Exposició fotogràfica itinerant “Rostres del món obrer i del treball”

Amb motiu dels 30 anys del document “La pastoral obrera de tota l’Església” el Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat aquesta exposició itinerant en la qual també hi ha participat l’ACO. Els 22 panells enrotllables que combinen imatges i textos explicatius també s’han traduït al català perquè puguin itinerar pels territoris de parla catalana, de fet, ja s’han exhibit a Menorca i del 3 al 14 de març la mostra es podrà visitar al Seminari Conciliar de Barcelona. En aquest vídeo explicatiu de Jordi Esplugas podeu fer un recorregut: En aquest post de Josep Lligadas podeu llegir una aportació i en aquesta notícia de Noticias Obreras teniu una mica més de context.
“Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer

Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · La Coalició prou complicitat amb Israel amb Alys Samson Estapé i Nour Torelló. · La salut a la feina amb la Dra. Immaculada Cortès Franch. · Paco Porcar Rebollar i la Doctrina Social de l’Església. · Clara Serrano i “L’edat imminent”.
Com serà el relleu de la presidenta: novetats

El maig vinent la copresidenta de l’ACO, Rocío Elvira, finalitza el seu mandat i, com està previst, a la propera Jornada General del 12 d’octubre es convocarà Consell Extraordinari per escollir nova presidenta. Per tal de reunir militants candidates a fer aquest servei, aquest procés ha canviat ja que abans del XII Consell era una iniciativa que acostumava a partir del Comitè Permanent amb crides personals a persones concretes. Les noves Normes de funcionament i organització de l’ACO expliquen al punt 7.1 Elecció que són les diferents zones i diòcesis les que han de presentar candidates a presidenta, de manera que s’accentua la corresponsabilitat en el govern del moviment. En aquest sentit, s’espera que al proper Comitè General del 29 de març els responsables de zona i diòcesi aportin noms. Alguns aclariments del Comitè Permanent:
La Pastoral Obrera s’explica a Menorca

Els dies 11 i 12 de febrer passats es va presentar el projecte de pastoral de treball per a la diòcesi de Menorca de la mà de la militant Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, i Pepe Rodado, capellà obrer, membre del mateix Secretariat i consiliari general de l’ACO. Les presentacions del projecte amb el títol “Des de l’esperança i per a l’esperança” es van fer a Ciutadella i Maó tant a preveres, diaques, religiosos i religioses (en una trobada formativa al Seminari de Ciutadella) com a laïcat. En aquestes activitats també es va poder visitar l’exposició fotogràfica itinerant “Rostres i reptes del món obrer avui”, organitzada pel Departament de Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola. A l’enllaç podeu consultar una entrevista a Mercè Solé i un post publicat al blog “A jornal”. D’altra banda, des de la Plataforma Església pel Treball Decent ens comparteixen aquesta nota sobre la reunió que van tenir el 23 de gener amb Juan José Torres, director general del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per abordar les polítiques públiques d’ocupació i compartir reptes i inquietuds que afecten profundament una part important de la nostra societat:
Responsables en construir el Regne de Déu

“Responsables en camí” va ser el lema de la Trobada de responsables d’ACO que s’ha fet els dies 15 i 16 de febrer a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada, de les Franciscanes dels Sagrats Cors a Tiana i en la qual han participat en diferents moments una quarantena de persones. La trobada es va dividir en dos espais, el de dissabte dedicat a conèixer la realitat migrant a casa nostra i el de diumenge, dedicat a la responsabilitat. La tarda de dissabte hi va haver una taula de testimonis amb Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, Jaume Ventura, de Justícia i Pau de Badalona i Yolanda Akpoli, de la Unió Segones Oportunitats. Tots van constatar que les nostres ciutats han canviat profundament les darreres dècades amb la incorporació de persones nouvingudes i que, aquest fet, “als cristians ens ha de fer pensar en crear societats no tan carregades de murs”, va convidar Ventura que va remarcar la importància del fet religiós a l’hora de facilitar la integració. La particular situació de Badalona va sortir en diferents ocasions: manca de mediadors, poca predisposició del consistori a construir la ciutat de tots, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments, serveis socials infradotats, desmantellament de la Regidoria d’Habitatge i en el seu lloc creació de la Regidoria de Desocupació… Un punt subratllat va ser el de l’habitatge i les dificultats per accedir-hi; en aquest sentit, es va recordar que a Badalona hi ha molts espais parroquials i comunitaris buits i que es podrien posar a disposició de les persones més vulnerables. Com a exemple de bona pràctica es va explicar l’acollida d’un jove del Senegal a la Capella de Sant Joan Baptista, de La Salut Alta; l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna; i l’experiència del Centre Cruïlla a Ciutat Meridiana. De fet, la plataforma que representa Sagués, nascuda fa quinze anys, ha modificat la seva activitat, de promoure activitats socials i culturals en un barri estigmatitzat, a centrar-se en la lluita pel dret a l’habitatge als barris de Sant Roc, Llefià i La Salut (cada mes afronten uns 60 desnonaments) i que es coordina a través de la plataforma Badalona Acull, per donar resposta a les carències en alimentació, habitatge i empadronament. A l’hora de discernir les causes, Sagués va apuntar als “grandíssims tenidors de pisos” o fons voltors que han adquirit les carteres immobiliàries dels bancs i amb els quals resulta molt difícil negociar perquè les persones que estan en pisos sense acreditar-ne la propietat puguin accedir a un lloguer assequible. L’activista va lamentar que, malgrat la legislació que ho prohibeix, molts d’aquests desnonaments s’executen a famílies amb informe de vulnerabilitat. Precisament, hi ha un bon nombre de persones afectades d’origen migrant (paquistanesos, marroquins i alguns llatinoamericans): “Majoritàriament se’ns adrecen dones i carregades de criatures. És molt important que els hi dediquem temps i les escoltem.” Malauradament, aquestes persones sense drets són abusades per persones que ofereixen habitatge per vies no legals. De fet, a Badalona també hi ha la realitat dels assentaments precaris i que va ser dramàtic el 2020 amb l’incendi d’una nau del Gorg on van morir 5 persones i vàries desenes van resultar ferides. Yolanda, originària de Togo i que fa quinze anys que resideix a Badalona, participa activament amb temes de barri i comunitat i ha creat la Unió Segones Oportunitats, una ONG del barri de La Salut Alta que ven roba i mobles de segona mà i que també fa formació a dones migrades. La Yolanda va destacar que setmanalment acullen a dones migrants africanes “que arriben amb molts nervis, han d’emprendre de nou i salvar molts obstacles (llengua, cultura, menjar, roba). Intentem aprofitar tot el bagatge de coneixements i habilitats que tenen i conscienciar-les que és molt important que cuidin la seva salut, física i emocional”. L’activista també va destacar que necessiten “referents racials en diferents feines ja que tenim creences limitants: les dones racialitzades patim violència econòmica masclista, sovint cal el permís del marit per poder treballar i depenen econòmicament de l’home. Si aquestes dones invisibilitzades fan un camí d’empoderament, canvien elles i canvia el seu entorn”. La Yolanda també va coincidir que “l’habitatge a les persones migrades ens travessa tota la vida” i va explicar la realitat de fer vida en habitacions “sense cap intimitat i compartint l’espai amb altres persones”. Precisament, la Yolanda en relació al discurs de la ultradreta que tant penetra en les classes populars, va defensar que “quan més surt el mot seguretat, ham de parlar més de comunitat”. Els testimonis es van complementar en la part del diàleg obert amb l’experiència de la militant M. Rosa Sopena, que s’ha dedicat deu anys a l’alfabetització i culturalització bàsica de dones immigrants, principalment marroquines, en el projecte FAR (Formació, Acompanyament, Relació) de la Fundació La Salut Alta (veure Salillum n. 19). La responsabilitat: com fer-ho millor, com procurar els relleus Diumenge es va dedicar la Trobada de responsables a treballar la responsabilitat a partir d’un qüestionari previ que es va debatre en quatre grups de treball i es van compartir en plenària dues de les qüestions principals. Pel que fa al que es necessitaria per poder desenvolupar millor el servei de responsable es va destacar: · hi ha un ideal de la responsabilitat que és un miratge, convé acceptar les pròpies limitacions, adaptar-se als ritmes de vida dels membres del grup i deixar-se portar per l’Esperit Sant. En aquest punt, el consiliari general, Pepe Rodado va recordar que “Déu no tria els capaços, sinó que fa capaços els que crida” i va recordar la màxima de sant Ignasi de Loiola: “Hem d’actuar com si tot depengués de nosaltres, però sabent que tot depèn de Déu.” · cuidar la pregària i posar la vida incessant del grup en mans de Déu, per poder confiar més en nosaltres i en els altres. · cuidar la formació (gestió del tems, dinamitzar reunions, cura de les persones…). A la web disposem del document “La carpeta del
Trobada del grup de coordinació de l’MTCE a Wezemaal

[Montserrat Sidera] El cap de setmana del 14 al 16 de febrer es va reunir el Grup de coordinació de l’MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d’Europa) a Wezeemal (Bèlgica) per valorar el Seminari i l’assemblea del setembre passat a Munich i posar en marxa idees pel proper Seminari i Assemblea que serà a Lyon del 18 al 21 de setembre del 2025 amb el tema “La digitalització al servei de l’ésser humà i no al revés”. Es van fer propostes de com treballar-ho i de ponents. L’any passat fou un encert el fer dues ponències i una taula rodona i els grups de treball. Un aspecte molt important en aquesta trobada del grup de coordinació va ser l’aportació breu del que estem treballant els moviments allà presents —ACO França, KAB Alemanya, HOAC, KAB Sud Tirol i ACO Espanya— en aquest moment, el que ens plantegem i quins reptes. Això va portar a un diàleg de compartir idees i també preocupacions que són molt comunes, encara que amb les diferències entre estils de fer dels diferents moviments. És una riquesa poder-nos escoltar i dialogar. També vam poder tenir amb nosaltres la Cristine, copresidenta del MMTC, que ens va aportar la situació actual del Moviment mundial, els seus reptes, preocupacions i dificultats tant a nivell social com econòmic. Es va fer l’elecció de Sarah Prenger de la KAB Alemanya, com a nova representant de l’MTCE al Consell Internacional de l’MMTC. Es va parlar sobre el Dia de Europa, en què cada any fem un manifest. Vàrem manifestar el malestar i preocupació per l’augment de les polítiques de extrema dreta a Europa i a tot el món, que van en contra de tots els drets humans. Cal seguir denunciant i defensant amb força una Europa on es defensi la dignitat de tota persona de qualsevol raça, cultura i religió, situació social i econòmica. Vam celebrar l’Eucaristia en acció de gràcies a Déu per tot el que rebem a través dels nostres moviments i que el Senyor ens doni fe i esperança per seguir treballant a favor dels treballadors i dels més desafavorits. El treball en conjunt amb altres moviments obrers i cristians, ens amplia la nostra mirada i ens ajuda a viure amb l’esperança que Jesús ens comunica.
L’esperança cristiana, segons el teòleg Juan Martín Velasco
La propera Jornada de consiliaris té com a tema “Sostenir-nos en l’esperança”. Pepe Rodado, consiliari general de l’ACO, convida als participants i al conjunt de la militància a llegir aquest document amb unes reflexions adients del teòleg Juan Martín Velasco.
La mirada pradosiana vers l’acció social de l’Església
A la revista del Pradó, Evangeli i Vida, n. 156 sobre “L’acció social de l’Església” podeu trobar un Estudi d’Evangeli “Les entitats socials de l’Església no són una ONG, són la seva acció caritativa”, del consiliari Oriol Xirinachs i un testimoni de la militant Mercè Camós sobre la Fundació d’Acció Social “La Vinya”.
Monografia de la zona Barcelona Nord i comptes 2024, al primer Comitè General del 2025

“Tant si la nostra vida experimenta la pau com si li toca la prova de la desgràcia, allà hi ha la mà de Déu que ens sosté. Quan, en el curs de la vida, caminem endarrere, també allà hi ha el Senyor caminant al nostre costat. Déu recorre sempre amb nosaltres el mateix camí de la nostra vida i se’ns fa present sempre.” La pregària de Carme Bartra va culminar la seva exposició com a responsable de la zona Barcelona Nord, un servei que porta fent un any, al Comitè General que es va fer a la seu de l’ACO, en format híbrid, el dissabte 1 de febrer passat. Aquesta zona de l’arxidiòcesi de Barcelona comprèn els barris de Sant Andreu, La Sagrera, Vilapicina i Horta i suma dotze grups amb un promig de set membres. El consiliari de zona és Jaume Fontbona. En aquesta zona hi ha dos grans blocs d’edat, els joves fins a 40 anys, molts provinents de la JOC i immersos i condicionats per la situació de criança dels fills, i els majors de 60 anys, jubilats o a punt de fer-ho. El compromís dels militants passa, entre altres, per catequistes a la parròquia de Crist Rei, acompanyament com a consiliaris de grups de la JOC (el consiliari de zona també és el consiliari general de la JOC). La Carme també va fer notar el baix compromís dels militants (només un 25%) en sindicats i partits polítics, una tendència general que s’observa els darrers anys. Un tret característic d’aquesta zona és el recés anual que la majoria de grups organitza i que va ser promogut per consiliaris com l’enyorat Pep Soler o Josep Maria Jubany. Aquest recés és valorat com un espai que permet sortir-se de la dinàmica habitual de les reunions de grup i aprofundir en temes concrets que s’acostumen a preparar amb el consiliari del grup. Barcelona Nord vol donar-se a conèixer com a ACO a la seva àrea d’actuació i convidar a col·lectius de fora del moviment a les trobades que organitzen. Alhora, volen seguir el Pla de curs als grups de Revisió de Vida. “El moviment es veu com un motor per a la marxa dels grups, molts militants se senten part de l’Església gràcies al moviment”, va dir la Carme. Aquí es pot consultar la monografia completa de la zona Barcelona Nord. Comptes 2024, properes trobades i relleu presidència Rocío Elvira La Comissió d’economia, de la mà del seu responsable Josep Bonastre, va presentar els comptes del 2024 que van ser aprovats per unanimitat. Es va destacar que els ingressos per cotitzacions es van reduint per diferents causes (defuncions de militants, baixes, reducció de les aportacions per jubilació…) i que, en canvi, les despeses creixen per l’increment del cost de la vida. Un cop més es va recordar que convé revisar periòdicament la cotització, si pot ser a l’alça i en la mesura de les possibilitats, per adequar-la a aquestes circumstàncies. I és que en l’estructura d’ingressos, la major part provenen de les cotitzacions (83%) i en menor mesura de les subvencions de bisbats i l’Administració pública (17%). Els comptes 2024 que presenten un superàvit de 201 €, poden consultar-se a la presentació. Pel que fa al pressupost 2025, la Comissió presentarà la proposta a aprovació al Comitè General del 29 de març proper després d’haver fet un debat més a fons i de preparar un document formatiu Creixem on hi haurà reflexions i propostes. En el Comitè General es va animar a participar en la Trobada de responsables dels propers dies 15 i 16 de febrer, amb les inscripcions obertes fins al 9 de febrer. Hi haurà dos accents principals, el col·lectiu de migrants i la responsabilitat, i està adreçada tant a responsables del moviment, com militants i no militants amb altres responsabilitats o que s’estiguin plantejant assumir-ne alguna. També es va informar que en la propera celebració de la Pasqua ACO a Can Bajona, la Comissió que la preparar vol millorar l’acompanyament a adolescents i joves que no queden sota el monitoratge del MIJAC, vol ampliar la participació a no militants i vol millorar l’espai de pregària del matí contemplant dos blocs, un abans d’esmorzar i un altre després. També s’està treballant en oferir un espai de celebració comunitària de la penitència el Dissabte Sant a la tarda i s’estan acabant de configurar els tallers que, com és habitual, tindran una perspectiva social, eclesial i de moviment. Un punt important va ser el relleu a la presidència de Rocío Elvira, un mandat que finalitza el proper 21 de maig després de quatre anys de servei. Per això, per al proper Comitè General del 29 de març s’espera un plantejament de possibles candidates per part de les zones. Pel que fa al mapa d’acció de la militància es dona per conclòs: s’han recollit 256 respostes, sense haver arribat a la meitat de la militància (656 militants i 85 grups). Un grup de treball farà un diagnòstic i estudi sobre les dades recollides. D’altra banda, tot indica que es farà una Jornada d’iniciació en format online al març dirigida a les diòcesis de Madrid, Còrdova i Alacant, que no van poder participar presencialment a la Jornada del novembre passat. I de cara al curs vinent es plantejarà reprendre la trobada d’Intercanvi on es podrien compartir, ja en format presencial, els tallers i materials de la Jornada d’iniciació. El Comitè General va anar precedit de la pregària que va preparar la diòcesi de Lleida, un text que, precisament, va comentar la religiosa Mariola López Villanueva en la Setmana Santa del 2021, encara amb restriccions per la pandèmia.
Senyor, Tu sempre hi ets
[Pregària preparada per la diòcesi de Lleida per al Comitè General de l’1/02/2025] LECTURA La tempesta calmada (Mc 4, 35-41) 35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: -Passem a l’altra riba. 36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: -Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem? 39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: -Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué: -Per què sou tan covards? Encara no teniu fe? 41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: -Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen? REFLEXIÓ Nosaltres, deixebles del Crist, passem per pors i inseguretats immenses, cridem des de la por de la tempesta, però el Mestre ens ajuda, revelant així el poder de l’Evangeli. El Regne venç quan algú és capaç de dormir al cor de la tempesta. No ens acabem de creure que Déu va a la nostra barca. El missatge de Jesús és que hem de confiar, encara que sembli que Déu no es preocupa de nosaltres. No són les accions espectaculars de Déu les que ens han de portar a confiar en Ell. Déu està més a prop nostre del que nosaltres pensem. PREGÀRIA Senyor, no vull dubtar de la teva presència quan tot s’enfonsa, quan sembla que la vida és injusta amb mi. Tu sempre hi ets. PARENOSTRE