MTCE: “Cal posar fre a aquest consumisme frenètic”
El 3 de març és el Dia Europeu per un Diumenge Lliure de Treball. Una jornada de conscienciació que també és promoguda pel Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE). El manifest d’enguany s’ha ocupat de redactar-lo l’ACO, podeu consultar-lo:
Manifest 3 de març 2025 Dia internacional del diumenge lliure, Moviment de Treballadors Cristians d’Europa: “Cal posar fre a aquest consumisme frenètic”
“Retrat de la militància”, una foto cada cop més afinada
A la web tenim la secció “Retrat de la militància” on diversos militants d’ACO ens expliquen les seves experiències de transformació a la feina, a la llar familiar, en l’acció social, a l’Església…, on estan compromesos, què els aporta com a creients, amb quines dificultats es troben i com les superen. Hem incorporat les setze experiències que es van aportar en un dels tallers de la darrera Jornada d’iniciació. Us convidem també a compartir les vostres experiències enviant un email a comunicacio@acocat.org i les publicarem.
X Jornada Interdiocesana d’Apostolat Seglar
El dissabte 8 de març va tenir lloc al Monestir de Montserrat la X Jornada de l’Apostolat Seglar de Catalunya amb el lema “Laics en el món, testimonis d’esperança” amb la participació de 225 persones provinents de les deu diòcesis amb seu a Catalunya. Us facilitem:
La llavor de la Pastoral Obrera està sembrada a Menorca
Com vam informar, els dies 11 i 12 de febrer passats es va presentar el projecte de pastoral de treball per a la diòcesi de Menorca de la mà de la militant Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, i Pepe Rodado, capellà obrer, membre del mateix Secretariat i consiliari general de l’ACO. Tot seguit us compartim alguns materials:
Descansa en pau J. I. González Faus
El dijous 6 de març passat va morir a Sant Cugat del Vallès el jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus, a l’edat de 91 anys. Fundador de Cristianisme i Justícia, juntament amb Joan N. García-Nieto, va ser una de les grans figures de la teologia de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI. Us proposem la lectura del seu darrer article. I també aquesta anàlisi socioteològica del moment actual que ens va remetre l’any passat l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona: Com ell mateix explica: el artículo intenta hacer una lectura de los “signos de los tiempos” desde la constatación siguiente: el no haber aprendido la lección ni del Holocausto (como sostuvo Primo Levi) ni de la pandemia (como sostienen los mejores sociólogos modernos), nos ha llevado a una situación llena de amenazas muy serias y muy probables ante la cual existen dos posturas: inconsciencia por un lado y pesimismo consciente por el otro. Desde aquí se intenta recoger algunas semillas de esperanza que van desde la puesta en evidencia de la maldad del capitalismo hasta la recuperación de pequeñas lecciones de otras culturas.
Fraternitat contracorrent
“Treball-educació-fraternitat”, aquesta era la tríada amb què es va convocar una taula rodona el dilluns 24 de febrer per presentar el darrer llibre de Dani Jover, “Llum de tardor” (Pol·len edicions, 2024). El lloc escollit per l’acte, la sala del plens del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), simbolitzava la transversalitat institucional, la voluntat d’acord i diàleg i la necessitat de consensos per avançar democràticament, en un context de polarització que ho dificulta. A la taula rodona van participar, a banda de Daniel Jover, autor i president d’Aprise-Promocions, Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, Sonia Herrera, de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia i Carles Duarte, poeta i autor del pròleg. La benvinguda va anar a càrrec del president del CTESC, Toni Mora. A l’hora de desgranar la tríada, es va començar pel treball constatant que encara hi ha contextos agressius que convé desactivar, com va destacar Esperabé, amb l’organització sindical i la solidaritat dels treballadors, adaptant-la a una economia de serveis i amb menor pes de la indústria. Pensant en particular en els joves, Sonia Herrera va apuntar que “cal reconèixer el precariat com una classe social complexa que requereix interseccionalitat” i que cal superar el tap generacional “amb un traspàs de referents i genealogies”. Per la seva banda, Duarte va recordar la necessitat de la cultura com un “factor clau d’ascens social” i el model que van significar els Cors de Clavé, impulsats per Josep Anselm Clavé, de l’Associació Obrera de Concerts, promoguda per Pau Casals o el moviment ateneista d’arrel popular. Qui va ser president del CoNCA va valorar que “avui la cultura ha deixat de ser patrimoni d’elits econòmiques”, però alhora va observar que “és fonamental que quan parlem del progrés social incorporem la dimensió cultural en una concepció socialment compromesa i avançada”. Pel que fa a l’educació, un vector crucial al llibre de Jover, Sonia Herrera en la seva tasca docent va admetre que “no es pot educar ni transmetre res significatiu si no és des del cor. El coneixement sempre és situat; hem d’encarnar i aterrar la teoria”. Per la seva banda, Duarte va suggerir que les bases de l’adult en el context escolar es posen “il·luminant les potencialitats de l’alumnat, perquè se senti empès a activar els seus talents; promovent el respecte a la diversitat, l’interès per la diferència; implicant d’una manera col·laborativa l’alumnat en la tasca educativa; i estimant l’alumne com a premissa”. Esperabé va sostenir que el centre de l’educació hauria de ser “aprendre per entendre, entendre per trobar sentit, en definitiva, aprendre a desxifrar l’univers i a un mateix” i va subratllar el bon exemple que van ser la professora i la catequista de Dani Jover en un context repressor com el del franquisme. Per últim, pel que fa a la fraternitat, Esperabé va anotar que la vida en el dia a dia comunitari es pot regenerar “teixint vincles d’afecte i generositat”, “comprometent-se amb la nostra realitat” i va valorar els espais de socialització a l’avantguarda com el feminisme, l’ecologisme, el moviment LGTBIQ+ i l’antiracisme. Duarte, de la seva banda, va defensar que per dignificar la memòria dels violentats sense fer més fonda la ferida dels bàndols “cal conèixer el passat, per aprendre’n les lliçons i evitar reincidir en errors, sense fer de la memòria una trinxera contra els altres. Cal assumir les culpes i, quan escaigui, demanar perdó”. Per últim, en una mirada més introspectiva, Sonia Herrera va suggerir que per aquietar els dimonis interiors i fer sortir la bondat intrínseca de la persona, “cal saber gestionar bé les emocions, reconèixer l’altre, cultivar la cultura de pau, cooperar i entendre la fraternitat en la diversitat”. Els participants a la taula rodona (convocada per l’ACO, Cristianisme i Justícia i Església pel Treball Decent) i alguns dels lectors presents a l’acte van coincidir que el llibre de Jover combina de forma fèrtil l’assaig impressionista, les memòries connectades amb el present i la prosa poètica que evoca imatges suggerents, tot des de l’humanisme cristià de l’autor. Podeu consultar l’àlbum fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjC3H9R
Manifest 8 de març 2025 Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC)
Manifest 8 de març 2025 Església pel Treball Decent: Per la dignitat de les dones. Treball decent, dret, no privilegi
Manifest 8 de març 2025 Pastoral Obrera de Catalunya: Quan la vergonya encara ha de canviar de bàndol
