Jordi Espí: «És important mantenir la capacitat de mirar els ulls de l’altre i de reconèixer en ell un germà»
El consiliari de l'ACO de la zona Besòs, Jordi Espí Vives, participa al Grup de Diàleg Interreligiós del Besòs i El Maresme. El seu testimoni forma part del Dossier sobre el diàleg interreligiós que trobareu a la propera revista Salillum. Aquí teniu la seva opinió: Des de que participes en iniciatives de diàleg interreligiós quins estereotips que tenies han caigut? De fet ja fa temps que participo en grups de diàleg, primer a Mataró on vaig col·laborar com a consiliari en Justícia i Pau del Maresme durant onze anys, i aquí a les parròquies del Besòs-Maresme porto cinc anys. La millor manera d’evitar estereotips és la comunicació i la relació interpersonal. És important mantenir la capacitat de mirar els ulls de l’altre i de reconèixer en ell un germà. Aquestes altres creences t'han ajudat a descobrir o redescobrir dimensions de la pròpia tradició religiosa que les tenies oblidades, ignorades, deixades o menyspreades? En quin sentit està canviant la teva fe? El contacte amb la religió musulmana ha reafirmat en mi la convicció que tots soms fills del Pare; o potser, dit millor, que Déu Pare estima tots els seus fills; i quan un ésser humà prega a Déu de moltes maneres i des de diverses tradicions religioses, en primer lloc i abans que res, escolta un fill que se li adreça. Quines són les principals dificultats per aquestes iniciatives? La principal dificultat alhora de plantejar una celebració interreligiosa és que el punt de partença dels seus participants no és el mateix. També hem de respectar que l’ús que fem cristians i musulmans dels respectius textos sagrats no és el mateix. Com animaries a membres de la teva comunitat a conèixer altres tradicions religioses? De fet alguns membres de les comunitats parroquials de Sant Paulí de Nola i de Sant Pere Ermengol ja participen d’aquest grup de diàleg interreligiós. Valoro que aquestes membres de les parròquies fan una experiència positiva de trobada amb persones d’altres tradicions religioses i en el fet de compartir espais de relació comuns. Quines accions que feu consideres que encarnen el diàleg interreligiós amb autenticitat? Un aspecte important a créixer és la solidaritat amb els germans més necessitats; aquesta preocupació pel germà que pateix és comuna a totes les tradicions religioses. La possibilitat de compartir projectes comuns en aquest sentit és un camí a concretar en un futur immediat. Quines accions feu públiques preparades i convocades amb altres entitats civils, escoles…? En concret, i com a primer pas, hem convocat un celebració interreligiosa en una plaça del Besòs-Maresme el passat diumenge 20 de maig en el que hem participat quatre entitats religioses. Tot i que la participació ha estat diversa és un primer pas que hem de valorar i continuar avançant en aquest camí.
Lafabricadigital.coop nou portal sobre el món del treball
Els mitjans Alternativas Económicas, La Marea i Catalunya Plural acaben de llençar un interessant portal digital centrat en el món del treball: lafabricadigital.coop.
75 anys de l’HOAC al «Signes dels temps»
El programa Signes dels temps, de TV3, va recordar els 75 anys del moviment germà de la Pastoral Obrera, HOAC. El teniu disponible a l'enllaç.
Disponible el butlletí «Infor» de juny, de l’MMTC
Podeu consultar-lo a l’enllaç. https://issuu.com/acocat/docs/22.06.07_es_bolet_n_infor_mmtc_junio_2022
«Llevat dins la pasta»: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Dani Gómez-Olivé, la necessària creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220608-20_00CAMINS.MP3 (a partir del minut 40’) Joan Guerrero, fotografiant amb els ulls dels pobres: https://www.ivoox.com/juan-guerrero-fotografiant-amb-els-ulls-dels-pobres-audios-mp3_rf_87768551_1.html Les plataformes digitals de neteja, camí a la precarietat: https://www.ivoox.com/les-plataformes-digitals-neteja-cami-a-la-audios-mp3_rf_87649958_1.html Carmen Espinosa Vílchez, Primer de Maig des de la JOC: https://www.ivoox.com/carmen-espinosa-primer-maig-jove-audios-mp3_rf_87329635_1.html
Jornada d’iniciació dedicada als joves de l’ACO
[Bernat Oró, Comissió d'iniciació] Sota el lema Tensions vitals, ritme, identitat ACO. Què m’aporta el moviment?, la parròquia del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat va acollir la Jornada d’Iniciació d'ACO d’aquest curs que tenia un objectiu novedós: ser un punt de trobada dels militants més joves de l’ACO. L’origen d’aquesta trobada partia de la iniciativa que des de fa anys l’ACO de França du a terme en diferents zones per connectar els i les militants d’entre 30 i 50 anys i que, pel seu moment vital, comparteixen situacions similars en l’àmbit laboral, familiar, de compromís… També com una retrobada per militants que antigament havien format part de la JOC, i tot plegat, esdevenir així un espai de relació, estímul i motor pel moviment. Emmarcant aquest objectiu van donar la benvinguda a la Jornada la coordinadora de militants formada per preparar aquest acte, promoguda per la Comissió d’iniciació. Tot seguit, es va poder comptar amb la presència per videoconferència del membre del secretariat nacional de l’ACO de França, Bruno Cadez, que va explicar com s’organitzen allà per discutir temes o per conèixer-se entre els militants més joves del moviment, i va posar exemples com el de Lille, al nord de França, on els joves es reuneixen per parlar dels seus valors, la seva fe i les accions que volen emprendre a partir de sèries de televisió. A continuació, es va celebrar una pregària a la parròquia de Sant Cosme, conduïda per militants de l’ACO de Madrid, que també van ser-hi presents a través d’internet. Podeu trobar el seu testimoni, la lectura i la cançó que van preparar al llibret virtual de la trobada, disponible aquí. A mig matí, i després de la presentació de cada zona present a la trobada, va ser el torn de la dinàmica central de la jornada dedicada als tres temes de fons anunciats al lema. En primer lloc, el com bregar amb el ritme frenètic del dia a dia i fer-ho des d’una mirada cristiana i militant. La segona dinàmica, partint del testimoni de la Mireia, militant del Besòs (que podeu trobar també al llibret) versava al voltant de la identitat del moviment, si la coneixem prou, com ens hi sentim reflectits, i com hi podem aportar. I finalment, la tercera dinàmica tenia com a eix el sortir de la “zona de confort”, és a dir com ens podem implicar al moviment més enllà dels nostres grups o zones. Tots els tres tallers, van ser preparats per diferents zones i hi va haver un espai en cada un d’ells on dialogar i posar en comú dificultats, avenços i reptes entre totes i tots. Finalment i com a tancament de la trobada es va acabar amb un dinar de germanor al Parc Nou de Sant Cosme, donant punt i final a una jornada molt participada, motivadora i il·lusionant. A continuació, podeu consultar les fotos de la Jornada i llegir el testimoni de Lucía Brenlla, de la Comissió d'iniciació: No sé si la Jornada d'Iniciació va ser la que havia de ser o la “que tocava” però sí que tinc la certesa que el diumenge 22 de maig vam celebrar la vida, vam celebrar la vida compartida en comunitat, i vam respirar aire pur. Vam respirar l'esperança que malgrat la pandèmia el tresor de la fe que hem rebut a la JOC i a l'ACO, i en altres moviments de l'Església, continua viu i ens demana que el cuidem. Des del novembre del 2021 que vam començar a preparar la Jornada fins al maig del 2022 hem viscut experiències molt boniques. Primer a les dues persones més joves de la Comissió d'Iniciació Nacional se'ns va demanar que comencéssim a preparar una Jornada on la nostra generació es pogués expressar i posar en comú què demanàvem del moviment i què estàvem necessitant per poder viure la fe en aquest moment de la història que és el nostre. En Bernat des de Bilbao i jo des del Prat ens connectàvem en línia i pensàvem per on començar. El projecte de França de la Jornada del 2017 estava de fons. Volíem plasmar una cosa semblant. I vam demanar ajuda. Qui pogués, de cada zona i grup més jove d'ACO, donar una mica del seu temps per crear una petita Coordinadora amb vista a la Jornada 2022. Laura Ruiz del Besòs, Urco de Montserrat, Yenni de Nou Barris i Ana des de Madrid van dir que sí. Recordo la primera reunió que vam convocar en línia i ens recordo al Bernat i a mi pensant “si no es connecta ningú no passa res, seguirem endavant”… “és normal que encara no s'animin” …i així un a un van començar a connectar-se. La vivència en aquesta petita coordinadora va ser molt especial. Primer vam escoltar la necessitat dels nostres equips. Ens escoltàvem els uns als altres i l'experiència era de descalçar-nos perquè l'experiència de l'altre és terreny sagrat, és Crist mateix en cada comunitat expressant la seva necessitat, el seu “tinc set”. I així van sortir les dificultats i el que ens preocupava a tothom: “Anem molt ràpid, no tenim temps de res, no sabem ben bé quina és la identitat del moviment del què formem part; Jo no he anat mai a una Pasqua ni al 12 d'octubre… quan passem a l'ACO en realitat on estem entrant… com s'organitza…” Així vam arribar al febrer del 2022, quan ja havíem centrat les preocupacions en tres grans grups. Cada zona present a la coordinadora es va identificar amb una de les tres preocupacions i vam decidir deixar de connectar-nos uns mesos per treballar la idea als nostres equips. Així els mesos de març i abril cadascun es va buscar ajuda a la seva zona per preparar el taller i la feina que exposaria a la resta del moviment. Tot un repte. I el miracle es va donar i tres i quatre de cada zona presents a la coordinadora van decidir donar un cop de mà i així ens vam anar involucrant. Podríem donar les gràcies a
Joan Comella: «És important que l’ACO disposi dels recursos necessaris per poder assumir els seus objectius»
Per què és important l’economia al moviment? Quan necessitem agafar un cotxe, moto, transport públic… per desplaçar-nos sabem que si el dipòsit no està prou ple, el viatge pot no arribar a la seva fita. Aquest símil serveix per explicar la importància de disposar dels recursos necessaris. El flux que prové de l’economia del moviment és la saba, la sang que flueix per les venes de l’ACO i que permet que el moviment pugui assumir els seus objectius. El moviment es nodreix fonamentalment de les aportacions dels militants i, en una petita part, de subvencions i ajudes que rebem del bisbat i entitats públiques. L’administració d’aquests fons ens permet arribar a remunerar al personal alliberat de l’ACO de manera justa (representa les ¾ parts de les despeses de l’ACO), mantenir el nivell de la comunicació, cobrir despeses de manteniment i subministraments (lloguers, consums…) i poder estar presents a les zones, diòcesis i moviments europeu i mundial, així com mantenir la aportació solidària. Per què ens costa tant parlar-ne, per exemple, als grups? Quan es tracta el tema de l’economia del moviment dins el grup es barreja la necessitat que els militants fem possible aquest flux d’economia al moviment (que permet la seva vida) amb les nostre economies de casa, cadascú la seva. Si a través de la revisió de vida econòmica tenim present aquesta necessitat de flux, hauríem de poder-ne parlar amb la mateixa llibertat que ho fem quan tractem qualsevol altre tema de vida al nostre grup. Per aquest 2022 està previst un dèficit aproximat de 2.000 €, malgrat la voluntat és equilibrar ingressos i despeses. Com tenim els comptes al moviment? Estan sanejats? Quan al darrer trimestre de cada any fem el procediment per presentar el pressupost de l’any següent, intentem contemplar de forma realista com serà l’evolució del següent any. Un cop Presidència i cadascuna de les Comissions hem fet les nostres propostes d’ingressos i de necessitats per l’any següent, es prepara el que pròpiament és el format del pressupost, calculant els ingressos i despeses. Per aquest any 2022 hem estimat que tindrem una mica menys de 2.000 €, de més despeses que d’ingressos. Fem seguiment trimestral de l’evolució del pressupost. Ara fa pocs dies ens vàrem reunir la Comissió d’Economia pel seguiment del tancament del primer trimestre d’enguany, i ens indica que estem en línia del pressupost aprovat sense desviacions rellevants. Els comptes tancats del moviment fins el 2021 estan sanejats, amb un coixí suficient perquè l’ACO pugui cobrir, si fos el cas, les obligacions que té una entitat com la nostra davant entitats públiques locals, autonòmiques i estatals. L’ACO està al corrent de cobraments de quotes dels militants i de pagaments a proveïdors i entitats públiques. Com t’agradaria que els tinguéssim? La finalitat de la confecció dels comptes de l’ACO és permetre visualitzar que el moviment pot aconseguir els seus objectius, posant èmfasi en la justa remuneració del personal alliberat i garantir que es disposen dels mitjans necessaris per aconseguir-ho, a més de disposar de coixí suficient per cobrir les obligacions. A data d’avui esperem cobrir el dèficit previst pel 2022 amb subvencions addicionals que esperem rebre, però és desitjable que el dèficit quedés cobert per les cotitzacions dels militants. Quina és actualment i quina seria la cotització mitjana desitjable per militant? El ventall de cotitzacions dels militants és molt ampli. Hi ha grups que cotitzen conjuntament, d’altres que cotitzen de forma simbòlica i la major part de la militància cotitza en funció de la seva economia. La nostra Carta Econòmica, que s’està revisant per la seva aprovació definitiva al Consell que celebrarem del 18 al 20 de novembre d’enguany, fixa que l’ACO es manté a través de cotitzacions i no de quotes, per la qual cosa cada militant en el seu grup de RdV ha de cotitzar segons les seves possibilitats i contemplant la solidaritat amb altres militants que tenen dificultats per cotitzar. Com figura a la proposta de carta econòmica i en funció del salari brut (entre 40.000 i 10.000 € any), ens estem movent a valor hora treballada x 14 amb una forquilla de cotització entre 315 € i 79 € any. Ara que estem en plena campanya de la Renda, quin gest podríem fer per l’ACO? Tornem a promoure que la militància reverteixi al moviment l’estalvi que obtingui en la seva declaració de renda, permetent desgravar l’any 2022 un 80% els primers 150 € i entre un 35-45% la resta. Perquè sigui efectiu per la renda del 2022 heu de fer arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o lliurar-lo per correu postal a c/ Tapioles, 10 2n. 08004 Barcelona, manifestant que és la vostra voluntat que l’aportació sigui desgravada de la vostra declaració de Renda. Ho comunicarem a la Agència Tributaria per a la declaració del 2022. La font principal d’ingressos al moviment són les cotitzacions de la militància, ara bé, també tenim subvencions. Quines són i quin percentatge del pressupost representen? S’estan buscant altres opcions per incrementar els ingressos? L’any 2021 les subvencions varen representar un 8,61% del totals dels ingressos. La previsió del pressupost per l’any 2022 es del 5,03 %. Són subvencions que provenen de l’Arquebisbat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estimem que podrem millorar aquest dada amb altres subvencions. Addicionalment, estem buscant altres fonts de finançament a través del moviment europeu MTCE basades en promoure seminaris de formació, que esperem poder traslladar a la militància en els propers mesos. Joan, qui sou a la Comissió d’economia i, principalment, què feu? A la Comissió d’ economia de l’ ACO, de la que en soc responsable des de gener de 2017, avui estan representades les zones del Baix Llobregat per Beatriu Mena, Joan Mercadé per Barcelona Nord, Manuel Outomuro per la Zona Besòs i Marilia Sanz com a responsable d’ administració del moviment. Alguns membres hem esgotat el mandat o estan a punt de complir el seu termini. El meu compromís és mantenir-ho
Referents d’un cristianisme d’alliberament
El dissabte 2 d’abril passat es va celebrar un acte ben emotiu als Escolapis de la Ronda Sant Antoni. Es tractava d’una trobada que rememorava les petjades de persones que han estat, entre moltes altres, referents per molts i que ens han deixat fa poc: Teresa Losada (Bayt-al Thaqafa), Josep Soler (ACO), Jaume Botey (Llegat Jaume Botey i Vallés, Cristianisme i Justícia, Fòrum d’Alliberament, i Associació Cristianisme al Segle XXI), Manel Pousa (Fundació Pare Manel), Pere Casaldàliga (Fundació Pere Casaldàliga i Associació Araguaia), Arcadi Oliveras (Justícia i Pau), Cèlia Sabarich (Auxiliars Diocesanes i grup de noies i Comitè Oscar Romero), Mercè Guillemany i Josep Vaquer (Legió de Maria, Grup Sant Jordi) i Joan Casañas (Agermanament i Comunitats Populars). Us compartim diversos enllaços per ampliar informació: L’article del consiliari Quim Cervera a L’Agulla n. 132 (veure pp. 18-19): https://mcusercontent.com/0c3d7b592ee62e05fef6f6fdf/files/32a4f000-3949-2152-fc78-5c627ba28167/L_Agulla_número_132.pdf L’article de la militant Mercedes Vidal a La Realitat: https://www.realitat.cat/2022/04/aquests-cristians-desquerres-cronica-de-lacte-alliberament-i-compromis-referents/ El vídeo que es va projectar en l’acte: https://youtu.be/yB5Dx69xTyI
Conclusions de la Jornada de la Xarxa Interreligiosa per la Pau
Podeu consultar les conclusions de la Jornada del 6 de novembre del 2021 de la Xarxa Interreligiosa per la Pau, sobre el tema "L’acció social des de l’espiritualitat, un camí de pau" i que ens comparteix el consiliari Quim Cervera, coordinador de la XIP: https://www.justiciaipau.org/diem/document-treball-xarxa-interreligiosa-pau També es pot accedir al document a través d'aquest enllaç: https://nextcloud.pangea.org/index.php/s/sDXjJC8jWbxYCeG
El cardenal Cristóbal López a la Tribuna Joan Carrera
Els companys de la GOAC relaten en aquest escrit l’acte amb què es va inaugurar la Tribuna Joan Carrera el 25 de març passat en què el cardenal i arquebisbe de Rabat, Cristóbal Lopez Romero, feia una intervenció basada en la seva experiència de diàleg interreligiós i les relacions entre el cristianisme i l’islam. A l’enllaç també podreu consultar el vídeo amb la seva intervenció: http://goacbarcelona.blogspot.com/2022/03/sempre-el-divendres-passat-dia-25-de.html. I aquí podeu trobar el ressò en premsa amb algunes entrevistes al cardenal: https://tribunajoancarrera.cat/resso-als-mitjans-cristobal-lopez-mar22.pdf També us enllacem l'article Cristóbal dona suport fermament a l'Església de Francesc que el militant Josep-Maria Font i Gillué ha publicat a Món Terrassa: https://monterrassa.cat/opinio/cristobal-suport-fermament-esglesia-francesc-260787/ Per últim, us compartim el decàleg del cardenal Cristóbal que ha elaborat la Mercè Solé a partir d'aquesta xerrada: L'Església al Marroc existeix. Som pocs, ni tan sols el 0,1% de més de 100 nacionalitats diferents: ben catòlica i en camí a la unitat des de la pluralitat vivint en comunió. Ens importa ser autèntics, ser sal que dona sabor, ser llum que il·lumina, ser llevat que fa fermentar la pasta. No és un problema ésser pocs, sinó no ser significatius. El Regne de Déu no només és a prop, sinó que ja està enmig nostre. És aquest horitzó utòpic mobilitzador que mai no aconseguim, però que ens manté en marxa permanentment. La pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat i l'amor no només són llavors sinó que ja donen fruit aquí i allà. Vaig obrir un arxiu al Word per anar anotant els signes del Regne que veig cada dia, malgrat la meva miopia. El Regne creixerà per la potència de la llavor i per la feina que hi posem. El Regne és do, lluita i conquesta. És possible la comunió entre cristians. L'Església al Marroc és ecumènica i treballa per viure en comunió amb la resta d'Esglésies. El diàleg interreligiós, islamocristià és possible i és una realitat creixent. Ho vivim el dia a dia. Concerneix a tothom, no és qüestió d'experts. Ho vivim treballant colze a colze. És possible la fraternitat entre musulmans i cristians. És fonamental dir-ho a Europa, a Espanya i a Catalunya. Els musulmans no pretenen liquidar ni la nostra civilització ni la nostra religió. Saben que l'Alcorà diu: Si Déu hagués volgut que hi hagués una sola religió, ho hagués fet. Menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans. És possible caminar cap a la unitat des de la pluralitat. La nostra vocació és ser ponts i constructors de ponts. La vida és bella, particularment si es viu amb l'alegria de l'Evangeli, malgrat tot el mal. L'entusiasme és l'embriaguesa de Déu. Us animo a sentir-vos cristians ia sentir i a viure la fe cristiana amb desimboltura, desacomplexadament, amb audàcia, amb llibertat, amb parresia. Res de cristians reclosos a la sagristia. Res de cristians vergonyants o a la vida privada. Ser descaradament cristians, humilment però orgullosament cristians.
