això s’ha concretat en un document formatiu Creixem que aviat estarà publicat. El pressupost 2025 s’ha elaborat aplicant un increment del 2,8% (IPC) en totes les despeses i amb unes xifres continuistes respecte al 2024. Tot i que les aportacions per cotitzacions dels militants tendeixen a la baixa (defuncions, baixes, reduccions de cotització en jubilar-se…) es vol conscienciar sobre la necessitat d’incrementar les cotitzacions (també, encara que sigui simbòlicament, d’aquells militants que no cotitzen), revertint a l’ACO les importants desgravacions fiscals, i els donatius. En aquesta trobada, les zones van aportar una quinzena de noms de militants que podrien fer el servei de presidenta a partir del proper curs. Per part del Comitè Permanent es gestionarà el contacte amb aquestes militants, es farà la proposta i es proposarà que facin la revisió de vida sobre la responsabilitat en el seu grup abans de donar una resposta en ferm. D’altra banda, es va confirmar que la celebració de la Setmana Santa tira endavant ja que a aquestes alçades s’ha superat el 50% en el nombre d’inscrits i es va recordar que el termini màxim per fer-ho és el 10 d’abril. El president de l’ACO va animar a participar en aquest “moment culminant del moviment i de trobar-nos com a comunitat” i a convidar persones no militants. La decisió sobre l’aportació solidària s’ha ajornat al Comitè General del 14 de juny per donar temps fins a finals d’abril a proposar més entitats. Monografia de la zona Nou Barris La monografia de la zona Nou Barris, que va presentar Ferni Seijas, va ser l’altre punt destacat del Comitè General. Aquest barri d’orografia muntanyosa, amb molta especulació, autoconstrucció i dificultats històriques per fer arribar els serveis als barris ha estat conegut per la seva lluita veïnal, recollida a l’exitosa pel·lícula “El 47”. “Les parròquies i els cristians també hi han contribuït a aquesta lluita i dignificació. Són barris construïts per gent que ha vingut d’altres territoris de l’Estat i d’altres continents i això dona molta riquesa cultural, crec que tenim el segell propi al barri de la integració”, va destacar en Ferni. Aquesta zona, de mida mitjana, amb 41 militants i 5 consiliaris distribuïts en 7 grups (Bikini, el de més joves i Pa i Roses, el més veterà), té la meitat dels militants vivint al barri i l’altra meitat en zones adjacents o més allunyades. També més de la meitat dels militants treballen dedicats a les persones (sanitaris, educadors, sector social…) i 9 estan jubilats. La problemàtica de l’habitatge és central i això ha fet que molts fills de militants hagin hagut de marxar i que diversos militants hi estiguin implicats en les reivindicacions. La zona de Nou Barris no compta amb responsable de zona i aquestes funcions se les reparteixen en el Comitè de Zona, que es reuneix mensualment. Una de les accions que fan és la pregària comunitària que fan un divendres al mes a la Capella de Sant Lluc (Torre Baró) on participen 10-15 persones entre militants i altres persones. Els objectius que tenen per aquest curs són centrar-se en les famílies del barri (especialment les més vulnerables), fer xarxa amb altres entitats per detectar necessitats i fortaleses de les famílies. En la pregària de l’inici de la reunió que va preparar la diòcesi d’Oriola-Alacant es va recordar a Remei Ramírez, traspassada el 25 de març passat, una de les militants històriques del moviment (juntament amb el seu germà Lleonard) i que va ser la primera secretària de la Pastoral Obrera amb el bisbe Joan Carrera i de la Comissió de Drets Humans. “Era senzilla, estava sempre al peu del canó i estimulava molt a la gent, tenia un desig incansable de millorar i posava l’ànima allà on era”, van recordar alguns dels responsables.

Posar fi als controls policials racistes

En el 10è aniversari de la Llei mordassa, més de 200 entitats entre les quals l’ACO, demanen a l’Estat espanyol que cessi una de les manifestacions més flagrants del racisme institucional: els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Per aquest motiu, avui 21 de març, Dia Internacional Contra la Discriminació Racial, comença una campanya de sensibilització fins al proper 30 de març. Es reclama concretament que la Llei de Seguretat Ciutadana prohibeixi expressament i clarament l’ús de perfils racials quan s’atura i identifica les persones per part dels cossos i forces de seguretat, establint un marc legal que defineixi aquesta pràctica i l’assenyali com a discriminació racial. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea fa anys que denuncia biaixos de perfil racial en els controls policials. El 2018 alertava que el 41% de les persones enquestades assenyalaven el perfilament racial com a causa d’aturada policial. Podeu sumar l’entitat amb qui col·laboreu, treballeu o feu voluntariat al manifest. I podeu seguir la campanya en xarxes amb el hashtag #ParadElRacismo. Nuno Coelho, destacat activista, periodista i referent internacional en justícia social i igualtat racial, ens va parlar al “Llevat dins de la pasta”, de Ràdio Estel, el 19 de febrer passat de la importància de combatre el racisme al Brasil i arreu per construir una cultura de pau.

Entitats que creen petits cels al mig de l’infern

“Aixeca’t i camina” va ser el títol de la Jornada de formació de l’ACO que es va fer el dissabte 15 de març, amb una quarantena d’assistents als locals parroquials de l’església de Santa Madrona. El propòsit era comptar amb el testimoniatge de tres entitats socials que treballen amb col·lectius desfavorits i estigmatitzats i conèixer de primera mà experiències d’acompanyament, de recuperació i, en definitiva, de resurrecció. Lola Ferrer, voluntària de la secció penitenciària de Justícia i Pau, va explicar que participa en dos programes: acompanyament de persones amb condemnes llargues i que, per diferents motius no tenen a ningú i el suport a la sortida en llibertat, en què primer es fa un vincle amb l’intern quan està al centre penitenciari, quan gaudeix de permisos de sortida i se l’acompanya durant un període de 6 mesos a un any un cop està en llibertat. “L’intern ha d’autoritzar la nostra intervenció, tot i que a l’inici desconfia perquè no sap el nostre rol. Però a mida que ens coneixem es crea una certa intimitat amb ells i se t’obren com no ho fan amb molts professionals del centre penitenciari”, assegura Lola Ferrer, que va subratllar la confidencialitat del procés, la gran responsabilitat del voluntari i la necessitat d’una escola activa. La voluntària de Justícia i Pau que porta un any i mig fent aquest servei està més centrada en les dones privades de llibertat, “les més vulnerables perquè les infraestructures no estan preparades per preservar la seva intimitat”. Pel que fa a la població reclusa va indicar que la majoria d’interns venen d’entorns molt vulnerables i cada vegada són més joves. “Amb la condemna a la presó paguen pel seu delicte, però són persones que necessiten una segona oportunitat i és un deure de la societat reinserir-les perquè no reincideixin”, va concloure Ferrer. Per part d’El Lloc de la Dona van participar Aurora Rabasa i Sandra. Aquest centre d’atenció social de les religioses oblates es va crear l’any 1996 per donar una atenció integral a dones en contextos de prostitució: “Des d’un profund respecte, busquem promoure el desenvolupament integral de les persones”, va assegurar l’Aurora. El testimoni en primera persona de Sandra va permetre conèixer les situacions de partida de les dones que es veuen forçades a migrar, en aquest cas, des de Colòmbia (el 50% de les dones ateses per l’entitat tenen aquest origen) per la situació econòmica, les poques oportunitats i la violència. L’arribada amb una maleta i només cinc mudes fa necessària la solidaritat per trobar un sostre (en aquest cas una habitació compartida) i trobar petites feines de neteja en la llar que no donen per mantenir-se. “Aviat et quedes sense diners i et toca fer feines inesperades: ens trobem passant drogues, en l’explotació sexual, treballant d’interna…”, sovint en condicions d’explotació a l’estar indocumentades. “Són dones que s’han aixecat per caminar al decidir sortir dels contextos de pobresa i violència social-masclista del seu país. Són dones molt valentes, responsables de l’economia familiar i que, sovint, s’obliden de la seva pròpia cura”, va compartir l’Aurora. “I en aquest caminar hi ha moltes pedres: la Llei d’estrangeria que et deixa dos anys en situació de vulnerabilitat i exposada a abusos varis; el dol migratori; les múltiples discriminacions (racials, gènere); la precarització de les feines i la dificultat de crear una xarxa social de cures; l’estigmatització de la prostitució (culpa, vergonya i soledat)”, va denunciar. L’Aurora va dir que hi ha “llum i esperança quan troben una persona davant que les acull en la seva vulnerabilitat sense jutjar-les i sense condicions, amb una mirada en les seves potencialitats i creant un espai d’escolta que les permeti pensar, prendre distància, fins i tot trobar-se amb Déu, i guarir-se”. Merche de Hériz és una de les 400 voluntàries d’Arrels Fundació i va donar el seu testimoni en la jornada. L’entitat fundada l’any 1987 es fonamenta en tres eixos: l’acompanyament, la sensibilització i la denúncia. La Merche va destacar que el vincle amb les persones sense llar es trena oferint recursos de baixa exigència: per exemple, habilitant l’única consigna gratuïta on poden deixar les seves pertinences. També en les visites que fan els equips de carrer i en l’acollida que fan al centre obert (24 hores, els set dies de la setmana) on permeten les mascotes i poden “canviar-se de roba, estar tranquils i descansar durant el dia o socialitzar”. La Merche va compartir algunes dades de la memòria del 2024: 791 persones visitades pels equips de carrer, 74% de les persones ateses han nascut fora de l’Estat espanyol, 87% són homes, 9% són dones i la resta no binaris i dones trans. “La raó principal per la qual acaben al carrer és per la pèrdua de la feina, segons ens indiquen les enquestes que els fem i és a partir del sisè mes al carrer que comença el deteriorament”, va indicar. A partir de les experiències d’èxit als països nòrdics han conclòs que l’allotjament és el punt clau. En aquest sentit, fins a 262 persones ateses per Arrels Fundació tenen un pis propi mercès als acords amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona o llegats solidaris. Merche també va explicar altres recursos com el “pis zero”, on dormen deu persones cada nit i se’n van al matí, o el taller que permet ajudar-los a recuperar les habilitats socials i artístiques. De fet, l’obsequi als ponents de la jornada i un imant als assistents es van confeccionar en aquest taller. La jornada va finalitzar amb un recital de la coral Dona Gòspel, d’El Lloc de la Dona. Podeu consultar els àudios amb els testimonis: Podeu consultar l’àlbum de fotos i els vídeos de la coral a:

Obertes les inscripcions a la Setmana Santa de l’ACO “Aixeca’t, el camí comença!”

L’ACO celebra una nova edició de la Pasqua familiar a Clariana de Cardener des de Dijous Sant a la tarda fins Diumenge de Resurrecció al migdia, “amb la voluntat de viure un camí que hem començat aquest curs totes i tots plegats i que ens convida a aixecar-nos, a continuar en acció i a viure les responsabilitats i els compromisos amb alegria i no pas com una càrrega”. Com ens indicaven Blanca Aznar i Miky Aragón, de la Comissió Reimaginem la Pasqua, en aquesta entrevista a l’espai Llevat dins la pasta de Ràdio Estel, l’ACO celebra comunitàriament la Pasqua des de l’any 1954, just un any després de la seva fundació, en aquell moment acompanyats per Albert Maréchal. En aquesta Pasqua es continuen introduint novetats amb la comissió Reimaginem la Pasqua i la voluntat és obrir aquest espai de trobada i convidar a altres persones no militants. En l’edició d’enguany, la ponència de Divendres Sant, a càrrec de Miriam Feu, de Càritas diocesana de Barcelona, ens acostarà més a la realitat de les persones o col·lectius que tenen més dificultats per tirar endavant a la nostra societat i als quals l’ACO es vol apropar. I amb els tallers s’aprofundirà en eines del moviment com la Revisió de Vida i també es tractaran temes d’interès com la salut mental o les cooperatives de crèdit. Les inscripcions estan obertes fins al 25 de març. Podeu consultar el programa i preus a continuació:

SUBSCRIU-TE A L'E-BUTLLETÍ

      C/Tapioles, 10 2n, 08004 Barcelona
     93 505 86 86

    © 2024 ACO. Tots els Drets Reservats.

    Un web de Mauricio Mardones