L’ACO va retre homenatge al militant de la zona Nou Barris i periodista Óscar Muñoz coincidint amb el primer aniversari de la seva mort en la Jornada de comunicació que es va celebrar el dissabte 25 d’abril a la parròquia de Sant Bernat de Claravall, a Ciutat Meridiana, on el grup de l’Óscar, Pedraforca, es reuneix habitualment. La jornada, que portava per títol «Les causes de l’Óscar» i que va convocar una trentena de militants, va ser un acte de memòria agraïda pel compromís amb els barris i les classes treballadores, per dignificar l’ofici del periodisme i pels valors que van fonamentar la vida de l’Óscar.
En primer lloc, el compromís amb els barris perifèrics es va concretar amb l’Associació 50×20, una petita entitat de proximitat que procura atendre les necessitats socioeducatives d’alumnes dels barris de Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró a través de les demandes que fan els educadors dels propis centres. L’Associació va néixer l’any 2010, a conseqüència de la crisi financera del 2008, amb l’empenta d’un grup de persones, entre les quals el grup Pedraforca i integra a cinquanta famílies que aporten 20 € cada mes. Als joves que reben aquesta ajuda se’ls demana un retorn en forma de col·laboració comunitària per fer més fort el teixit associatiu dels barris. De fet, aquesta entitat va rebre l’aportació solidària de l’ACO l’any 2023 després d’haver estat proposada per la zona Nou Barris «L’Associació és una expressió de la militància de l’Óscar, ell hi va estar vinculat des de la generació i la fundació», agraïa Manu Quero.
L’onada de solidaritat que va suscitar la mort de l’Óscar va permetre crear les beques Óscar Muñoz per acompanyar el camí educatiu de joves migrants, en coherència amb la importància que l’Óscar donava a la formació dels joves i el benefici que aporta a la seva comunitat. «L’ajuda de 600 € m’ha permès centrar-me en els estudis i no estar pendent de com pagar el material de les pràctiques i altres despeses. Aquestes beques ens donen oportunitats als joves i, de cara al futur, m’anima amb la idea de continuar formant-me i avançar», va expressar l’Ayman, una jove estudiant 4t d’Odontologia i que també està treballant. A la web Migranodearena hi ha un repte per dotar econòmicament la segona edició d’aquestes beques amb el qual es pot col·laborar.
La perspectiva de la professió periodística la va aportar Jordi Ortiz Lombardía, company d’estudis i amic de l’Óscar, que agraïa com l’Óscar li havia mostrat la seva militància a la Pastoral Obrera. En Jordi va destacar diferents aspectes de l’Óscar com la seva anticipació als canvis que provocarien algunes xarxes socials com Twitter tot i que, lamentablement, «el que ens pensàvem que ajudaria a l’horitzontalitat i la democratització, en realitat ha portat a la vanitat i a la banalitat, exactament l’antítesi de l’Óscar periodista». En efecte, l’Óscar tenia la voluntat de ser «intermediari i no el centre, per posar a l’abast del públic una informació» i «apostava pel rigor, per aprofundir i posar context en els temes, en aquest sentit era un cable tensor que ens obligava a no relaxar-nos». En Jordi també va destacar que per a l’Óscar «el periodisme és una eina de construir comunitat i fer créixer una consciència col·lectiva, una responsabilitat molt alta».
Per la seva banda, el grup Pedraforca va oferir un testimoni coral després d’haver viscut en primera persona tantes causes de l’Óscar, entre altres, el matrimoni amb la Marta, la paternitat, el comitè d’empresa a La Vanguardia o la malaltia. «El tarannà que l’Óscar tenia ho encomanava a tot. La seva vida militant a la JOC i a l’ACO ha estat molt marcada pel compromís, la coherència i la fe, sense buscar protagonisme, l’important era la comunitat i acompanyar i viure la fe com una experiència quotidiana en el barri, en la feina, en la família…», va remarcar en Fran Saborit.
En el testimoni es va poder veure l’evolució personal de l’Óscar implicat a Ràdio Bronka, en la insubmissió al servei militar i l’objecció de consciència, en la implicació a les colònies i menjadors d’estiu i en l’aportació beneficiosa de capellans oberts i arrelats als barris com Josep M. Puxan. «Vivia i vivim el grup no com un lloc de trobada, sinó com una manera de viure on donem valor a la importància de la comunitat i del col·lectiu. El grup ens aportava una mirada profundament crítica i transformadora i, alhora, humanitzadora. L’Óscar es difuminava i es repartia en tots i ajudava a sostenir processos col·lectius des de la discreció i la humilitat», van dir des del grup.
El grup també va voler destacar l’actitud vital i positiva de l’Óscar davant la malaltia: «Lluny de tancar-se, va compartir el procés i va permetre que féssim amb ell aquest camí, creiem que es nodria d’aquest intercanvi. Han estat uns darrers anys viscuts amb intensitat i amb sentit.»
Després d’un espai d’intervencions, les religioses concepcionistes Josefina Ramos i Encarna Luna van fer aquest testimoni-pregària d’agraïment amb què va finalitzar la jornada:
Podeu consultar l’àlbum de fotografies a continuació:
