In memoriam Mn. Joan Soler i Soler
El 6 de març passat va morir Joan Soler i Soler, que va ser consiliari de l’ACO, a la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, de Barcelona. Us proposem aquest obituari que ha elaborat Josep-Maria Font i Gillué, publicat al Diari de Terrassa i a Catalunya Cristiana.
Cotitzar a l’ACO té avantatges fiscals
Tots sabeu que una de les claus del sosteniment del moviment és l’economia, per això hi ha una Comissió que ho vetlla i que mira d’assolir el principal propòsit, l’autofinançament, juntament amb la transparència i la solidaritat. Ara que estem en una nova campanya de la Renda us volem recordar que en les aportacions a entitats sense ànim de lucre, com és el cas l’ACO podeu deduir-vos un 80% pels primers 250 € i un 40% per la resta (que puja al 45% en cas de ser una entitat recurrent, és a dir que es porta dos anys seguits col·laborant). Per això, tenint present aquest objectiu de tenir la màxima autonomia del moviment, us proposem que una part d’aquesta desgravació important que tindreu (o bé la totalitat) la sumeu i ja la fixeu a la vostra cotització a l’ACO, la qual cosa ens permetrà millorar ostensiblement els fons propis. Recordeu que per poder fer-vos aquesta desgravació aquelles persones que no ho esteu fent cal que ens feu arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o fotocopiat per correu postal al C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona i ho comunicarem a Hisenda de cara al proper exercici 2026. Tota aquesta informació també la teniu a l’apartat Fiscalitat de la web: https://acocat.org/fer-se-de-laco/fiscalitat/
L’ACO s’adhereix a la «Declaració de Badalona» i a la condemna dels càntics racistes en un partit de futbol
Els moviments de la Pastoral Obrera ACO, GOAC i JOC s’han adherit a la «Declaració de Badalona», un document en què entitats i ciutadania s’alien per construir una Badalona “justa i digna”. Aquesta declaració que vol il·lusionar la ciutat de Badalona amb un horitzó de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i d’exercici dels drets de ciutadania es va presentar el 25 de març a la tarda a la parròquia Mare de Déu de Montserrat, al barri del Sant Crist de Badalona. La declaració també admet adhesions individuals, podeu llegir-la i fer-ho a l’enllaç: https://declaraciobadalona.org/ Així mateix, la Xarxa d’Entitats Cristianes, de la qual forma part l’ACO, va emetre un comunicat de condemna arran dels càntics racistes que es van produir en el partit de futbol de la selecció espanyola amb Egipte:
“Llevat dins la pasta”: els programes de març i abril
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la setena temporada (cada dimecres a les 18.20, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · El Mobile Social Congress, amb Claudia Bosch. · Projecte Sense sostre, a la Barceloneta: una realitat creixent i projectes que donen resposta. · Associació catalana de jueus i palestins-Junts. · Mariona Pòrtulas i Quim Cervera, voluntaris a Fundació La Vinya, per la rehabilitació dels presos.
Entrevista al bisbe de la Pastoral del Treball, Abilio Martínez
Podeu consultar aquesta entrevista al bisbe responsable de la Pastoral del Treball a la Conferència Episcopal Espanyola, Abilio Martínez, que li han fet a Religión Digital:https://www.religiondigital.org/espana/abilio-martinez-iglesia-concede-dialogo-social-migrantes_1_1446437.html
“Alerta de Pasqua” des de Palestina
Des de Kairós Palestina han preparant els següents testimonis per al Dijous Sant, el Divendres Sant i el Dissabte Sant, cadascun dels quals reflecteix les realitats viscudes per les comunitats de Taybeh, Beit Sahour i la ciutat de Gaza.
«Entre la parròquia i la fàbrica: testimonis de capellans obrers»
Què passa quan la fe es viu des de la cadena de muntatge? S’ha presentat el nou quadern virtual de Cristianisme i Justícia, un recull de vivències de capellans que han encarnat la seva missió en el món del treball i la lluita obrera i en el qual trobareu diversos consiliaris del moviment. El podeu llegir aquí: https://www.cristianismeijusticia.net/entre-la-parroquia-i-la-fabrica-testimonis-de-capellans-obrers I a continuació el vídeo amb la taula rodona que es va fer en l’acte de presentació del quadern a Cristianisme i Justícia i on va participar el consiliari general de l’ACO, Pepe Rodado:
La darrera revista «Infor» ens parla de la dona i el medi ambient
Us facilitem el darrer número de la revista Infor, editada pel Moviment Mundial de Treballadors Cristians, corresponent al mes de març i dedicat al tema de «La dona i el medi ambient».
Lectura creient de l’informe Foessa
L’11 de març es va fer una jornada a Cristianisme i Justícia per fer una lectura creient de l’Informe Foessa amb la participació de Raúl Flores, secretari tècnic i coordinador de l’informe, i de Míriam Feu, secretària general de Càritas Catalunya: podeu consultar el vídeo a continuació i la notícia publicada a Catalunya Cristiana.
M. Lluïsa Geronès: «En els petits actes hi ha la salvació del món»
«Vivint en temps d’urgència, i ara què fem?», aquest va ser el títol de la xerrada de Divendres Sant a la Pasqua de l’ACO que es va fer a Can Bajona a càrrec de M. Lluïsa Geronès Estrada. La M. Lluïsa va ser professora de Literatura i considera l’escolarització fonamental, quelcom que va més enllà dels continguts, «l’important és donar eines als infants i adolescents per poder viure el que els tocarà viure, que serà molt dur». També va ser cofundadora fa vint anys de l’Associació Àkan, amb el jesuïta Santi Thió, amb el propòsit d’acompanyar persones migrades sense recursos i també experimenta des de fa anys precarietats de salut cròniques. Actualment, també fa classes a 24 dones migrades «profundament analfabetes» i forma part d’un equip de Justícia i Pau de Girona. Des d’aquesta realitat dolorosa, la M. Lluïsa va constatar que «sempre estem vivint un Divendres Sant continu i llarg i no sabem com pot acabar la resta d’anys que ens queden per viure». Però, després de mostrar una sèrie de rostres d’infants de diferents llocs del món, va dir que, «malgrat el nostre desgast, ells ens interpel·len i ens diuen que hem de fer alguna cosa, que hem de tirar endavant». Aquest moviment de tirar endavant es correspon amb la cerca del sentit de la vida i aquí va citar Virgínia Woolf: «Quin sentit té la vida? Això era tot: una senzilla pregunta; que amb els anys es feia més apressant. Mai no s’havia produït la gran revelació. La gran revelació potser no arribaria mai. Al seu lloc hi havia els petits miracles quotidians, les il·luminacions, petites llums que de sobte il·luminaven la foscor.» En aquest punt, la M. Lluïsa va recordar la importància dels mitjancers, totes aquelles persones que ens han acostat a Jesús i ens han portat fins aquí, en el seu cas, primer la fe transmesa per la mare i, a continuació, uns capellans implicats socialment, la van portar a militar en l’evangeli des de l’adolescència. La seva vida també ha estat determinada per la maternitat: primer uns fills biològics i després «uns altres que la vida ha anat portant» i de diferents orígens. Per l’Associació Àkan hi han passat persones que fugien de guerres, víctimes polítiques, dones víctimes de la tracta… amb un únic propòsit: oferir acollida i escolta. «Les persones que hi arriben és perquè algun cercle s’ha tancat, ja sigui a la persona o a la seva família, i s’ha de prendre la decisió de marxar i acarar-se a un destí del qual s’ignora tot i gairebé sempre sol. Aquí s’obren qüestions referides al viatge: De qui es pot fiar?, Es compta amb recursos o no?, Hi haurà companys en el camí?», relatava M. Lluïsa. Totes aquestes vivències, moltes associades a la pèrdua (veure morir a companys en el trajecte, el trauma de la guerra…), porten unes factures psicològiques i haver d’atendre «persones traumatitzades, amb el sistema en alerta i sempre passant el radar per detectar amenaces i en qualsevol moment pot esclatar aquest volcà». Acompanyar els sofrents transforma Acollir tot això significa «escoltar, compartir i intentar buscar sortides», d’una banda, i «eixamplar el teu món, guanyar horitzó i canviar personalment», de l’altra. «Quan marxes d’un lloc que has vist el dolor, no ets el mateix i si t’has quedat igual, insensible, demana ajuda», va dir. En aquest compartir, hi ha persones que ho fan per pura humanitat i altres ho fan des de Déu: «Déu parla per mitjà de cada cosa que ens trobem i que veiem. Hauríem de preguntar-nos: Per què Déu m’ha posat aquesta persona en el camí? Què espera Déu de mi?» I és precisament en aquest context de caos, dolor i desesperació creixents que descobrim «la grandesa de les petites coses: compartir un got, seure amb algú a casa, rentar un plat… Això és la salvació de vida. Quan tot es trenca, aquests petits actes prenen el valor de tot el món», va defensar. Aquí tenen centralitat les cures, que són complexes, i va recordar que «Jesús no tendia a cuidar les persones més maques o més fàcils. Déu ens envia a cuidar els que són més difícils: els que no ens respondran o ho faran de males maneres… El que poso a prova quan cuido els altres són els meus valors, la meva opció de vida. Des del meu interior em pregunto: Per què estic fent el que faig? I aquesta donació no es fa en funció de la resposta que s’obtingui». I va desgranar: · D’heroïcitats, en podem fer, però la quotidianitat és el dia a dia, anar-la salvant. Constantment hi ha gent que salva la vida del món, des dels petits actes. · Estimem la quotidianitat, amb calma, tranquil·la, valors càlids. · Reafirmem-nos en el camí de Jesús: buscar-lo, comprendre’l, viure’l per dins, una vegada i una altra. És l’única solució davant el desastre que vivim. · En aquestes experiències, inevitablement ens preguntem: Per què ho fas? Recordem l’impuls, el motiu, el compromís i estar preparat perquè els dubtes i les frustracions vindran. · El discerniment continu és la brúixola davant les tempestes successives. Esperança resistent Tot seguit, la M. Lluïsa va confrontar optimisme i esperança: «Crec en l’esperança resistent, és una opció. Busco que aquesta història vagi bé, que els altres estiguin bé. Soc aquí per donar vida i fer la meva part, no deixar passar el temps sense més (molts no saben ni perquè viuen ni perquè moren). La vida té valor cada dia d’acord amb el que vivim, ser coherents i autèntics dins un mateix. Aquest ser tossuts en l’esperança no ens ho pot treure ningú.» I va fer alguns apunts sobre els nostres temps: les necessitats bàsiques (treball, habitatge, salut, educació), la fam, la pobresa, els conflictes, la desaparició de l’alteritat, l’ètica i els valors espirituals, fer-nos responsables de l’altre, les tensions i els enfrontaments, la vulnerabilitat del món, les mostres de poder a què assistim, les presses i les distraccions, les veus silenciades… I tot això ho va
