Celebració dels 50 anys de l’ordenació d’en Jordi Fontbona
[Grup Florida] Havíem parlat amb el Jordi que aquest setembre faria 50 anys de la seva ordenació, però no ho vam tenir molt present fins que faltaven tres dies. Així que aquest dia 21 de setembre, i com fem moltes vegades de trobar-nos des que viu a la residència, vam anar una estoneta a felicitar-lo. Però, pensant que quedava reduïda la celebració i segures que a moltes persones els agradaria poder compartir amb ell un fet tant important, se’ns va ocórrer que el millor moment seria el dissabte 25 al matí, que el grup ens trobaríem a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Collblanc (l’Hospitalet). En acabar la reunió, algunes persones de tantes que havien tingut una relació (la majoria havien format part de la JOC els anys 70 a 90), el podrien felicitar. Teníem pocs dies per preparar-ho i amb l'ajuda d’en Luis Manuel Alonso, que va formar part aquells anys de la JOC, i que ara és militant i consiliari de l’ACO, es va cuidar de fer-ho córrer. Ens vam ajuntar més de 40 persones. I ja podeu imaginar l'emocionant que va ser per tots. Sobretot per en Jordi, ja que no s'imaginava una sorpresa tan inesperada. Va ser una estona senzilla la que vam viure, però plena d'alegria, d'agraïment i d'estimació. Ell deia “em tremolen les cames” i ens expressava després que “certament és molt el que hem compartit en tots aquest anys i que ens hem anant enriquint mútuament pel que fa a la fe i també en la vida. Heu fet possible que, després de més de 30 anys, he abraçat a molts que porto al cor… i mentre, seguirem fent camí, deixant-nos abraçar i acompanyar per Jesús”. Compartim alguns paràgrafs de l’homilia que va fer en la Missa que va presidir, el dia del seu 50è aniversari com a capellà, als companys de la residència. Certament, les seves paraules per nosaltres són molt importants: “Moltes vegades m'he preguntat el per què Jesús es va fixar en mi, com fa en l'Evangeli d'avui amb Mateu, un cobrador d’impostos i considerat pecador i que, tot passant, li diu: Vine amb mi i segueix-me”. …I vet aquí que ja en plena joventut, mentre vivia tranquil i feliç, amb la parella i un treball estable… anava sentint, cada vegada amb més força, que dintre meu es movia quelcom que era més fort que jo, que m'atreia i seduïa, com un desig molt fondo d'un amor més gran. Era Jesús que, poc a poc, m'anava captivant, fins que, com a Mateu, vaig sentir amb més força aquest vine amb mi i segueix-me. “Va ser a Salamanca, els anys 60, que vaig conèixer la família de capellans del Pradó, i gràcies a la seva Espiritualitat, que té com a fonament i objectiu el conèixer Jesucrist com el tot de la vida, i donar-lo a conèixer als pobres, cosa que per a mi es va concretar en ser capellà obrer 20 anys, vivint en barris obrers, i treballant en Moviments obrers d'Acció Catòlica, com són la JOC i l'ACO, dels que he estat consiliari més de 40 anys." “Som conscients que nosaltres, ens estem apropant al final del nostre camí, i per això podem dir que, ben mirat, l'únic que ens queda per davant és l'abraçada definitiva de Déu, i per això visquem sempre amb l'Esperança que tenim posada en Jesús mort i ressuscitat, tot esperant el seu: Vine amb mi definitiu i per sempre més." I amb el regal d’una petita barca de tots i totes volíem simbolitzar l'agraïment a aquests 50 anys de fidelitat i compromís amb la classe obrera i a ajudar-nos en el camí de la fe i de la vida. Nosaltres, com Pere, volíem seguir Jesús navegant per les aigües entre inseguretats, fragilitats i moltes pors. I en Jordi, des d’aquesta realitat, ens ha ensenyat a posar i recolzar la nostra mirada en Jesús, i la nostra existència en les Mans de Déu i no en les nostres pors i raons. Tot desitjant viure sostinguts i sostingudes per la confiança posada en Déu Pare-Mare. També amb el calendari ple de fotografies que plasmen i que són com el record ple de noms i moments viscuts al costat d’en Jordi. La més petita de la colla, la Martina, de cinc anys, amb el seu dibuix dedicat va voler manifestar que també estava molt contenta.
Celebració ecumènica per la conversió ecològica
[Zona Montserrat] El passat 3 d’octubre en el magnífic marc de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona es van aplegar els representats de les principals confessions cristianes juntament amb una cinquantena d’entitats, esglésies i comunitats cristianes en una celebració ecumènica per donar cloenda al Temps de la Creació que s’havia iniciat l’1 de setembre amb el lema: Una casa per a tothom? Renovant l’oikos de Déu i que va acabar el dia 4 d’octubre festa de sant Francesc d’Assís. Una celebració amb la presidència compartida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que va fer una crida a tenir “una mirada nova un estil de vida i una espiritualitat que conformin una resistència en front de l’imperi del mercat i de la producció i el consum desmesurats”. L’Arquebisbe Metropolità per Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, S. E. Bessarion, ha demanat perdó llegint aquestes paraules en nom del Patriarca Bartomeu I: “Hauríem de confessar els nostres fracassos i deficiències per fer els canvis i sacrificis necessaris, de manera que tothom tingui allò suficient per sobreviure i que tota la creació alabi el nom del Senyor”. I Mons. Carlos López Lozano, bisbe de l’Església Espanyola Reformada Episcopal va dir: “Escollir la vida significa fer sacrificis i exercir la moderació”. Va conduir la pregària la nostra companya Maria Bargalló, coordinadora de la Xarxa Laudato Si’ i vicepresidenta de Justícia i Pau de Barcelona, així com, militant i consiliària de l’ACO. La celebració es va iniciar amb un cant d’agraïment i de suplica a Déu cantat pel Cor Carlit Gospel i una processó d’entrada amb representants de totes les confessions religioses que participaren en la pregària. Portant branques d’olivera, signe de pau de la humanitat amb la creació i que al final van fer un gran ram. Després de la salutació inicial i del missatge del patriarca Bartomeu, es va pregar amb el Salm 84. En l’Acció de Gràcies per la terra, com si d’una brúixola es tractes, s’anaven dirigint les invocacions cap als quatre punts cardinals, seguint les sendes que ens han encomanat enmig del cercle de la vida: “L’est, al cel, l’aurora, on la bellesa llueix cada matí” “El sud, espai pel creixement, saviesa per a la terra” “L’oest, on neix la visió del servent dels servents, que ens proclama l´Evangeli” “El nord, fixem el ulls en Déu, el nostre creador, que neteja la nostra terra amb neu, vent i pluja. Jesús que ens omple d’àmplia misericòrdia i abundant gracia. I l’Esperit que ve a inspirar-nos” Vam continuar amb un cant de lloança i l’acte Penitencial, adaptació d’un fragment de l’encíclica Laudato Si’ del papa Francesc. Una lectura de sant Pau i un evangeli de sant Lluc van donar pas a uns moments de reflexió personal. Tot seguit el missatge conjunt per la protecció de la creació, del papa Francesc, el Patriarca Ecumènic i Arquebisbe de Constantinoble Bartomeu I i de l’Arquebisbe de Cantérbury, Justim Welby. Amb l’afirmació de fe, les pregàries d’acció de gràcies, el parenostre, el gest i cant de pau es va cloure la celebració amb aquesta benedicció: “Que Déu, que va instituir la dansa de la creació, que es meravellà dels lliris del camp, que transforma el caos en ordre, ens guiï a transformar les nostres vides i l’Església perquè la glòria de Déu es reflecteixi en la creació.” De l’ACO ens hi vam aplegar un bon nombre de militants i consiliaris/es que al final vam compartir el goig d’haver pogut participar en aquesta acció de gràcies al Creador amb el compromís de que la renovació de l’oikos de Déu depèn de nosaltres i del nostre acolliment i testimoniatge!
«Sembrem grans de mostassa avui», lema del curs d’ACO que comença
Ganes de recuperar la presencialitat. Aquest va ser un dels anhels que es va fer més present en la primera reunió d’aquest curs 2021-2022 del Comitè General de l’ACO que es va celebrar als locals parroquials de Santa Madrona el dissabte 18 de setembre. La trobada va ser en format híbrid i diversos responsables de zona i diòcesi van participar a través de videoconferència. Els presidents, Santi Boza i Rocío Elvira, van destacar que aquest «és un curs amb molts reptes, entre els quals adaptar-nos a les circumstàncies provocades per la pandèmia, alternant formats presencials i telemàtics. I destaca la preparació del XII Consell que ens ocuparà la major part del temps. Volem agrair la disponibilitat d’aquells militants que participaran als grups de treball del XII Consell». La trobada va iniciar-se amb la pregària que va preparar la diòcesi de Madrid i, a continuació, es va aprovar el calendari de curs i les tasques assignades a cada zona. En qualsevol cas, es va acordar que el calendari queda subjecte a possibles supressions d’actes en funció de com evolucioni la feina preparatòria del Consell per no saturar la militància. Les zones i diòcesis estan tornant a recuperar l’activitat normal i presencial, amb grups que ja s’estan retrobant i algunes responsabilitats pendents de trobar relleu. En particular, la diòcesi de Còrdova va remarcar que volen ser capaços «de contagiar ànim i esperança tan a l’ACO com als nostres ambients». Es va informar que la Jornada General d’enguany, en la seva 68a edició, es farà en format mixt (presencial amb aforament limitat a 200 persones i telemàtic) a la parròquia de Sant Pacià, de Barcelona i en format matinal (sense esplai ni àpat de germanor, per prevenció). El lema de la Jornada i del curs serà Sembrem llavors de mostassa avui (cf. Mt 13,31-32) i es comptarà amb la ponència del consiliari Quim Cervera. En la Jornada es presentarà el Pla de curs, preparatori del XII Consell. El disseny de la imatge l’ha realitzat Amadeu Bonet, de la diòcesi de Lleida. Properament rebreu el programa per poder-vos inscriure a la Jornada General. Les Comissions van traslladar els objectius que s’han marcat per aquest curs: anar més enllà dels números i donar-hi un enfocament adequat a l’economia (Comissió Economia), que la militància prengui consciència que la iniciació és el futur del moviment (Comissió Iniciació), anar seguint el Pla de formació (Comissió Formació) i completar les visites a les set zones i diòcesis que queden pendents (Comissió Comunicació).
Exercicis d’estiu en harmonia
[Ramon Porti i Piqué] Ja s’han acabat els Exercicis de l’ACO, del 16 al 20 d’agost, al Casal Marc Castanyer dels Hostalets de Balenyà. Aquest any no va poder ser a Arbúcies, com sempre, després de molts anys. Tampoc hi va haver tants assistents; el darrer any érem vint-i-sis, aquest, dinou. La pandèmia ens hi ha ajudat. Només calia veure les mesures de seguretat per prendre, com a tot arreu. Però tot això, com a grup cohesionat que som, ho vam superar. Poguérem compartir l’experiència i les pautes de reflexió que ens oferí en Pepe Rodado, fins ara delegat de la Pastoral Obrera de Catalunya i de l’orde del Pradó, examinant la nostra mirada al voltant, i les actituds respecte als més marginats (leprosos, cecs, paralítics), la visió de Maria… implicant-nos en la nostra vida i els marginats actuals. Totes les exposicions, les del matí i de la tarda, començaven amb un cant de Taizé. Fantàstic! Al matí, la Paquita, abans de baixar a esmorzar, ens oferia la seva classe de ioga per obrir l’ànima; el divendres, però, substituírem el ioga per una excursió a la capella de la mare de Déu de l’Ajuda. Preciosa. Cada dia, a la tarda, a l’eucaristia compartíem les nostres vivències i reflexions sobre els textos del que s’havia treballar a la jornada. Reflexions que ajuden a compenetrar-nos dins d’una mateixa comunitat que celebra. Els cants ja els dúiem preparats. Carme, Jordi i Ramon se’n cuidaven. Abans, però, ens havien preparat una mica de berenar, després de la reflexió. Els àpats, amb la benedicció, aquest any compartida per diversos. No vam aconseguir fer-ne un de sol en silenci. Normal, ens explicàvem coses. Ja en fèiem la resta del dia… Això, sí, a diferència del darrer any, vam compartir dos aniversaris, el de l’Antònia, el 17 d’agost, i al mateix dia el del Jordi Fontbona, que li hem enviat en vídeo. Després de sopar mirem de compartir el que s’ha treballat al llarg del dia. Hi hagué grans testimonis de superació que ens enriquiren per la valentia en compartir-ho, com la Paqui, que s’aixecà de la seva por i, amb el suport de l’equip de l’ACO, es feu dona lliure… I, el darrer dia, a l’eucaristia que es va fer abans de dinar, s’exposen les valoracions del que han estat aquestes jornades. Tots ens hem sentit interpel·lats per l’evangeli, la companyonia i la petjada que ha deixat dins la nostra vida. Dinem per darrera vegada. Esperem trobar-nos l’any que ve. Donem les gràcies a tots qui ens han atès tan amablement vetllant que no ens faltés de res. Al digital CatalunyaReligió.cat també s'han fet ressò d'aquests exercicis amb l'entrevista a una de les participants: Maribel Matilla. Podeu consultar-la a l'enllaç: https://www.catalunyareligio.cat/ca/aco-entenc-alguna-cosa-costava-abans-regne-deu
«Llevat dins la pasta»: nova temporada
En el marc de la renovació de Ràdio Estel aquest dilluns dia 13 de setembre s’ha iniciat nova temporada amb una programació que vol potenciar els informatius i arribar a nous públics. Una de les novetats és el magazine Camins, que s’emet de dilluns a divendres de 20 a 21 conduït per Rafa Sanahuja. L’últim terç d’aquest programa ofereix seccions molt potents per recollir les temàtiques socials i religioses que havien donat forma a anteriors programes i és en aquest espai on s’emetrà el Llevat dins la pasta de la Pastoral Obrera de Catalunya cada dimecres al voltant de les 20.40 h. Al primer Llevat dins la pasta de la temporada el dimecres 15 de setembre, l'Àngela Rodríguez ha entrevistat la religiosa concepcionista Josefina Ramos que viu en comunitat a Ciutat Meridiana i ha compartit la seva presència i col·laboració amb l’Associació de Veïns i les lluites compartides, entre altres, per evitar els desnonaments. Podeu consultar-la a l'enllaç: https://www.ivoox.com/josefina-ramos-audios-mp3_rf_75560073_1.html. Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel durant juliol: Set pregàries per fermentar (programa conclusiu de la 2a temporada): https://www.ivoox.com/set-pregaries-per-fermentar-audios-mp3_rf_72275563_1.html Montse Castañé, Càrnies en lluita: https://www.ivoox.com/montse-castane-carnies-lluita-audios-mp3_rf_72275375_1.html
Conseqüències de la pandèmia al món educatiu a Nou Barris
[Isa Moreno-Zona Nou Barris] La Zona d’ACO de Nou Barris hem realitzat una jornada formativa on principalment hem compartit quines han estat les vivències i conseqüències de la pandèmia en l’àmbit educatiu a Nou Barris. A partir de testimonis de militants que treballem en el territori i l’anàlisi de la Tere Esperabé, ex-militant de la JOC de Nou Barris i Secretària general en l’àmbit d’educació de Catalunya per CCOO, hem analitzat i compartit les següents constatacions: La pandèmia ha aflorat i agreujat una crisis prèvia no resolta i que afecta directament el dret a la terra, al sostre i el treball. Al llarg de la pandèmia han continuat havent desnonaments (fins i tot en horari nocturn havent toc de queda), han augmentat els ERTO, la pobresa energètica, l’economia submergida… A Nou Barris l’escletxa digital i la privació del dret fonamental a l’educació ha suposat una exclusió evident de la població amb menys recursos, constatant la bretxa social existent. Com a conseqüència, l’alumnat ha tingut menys oportunitats per accedir al sistema educatiu. Molts infants han estat tancats en una habitació durant més de 45 dies, sense llum a l’exterior, sense material escolar, sense jocs de taula, contes, llibretes, llapis de colors, sense connexió… la majoria compartint habitació i pis amb altres famílies, sense ordinador i sense tenir assolida una competència digital que els permetés accedir als estudis amb igualtat de condicions. Els partits polítics d’extrema dreta han augmentat en el territori a causa de la manca de formació i pensament crític. També el grau de violència cap als infants i les dones. El món educatiu és un món feminitzat. La pandèmia ha suposat que moltes dones que treballen en extraescolars, monitoratge de menjador, neteja de centres educatius, cuina, persones de suport de les escoles bressol… estiguessin en ERTO i no cobressin quan tocava, arribant a esdevenir deutores i entrar en el cercle de pobresa. Els professionals en el territori, des del primer moment es van implicar per poder donar resposta. Tutoritzacions telefòniques, distribució de packs de material escolar, fent assessorament telemàtic i digital… Al llarg del curs escolar, s’ha treballat amb condicions inapropiades: no han arribat mascaretes, manca d’espais per respectar les distàncies de seguretat, augment de baixes laborals, increment de professionals que tenen experiència d’una primera feina, amb el que suposa d’acompanyament i desgast entre professionals. Respecte l’alumnat, ha augmentat la vulnerabilitat. Dels 20.000 menors en situació de vulnerabilitat que hi ha a Catalunya, 7.000 viuen al Districte de Nou Barris on hi ha cinc barris amb un nivell de rendes molt baixes i en el rànquing de la pobresa. En els adolescents han augmentat les malalties mentals i els trastorns alimentaris i de la son. També les addiccions. I a nivell públic no s’ha previst com donar resposta a aquesta realitat, no s’han augmentat els serveis psiquiàtrics ni d’acompanyament parental. Moltes dones han continuat treballant en la pandèmia en tasques de cura, neteja d’hospitals, residències… i han viscut la dificultat de no tenir amb qui deixar els seus fills. Les mesures covid han exclòs els pobres a l'hora de confinar-se, de garantir ventilació, de desplaçar-se als llocs de treball, d’accedir a mascaretes i gel hidroalcohòlic… Tota aquesta realitat la volem mirar i deixar-nos tocar per ella, com ho va fer Jesús, sentint-nos cridades a continuar treballant en aquest camp: En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: La collita és abundant però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors (Mt 9,36-38). Com a propostes… per continuar construint un món més just i equitatiu en aquest àmbit ens van sorgir: Lluitar i garantir des dels sindicats que els professionals que hi treballen en aquests territoris hi vagin per opció personal, per compromís… no podem oblidar que el grau de dedicació i desgast professional és molt més alt que en altres districtes o barris amb menys exclusió. Continuar lluitant per la disminució de les ràtios i l’augment de professionals en els centres educatius i en l’educació no formal. Prioritzar l’acompanyament a les famílies, fomentant que se sentin partícips dels centres educatius, preguntant-los què necessiten, promovent les seves potencialitats per tal que tothom se senti que forma part, que l’educació és responsabilitat comunitària. Continuar vetllant pels programes que tenen en compte la franja d’edat d’adolescents i joves i fomenten l’accés al món del treball i la formació de forma simultània. Sense oblidar el paper tan important que fan les escoles d’adults, els PQPI, els Plans d’ocupació, les entitats de cura pel benestar de les famílies, les Unitats d’educació Compartida… Com a conclusió, destacar que va ser una jornada de compartir vida, compromís i militància. També vam constatar que molts militants de l’ACO a Nou Barris treballem en l’àmbit educatiu en diferents vessants i hem estat a primera línia al llarg de la pandèmia, treballant amb els nostres dispositius, la nostra connexió, la nostra llum i alhora intentant acompanyar els nostres fills i filles confinats. Sostenint els efectes de la crisi social que va en augment i que encara ens demana compromís i alhora cura personal.
Trobada d’estiu a Gallecs
[Fidel Membrive-ACO Vallès Oriental] El dia 10 de juliol, per fi, vàrem gaudir d’una anhelada trobada presencial, sota el lema ANEM AMB JESÚS A GALLECS. Veure’ns físicament, mirar-nos directament als ulls, reconèixer-nos per la veu i la forma de caminar… El Parc Natural de Gallecs és un espai privilegiat per passejar, sentir el silenci i gaudir de la natura, en solitari, o conversant amb bona companyia. Recordem amb agraïment les persones que varen lluitar entre els anys 1977 i 1981 contra el projecte d’urbanització fins a aconseguir la seva anul·lació. L’any 1992 va ser declarat Espai Natural Protegit. A la trobada vam participar 16 persones. Algunes hi van arribar caminant des de Mollet, altres en cotxe. A l’espai que hi ha al darrere de l’ermita, coberts per l’ombra dels arbres i acompanyats pel piular dels ocells, vàrem gaudir una bona estona de la conversa espontània, ara amb uns, ara amb altres, explicant-nos petites i grans coses. Després vam celebrar l’Eucaristia en aquell temple natural, un entorn propici per sentir la presència de Déu. En acabar vam llegir una pregària d’agraïment de final de curs. Finalment, uns quants es van acomiadar, i la resta s’hi van quedar a compartir el dinar.
IV Trobada Mundial de Moviments Populars
Durant aquest juliol i setembre s'està celebrant la IV Trobada Mundial de Moviments Populars. A l'enllaç podeu llegir el resum del que va donar de si la primera part de la trobada aquest juliol: https://movpop.org/2021/07/los-movimientos-populares-compartiran-con-francisco-una-alternativa-a-los-dilemas-de-la-humanidad/
Pilar Malla en fa 90
En el 90è aniversari de Pilar Malla, militant històrica del Besòs, la Mercè Solé publica al seu blog aquest post que és un homenatge merescut: https://mosquiticamell.blogspot.com/2021/09/la-pilar-malla-en-fa-90.html
«Los benditos infelices»
El consiliari Jordi Fontbona ens comparteix aquest fragment d'un llibre que està rellegint i que va sortir el 1963: Un cristiano en rebeldía. El seu autor és José Jiménez Lozano, molt llegit llavors. "M'ha semblat compartir-ho ja que, malaudarament, diu coses que són molt actuals, a partir de la festa dels Sants Innocents del 28 de desembre", ens diu en Jordi. Los benditos inocentes Siempre me he imaginado la muerte de los niños judíos y su comarca, decretada por el rey Herodes, a esta primera hora de las mañanas de invierno en las que el sol se anuncia con un resplandor rojizo que va levantado la bruma. El pelotón de soldados, destinado a aquel asesinato que los políticos de nuestro tiempo llamarían “operación de limpieza”, o “tareas de seguridad”, irrumpiría aún de noche en las casas y sorprendería a los pequeños durmiendo o tomando el pecho de sus madres; quizá llorando los dolores de los primeros dientes. Pero, al poco tiempo, todo el poblado de Belén y sus alrededores eran solamente un grito, mil gritos de mujeres enloquecidas y manchadas de sangre. Y desde entonces para acá, en las últimas horas de la noche y primeras de la mañana, todos los fusilados, los torturados, los perseguidos, sacados de sus lechos y sus casas, de prisa porque el sol debe encontrarles ya muertos o humillados, han conocido millones de veces los mismos temblores y lanzando los mismos gemidos. Todos ellos forman el cortejo de Cristo ensangrentado del que son las primicias aquellos niños que aún olían a leche y todavía no balbucían. Los tiranos, como Herodes, temen siempre que se les arrebate su poder y siguen asesinando sospechosos y revoltosos. Todavía no era Jesús adolescente y, junto a Nazaret, pudo escuchar los gritos enloquecidos de veinte mil pobrecillos crucificados por los romanos, porque se habían atrevido a protestar de su tiranía. ¿Para qué recordar todos los horrores de la historia? En nuestros mismos días, los niños judíos eran liquidados en hermosas cámaras de gas nazis que se les aseguraban eran duchas. Y los pobres niños dementes y deformes corrían la misma suerte, juntamente con esos otros dementes y deformes adultos que son solamente niños grandes y menesterosos. Los hijos de los declarados herejes de los tribunales inquisitoriales, perdían todos los bienes de sus padres y tenían que mendigar el pan en la más enorme miseria. Y niños de corta edad han estado trabajando agotadoramente e increíblemente en talleres y minas, durante cientos de años, y siguen aún trabajando duramente en un mundo que se llama civilizado y hasta en medio de sociedades que se llaman a sí mismo cristianas. Los pobrecillos, los ignorantes, los inocentes en fin, siguen también pagando los gastos de la historia: la gloria de los imperios, el triunfo de los grandes, las delicias estéticas y el logro de los que modernamente se llaman “milagros económicos”. Pero su paciencia es eterna y su esperanza indestructible. Son ellos los que creen que el mañana será mejor y la burla que se hace de sus esperanzas no llega a matar la esperanza. Son los que creen que “con la verdad se va a cualquier sitio” ¡los benditos infelices! Cuando lo cierto es que el mundo entero adora las hermosas mentiras y las felices combinaciones y repudia la verdad que lo destruiría. Son los que este mundo llama “tontos”: creadores de toda palabra humana, guardadores de la fidelidad, dadores de lo que tienen y lo que no tienen, y trabajadores silenciosos, despreciados, almas sencillas como candelas encendidas… Son una fila interminable tras aquellos pequeños de Belén que siguen al Cordero, al Inocente, al Gran Niño, en quien persistió la niñez hasta la muerte, como dice el gran poeta Péguy. Y el poeta hace luego decir a Dios que Él prefiere a estos infantes de Belén, entre otras razones porque son “de la promoción de Jesús”… El mundo no puede ya asesinar a Jesús y entonces asesina y estruja y desprecia a sus testigos: a los pequeños inocentes, niños o pobres, a todos los que no tienen defensa y no entienden nada del juego de la vida. Y cada amanecer cuenta así con el resplandor rojizo del sol que se anuncia y el terrible esplendor de la sangre de los inocentes. Una sangre por la que será juzgado este mundo y cada uno de nosotros. Por esos mismos inocentes sentados en sus tronos junto al Inocente. Son ellos los reyes y no nos faltarán nunca aquí abajo. Conservan en el mundo el olor de leche, a gracia, a Evangelio, a retama. Son la sal por la cual este mundo no estará nunca podrido del todo, ni sin posibilidad de salvación y alegría. Son los bienaventurados tontos, los benditos infelices, los tiernos inocentes, la promoción de Cristo. José Jiménez Lozano (1963)
