Tallers a la Pasqua ACO que deixen petjada
«Una mirada al poble jueu des de l’Antic Testament al conflicte Israel-Palestina», va ser un dels tallers que es van fer aquesta Pasqua de l’ACO i que va tenir millor acollida amb vint-i-sis participants, entre presencials i telemàtics. El curs, que va impartir Quim Cervera, va fer un recorregut des d’alguns aspectes de l’Antic Testament fins als esdeveniments actuals, tot oferint una reflexió teològica i sociològica sobre la identitat del poble jueu i els factors històrics que han configurat el conflicte Israel-Palestina. A continuació, podeu · consultar els textos bíblics que es van fer servir al taller: · consultar el powerpoint que es va projectar de Josep M. Pascual, sociòleg: «El rerefons europeu del conflicte palestí: antisemitisme i islamofòbia»: · llegir un resum del diàleg que es va produir entre els participants: També us compartim la valoració del taller «La dona i els ministeris eclesials», impartit per mossèn Jean Hakolimana, que ha escrit Carme Ballús per al full parroquial de Sant Francesc d’Assís, de Bellavista:
Desballestar vaixells, un dels oficis més perillosos
La contraportada de la revista Salillum n. 21 tenia una foto impactant que el Museu Marítim de Barcelona ens va cedir corresponent a l’exposició “Trencant vaixells, trencant vides”. En la mostra s’explicava el beaching o desballestament de vaixells a les platges quan han arribat al final de la seva vida útil, un dels oficis més perillosos del món. Aquesta exposició ara està disponible en format virtual.
“Llevat dins la pasta”: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Extrema dreta. Què ens hi juguem. Entrevista a Jordi Corominas i Joan Albert Vicens autors del llibre Extrema dreta. Què ens hi juguem, d’Eumo Editorial, amb qui parlarem dels temes principals de l’agenda política i l’ideari de l’extrema dreta. · Què significaria implementar la Renda Bàsica Universal? Entrevista a Sergi Raventós Panyella, Doctor en Sociologia, membre de l’associació Xarxa Renda Bàsica i co-coordinador del llibre Quan convé seguem cadenes: Per una renda bàsica a Catalunya. · Mensakas, alternatives en missatgeria sostenible. Entrevista a Ruth Mestres, sòcia-treballadora i presidenta de la cooperativa sense ànim de lucre Mensakas. · Mataró, capital de l’economia social 2026. Entrevista a Sergi Morales Díaz, segon tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Mataró.
«Per la noviolència: la resposta de l’Evangeli a la guerra i a la violència»
L’ACO s’ha adherit a una campanya liderada per personalitats catòliques amb llarga trajectòria en el camí de la noviolència motivada per la situació que vivim. En la carta es demana als bisbes i a tot el poble de Déu un compromís més clar per la noviolència. Poden enviar-se adhesions en aquest formulari.
La regularització extraordinària de migrants, coherent amb l’Evangeli
Tant els bisbes espanyols com diferents entitats eclesials consideren que la regularització extraordinària de migrants és una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Aquesta mesura és coherent amb l’acolliment, la protecció i la dignificació de les persones migrants que constitueixen per a l’Església una exigència inherent a la seva missió. «La regularització administrativa transforma de manera profunda la vida de les persones migrants, perquè els permet sortir de la incertesa i la vulnerabilitat associades a la irregularitat i accedir plenament a drets i oportunitats bàsiques. Comptar amb una autorització de residència i treball obre la porta a l’ocupació formal i digna, a l’estabilitat econòmica i a la possibilitat de planificar un projecte de vida», remarquen entitats eclesials en aquest comunicat.
«És temps d’un país que cuidi», nou Quadern de Pastoral del Treball
Coincidint amb el Dia Mundial per la Seguretat i la Salut en el Treball (28 d’abril) i amb el Primer de Maig, s’ha publicat el Quadern n. 4 editat pels departaments de Pastoral de la Salut i Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
Smerilli: «La cura de la casa comuna no és un tema optatiu en el currículum de la fe»
La secretària del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral del Vaticà i religiosa salesiana, Alessandra Smerilli va oferir dues conferències a Bilbao en el marc de l’Any de l’Empresa Humanista impulsat per la Fundació Arizmendiarrieta Kristau Fundazioa. Podeu llegir la crònica que han publicat a la web de la diòcesi de Bilbao.
Continuar organitzant l’esperança des de les perifèries, un any després de la mort del papa Francesc
La plataforma Trobada Mundial de Moviments Populars, espai en la qual participen, entre altres, el Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), ha fet pública la declaració «A un any de Francesc: memòria i compromís esperançat per la dignitat, la justícia social i la pau», amb motiu del primer aniversari de la mort del papa Francesc. El text reafirma el seu llegat i el compromís amb la dignitat, la justícia social i la pau en el context actual, recull la continuïtat d’aquest procés de les trobades mundials de moviments populars en el pontificat del papa Lleó XIV i alerta sobre el deteriorament democràtic, la guerra i l’increment de les desigualtats, cridant a “organitzar l’esperança” des de les perifèries. «Els moviments populars reafirmem, en aquest aniversari, la nostra vocació de ser protagonistes d’aquest temps, des de l’organització dels pobles i la construcció pacient d’alternatives. Ens comprometem a continuar impulsant accions que garanteixin drets, a enfortir aliances entre moviments i amb l’Església, i a promoure una democràcia que posi en el centre la cura de la dignitat humana», podem llegir a la declaració. A banda, el sociòleg Rafael Díaz-Salazar ha editat el llibre Francisco. Con los movimientos populares del mundo amb els discursos que el papa Francesc va fer als moviments populars en les diverses trobades que es van anar fent i les declaracions d’aquests mateixos moviments. El volum, editat per Desclée de Brouwer, es presentarà el proper 11 de juny en una jornada a Cristianisme i Justícia.
L’MTCE demana a Europa que acceleri les polítiques socials i laborals
Com cada any, coincidint amb el 9 de maig-Dia d’Europa, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa ha publicat el manifest: «Europa ens necessita a tots. Tots necessitem a Europa», enguany amb un to dramàtic per l’atac vers els valors europeus que ha adoptat el president dels Estats Units. «Fem una crida a tots els responsables de les institucions europees, dels parlaments nacionals i dels governs perquè accelerin la integració europea, i perquè reforcin i defensin amb determinació a Europa com a refugi dels drets humans i de la pau», demana l’MTCE al manifest. A banda, des de l’ACO-França han preparat un qüestionari de reflexió en format de revisió de vida d’aquesta diada.
Un Primer de Maig per reivindicar una educació pública de qualitat
La Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona va celebrar el Primer de Maig amb una taula de testimonis de docents i professors de les diferents etapes de l’ensenyament el divendres 24 d’abril als locals parroquials de la Mare de Déu del Port, al districte Sants-Montjuïc de Barcelona. El lema: «Ni el treball ni l’educació estan en liquidació». En primer lloc es va abordar l’etapa dels 0-3 anys amb el testimoni de Sílvia de Diego, educadora en una de les 106 escoles bressol sota la titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. La principal reclamació d’aquest col·lectiu és formar part del Departament d’Educació de la Generalitat i que finalitzin les externalitzacions (cuina, neteja…). De fet, amb aquest personal municipal treballen en equip professionals d’altres entitats que tenen convenis amb salaris més baixos. També es va destacar que les ràtios d’alumnes per aula són de les més altes d’Europa i que els docents han d’assumir tasques que no els corresponen, com ara sanitàries. Es tracta d’un col·lectiu molt feminitzat al que li manquen recursos per acompanyar. Per tal de millorar aquesta situació, es proposa que el col·lectiu es pugui conèixer millor per poder fer equip i anar a una, fer formacions compartides, transparència entre les companyes i famílies… A continuació, Noemí Gallissà, mestra interina d’educació infantil va detallar la inestabilitat laboral de les mestres que estan a la borsa de treball i la disponibilitat que han de tenir, malgrat puguin tenir altra feina. La freqüència en les substitucions fa que s’hagin de controlar molt bé les nòmines que acostumen a tenir errors i també es va destacar que el camí de la inclusió de l’alumnat és molt deficient. Es va subratllar que les mobilitzacions i vagues estan empenyent en la bona direcció i que es necessita la força de les famílies per donar suport a la mesura de pressió d’aturar les sortides educatives. Pel que fa a la primària, Meritxell Buil, professora a una escola de barri al Baix Llobregat va observar que «l’educació i el paper del mestre han canviat molt. Tinc la sensació que l’escola s’ha convertit en el centre de tot; l’exigència és molta i ens desborda; hi ha un desgast de la professió i ho veiem reflectit en més baixes laborals que mai». La vocació de servei d’aquestes professionals fa que hagin de fer beques de menjador per a algunes famílies que difícilment podrien fer-les elles soles. També es va constatar la manca d’espais per parlar i coordinar-se entre els docents; l’excés de paperam i burocràcia; el gran repte de l’escola inclusiva; i la necessitat que s’escolti la realitat docent amb l’objectiu d’assegurar els drets dels infants. Pel que fa a secundària i cicles formatius, Andreu Iburo, professor d’un institut a Molins de Rei, va lamentar que l’Administració està difamant el col·lectiu després d’haver firmat un acord que deixa de banda el sindicat majoritari. Pel que fa al context de treball, va alertar que els alumnes estan apàtics i amb poques expectatives en l’actual context econòmico-social i que els cicles formatius continuen tenint un baix reconeixement i classisme. Les ràtios també són molt elevades (ESO i CF, 30 persones; Batxillerat, 35), a l’educació postobligatòria no es contemplen orientadors ni psicopedagogs necessaris per a alumnes que requereixen acompanyament més intensiu. Aquest professor va defensar les mobilitzacions i les assemblees de treballadores que s’han fet a alguns centres: «He vist molta cohesió, fer pinya és el millor que podem fer». La darrera aportació va ser la de l’ensenyament universitari i xifres en la mà es va constatar que «no es vol apostar per educar a la gent i això et desarma com a persona». Ramon Franquesa, professor d’Economia a la Universitat de Barcelona, va recordar que «a tot Occident s’ha privatitzat a tots els nivells i retallat l’educació, que és un dret social inclusiu, amb el propòsit de reduir la despesa pública i incrementar les ajudes per al rescat de les empreses». L’extensió de la IA fa que es compri el discurs que no cal qualificar-se acadèmicament i es promou entre els joves un rebuig al coneixement, segons el professor. Tot això es fa precaritzant el personal: no es compleix que el 50% del professorat sigui fix, no hi ha reposició dels professors que es jubilen… «Cal recuperar la vitalitat del canvi que va propiciar la universitat en temps de la Transició», va assegurar Franquesa. A l’inici de l’acte, Marta Candial, de la Fundació Mans a les Mans va explicar la tasca socioeducativa que fan a aquest centre vinculat a la parròquia de la Mare de Déu del Port i fundat pel seu rector aleshores, Josep Hortet, i altres persones l’any 2009. «Donem suport i facilitem oportunitats a infants, adolescents i famílies del barri a través de dos projectes, un al matí per facilitar la inserció laboral als joves i un a la tarda en què fem suport socioeducatiu a infants i joves», va dir la Marta. Des de la Fundació van apuntar que puja el nombre d’infants amb necessitats educatives especials que no tenen un diagnòstic ni adaptació curricular per la saturació dels equips de valoració i la contradicció que a l’estiu puguin disposar de vetlladors per a aquests infants, subvencionats per l’Ajuntament, i la resta de l’any no. Així mateix, us compartim la carta dominical del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo: Redescobrim el treball com a camí de santedat.
