Fem front a l’extrema dreta i construïm la pau
En aquest espai de presència, silenci i reflexió per a trobar el sentit del Nadal, aquest any volem manifestar dos aspectes importants: Fem front a l’extrema dreta des del món del treball i construïm la pau. – En primer lloc, les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s’han aconseguit a través de dècades de lluites davant d’interessos econòmics i d’ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l’extrema dreta i la seva entrada a les institucions. – Veiem que el neoliberalisme capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Ha augmentat la riquesa d’unes minories especuladores que s’han beneficiat d’avantatges fiscals, han debilitat els sindicats, han augmentat les desigualtats i s’ha perdut capacitat adquisitiva. – Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Els partits d’extrema dreta volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats. – Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se’ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d’extrema dreta. – El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l’extrema dreta en els llocs de treball. – El sindicalisme democràtic ha d’enfrontar-s’hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d’extrema dreta i desmuntar els discursos d’odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina. -En segon lloc, igualment important i urgent, construïm la pau: Volem la pau de la convivència, diversa, plural, que respecta la vida i la dignitat de tothom. Volem la pau protectora, que no torna mal per mal, que evita l’espiral de violència. Volem la pau desarmada, que no dona arguments per ser atacada perquè no amenaça ningú. Volem la pau de la defensa noviolenta, que d’avançada dissuadeix l’agressor d’intentar qualsevol invasió. Volem la pau del respecte al dret, nacional i internacional, del respecte als drets humans. Volem la pau sense preparar la guerra. Volem la pau de la vida digna, amb les necessitats fonamentals cobertes. Volem la pau de la noviolència creativa, la que desobeeix per excés, la que desconcerta i busca interpel·lar la consciència de l’agressor cap a la dignitat humana. Volem la pau intel·ligent, que intenta destriar les causes ocultades del conflicte. Volem la pau com un camí, en que pas a pas, lleugers, sense adormir-nos, reduïm els desequilibris, reduïm la despesa en defensa armada i organitzem l’autodefensa noviolenta. (Extret de: “Fer front a l’extrema dreta des del món del treball” de Jordi Pujadas Ribalta i “Diem no a les guerres. Volem la pau, però quina pau?” de Martí Olivella Solé).
Manifest per demanar mesures excepcionals de mobilitat al col·lectiu d’equatorians
El 5 d’octubre passat es va fer una trobada amb la Coordinadora d’Organitzacions Socials Equatorianes a Catalunya (COSECAT), l’Associació d’Equatorians a Catalunya (AEC), Justícia i Pau, el Secretariat diocesà de Pastoral amb migrants i l’Acció Catòlica Obrera. D’aquesta trobada va sortir un manifest que ara s’ha obert perquè pugui ser signat bé per entitats, bé per particulars. El trobeu enllaçat.
“Llevat dins la pasta”: els programes de desembre i gener
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la sisena temporada (cada dimecres a les 14.35, atenció amb canvi d’horari). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox i a Ràdio Estel. · Madeleine Delbrêl, una mística en el món obrer, amb José Luis Vázquez Borau. · Església pel Treball Decent i les Polítiques Actives d’Ocupació. · Javier Pacheco, els 60 anys de CCOO. · Carme Gual i Jordi Pujadas, amb l’Agenda Llatinoamericana.
Revisem el document “Els llibres bíblics dels profetes” (I)
El document que us “refresquem” aquesta vegada des de la Comissió de Formació és el n. 23, Els llibres bíblics dels profetes, elaborat per Joan Ramon Marín. Com que és un document força llarg, ho farem en un total de quatre extractes. Aquí teniu el primer. És important que coneguem millor l’Antic Testament, i en particular l’experiència de fe del poble de Déu que ha arribat a nosaltres a través de molts homes i dones (els profetes, entre ells). Sobre Amós El profeta denuncia una situació injusta i fa veure que el Senyor ja no ho suporta més. El profeta trenca amb els esquemes habituals i sacseja les consciències. Amós (…) veu que la confiança de les autoritats i del poble en el Senyor s’ha tornat una coartada per actuar impunement contra els pobres. L’actuació del Senyor es presenta en clau de renovació. Sobre Osees Israel “divinitzava” els imperis que suposadament l’ajudarien. En divinitzar-los s’allunyava del Senyor, deixava de reconèixer els seus favors. Israel ha de “retornar” al Senyor (…) ha de convertir-se. Però (…) que es converteix perquè experimenta i sap i reconeix que el Senyor el torna a estimar amb totes les forces. Per això és tan important el “coneixement” profund del Senyor. Saber reconèixer-lo en el seu amor. Un amor que val més que tot. Sobre Miquees Miquees és profeta en temps de guerra. Mentre Samaria sucumbeix a l’atac dels assiris Jerusalem resisteix. D’ella n’ha de sortir la paraula del Senyor, que serà jutge i arbitrarà les nacions perquè tothom visqui sense por de ningú, en pau. Ara bé, Miquees denuncia també les autoritats de Jerusalem que abusen del poder que tenen a les mans. No només pels seus abusos sinó també per la seva inconsciència, que portarà la desgràcia. El profeta ha de dir el que veu, que és el que ningú vol veure. Per trencar aquesta inconsciència, Miquees, que imagina un futur de fidelitat i justícia, anuncia la vinguda d’un salvador que escull els petits i humils. Un rei pastor davant el qual els poderosos perden la batalla. Sobre Isaïes (cc 1-39) Denuncia les contínues injustícies que cometen les autoritats, especialment el luxe presumptuós. La seva vocació li provoca un apassionament per canviar les persones. Se sent perdut perquè el poble no escolta ni escoltarà. El nucli del seu pensament és la confiança absoluta en el Senyor. La fe fa llegir els esdeveniments amb una nova llum. La realitat s’il·lumina amb el “Déu és amb nosaltres”. Isaïes augura un futur de pau, és a dir, de plenitud: “El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum”. Sobre Sofonies La paraula “pobre-humil” fa referència als pobres materials, als necessitats, als qui no gaudeixen d’una vida digna. Però amb el temps, i el profeta Sofonies hi contribueix molt, el concepte va derivant cap a al·ludir els pietosos pobres (…) i fins i tot, esdevindrà una categoria teològica: els pobres-humils són aquells que en les “pobreses” es mantenen fidels a Déu; són aquells qui, assumint les “precarietats” de la vida, desenvolupen una profunditat vital amb el Senyor com a nucli. Sobre Nahum Per Nahum el càstig i la destrucció de Nínive són irreversibles i palesen la justícia divina que castiga els opressors. Aquí no hi entra el perdó diví. El que compta és la justícia de Déu en la història. Sobre Habacuc En opinió dels experts Habacuc podria haver succeït a Nahum després de la desfeta de Nínive. Com els altres profetes, s’ enfronta al problema de llegir la història en clau de fe i reconeix que ho té difícil perquè li costa trobar signes de la presència del Senyor. Manifesta clarament la duresa de la seva missió i la crisi que li comporta. Sobre Jeremies El missatge del profeta Jeremies consisteix en un canvi radical d’actitud, de manera de pensar i de fer. Jeremies imagina un guiatge que porta a la vida, a la pau, a la plenitud, a la dignitat. (…) Són d’aquelles coses que s’aconsegueixen només quan els fets de la vida quotidiana integren en el seu interior la presència del Senyor que allibera.
Cinc joves en diàleg obert amb les religioses de Puiggraciós
Molt recomanables aquests quatre episodis d’un programa de Ràdio Silenci, de La Garriga, fet per cinc joves. És el recull d’un cap de setmana de convivència com a hostes amb les benedictines que tenen cura del Santuari de Puiggraciós, Maria Teresa Botey i Roser Caminal (precisament, la germana Roser ha estat nomenada el passat dijous 16 de gener nova priora administradora per als pròxims tres anys del Monestir de Sant Pere de les Puel·les i el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós). És una conversa oberta, fresca i franca i també hi ha una entrevista molt interessant al capellà del santuari i provincial dels escolapis Jordi Vilà Font.
“Per una vida lliure de violències contra les dones”, guia per a parròquies
El 2016 l’arxidiòcesi de Madrid va crear la Comissió diocesana per una Vida Lliure de Violències contra les Dones (CDVLD). Al llarg d’aquests set anys la CDVLD ha organitzat tallers, vetlles de pregària cada 25N, un decàleg de bones pràctiques i ha elaborat alguns recursos. Com a fruit de l’experiència d’aquests anys, les dones creients que formen aquesta comissió han elaborat una guia per a parròquies.
Viure en temps d’inseguretat i promeses incomplertes, una conversa lluminosa amb Marina Garcés
“Cal combatre el pessimisme i l’angoixa, precisament en la línia que heu comentat, entenent que el futur per ell mateix no existeix, que està per fer i construir, i que és l’efecte i la conseqüència de com vivim el present i com elaborem els sentits, l’experiència, els llegats, les tradicions o les frustracions dels nostres diversos passats”. Aquesta conversa del CIDOB amb la filòsofa Marina Garcés ens pot ajudar a ressituar l’any que tot just comença.
L’ACO proposa aixecar-se i caminar per “fer món” en la 71a Jornada General
El moviment inicia el curs 2024-2025 amb el lema “Aixeca’t i camina” El 12 d’octubre passat, festivitat del Pilar, l’ACO ha celebrat la 71ena Jornada General amb què s’inicia un curs que porta per lema “Aixeca’t i camina!” (Lc 5,23), les paraules de Jesús dirigides al paralític. La convocatòria ha reunit prop de 300 militants, amics i simpatitzants que han gaudit de la trobada en el decurs del dia als Salesians Rocafort, de Barcelona, una localització ben valorada per l’accessibilitat en transport públic i el suport tècnic i logístic del personal del centre. En la benvinguda a la Jornada els presidents Rocío Elvira i Jordi Soriano han recordat que aquest curs es proposa a la militància que “analitzeu en quina realitat som i que descobrim quines persones i col·lectius són més vulnerats per començar a fer una tasca amb ells”. El Pla de Curs que es va presentar a continuació de manera molt pedagògica per part del consiliari general, Pepe Rodado, s’ha valorat com a molt atractiu i que pot arribar molt bé a la militància i més enllà. Diversos bisbes han enviat salutacions escrites. Enllacem pel seu interès la de l’arquebisbe de Tarragona i la del bisbe responsable de la Pastoral del Treball a la Conferència Episcopal Espanyola. Precisament, Rocío Elvira va informar que una representació de l’ACO anirà a les Jornades Generals de Pastoral del Treball a Àvila aquest novembre on se celebrarà el 30 aniversari del document “La Pastoral Obrera de tota l’Església” (POTE). En la Jornada també es van adreçar a la militància l’Anna Luque, nova copresidenta del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (“podem fer bona feina. Em poso a la vostra disposició per transmetre idees i propostes al moviment europeu. Mirem també de ser solidaris amb el moviment mundial”) i Ramon Bassas, nou director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya (“l’ACO forma part de la meva identitat i el moviment hauríem de celebrar que un militant hagi estat encarregat d’ocupar-se de les comunitats i el fet religiós. Aprofitem-ho mútuament”). L’Eucaristia va ocupar la centralitat de la jornada i va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, acompanyat del consiliari general de l’ACO, pel consiliari Jaume Fontbona i assistit pel diaca permanent, el militant Joan Luengo. “Agraeixo la vida, el compromís, la seriositat… sou gent molt ferma a l’ACO en un món de molta mudança. Mostreu a l’Església i al món una fidelitat en el compromís de portar l’Evangeli a la vida”, ha dit Mons. Abadías. En l’homilia, el bisbe David va lligar amb el lema del curs: “No ens cansem mai de pensar en l’altre, en el germà. Portem la llitera allà on calgui. Pensar en l’altre fa un món millor. Aquest món és injust pels cors endurits que no pensen en l’altre”. Els testimonis de la zona Barcelona Nord sobre la sinodalitat (Josep Ferrer: “Escolta i diàleg són els dos principals aprenentatges de la sinodalitat, tant de bo l’Església fos un referent en aquest món tan mancat d’aquestes facultats”) i sobre el sentit de classe (Mercedes Vidal: “Som classe obrera perquè fem un camí que no fem sols i que ve d’antic. Som baules de la mateixa cadena. Els fills i filles de la classe obrera som més respectuosos amb les institucions que altres de més acomodats”) van ser molt encertats. A la tarda es van projectar alguns vídeos del programa “Salvados” que van servir per engegar un debat sobre la classe obrera que continuava amb la ponència que va fer la sociòloga Patricia Castro al matí. “No ens mirem el melic. El lema d’aquest curs ens convida a mirar la realitat, som enviats al món, en el nostre cas els treballadors, a portar la Bona Nova de Jesucrist”, va recordar Dèlia Viedma en una de les aportacions. Mercè Solé, en aquesta mateixa línia va indicar que “ja podem tenir un certificat d’obreritat, però si no arribem als més precaris estem fent literatura. Des de la Pastoral Obrera ens esforcem per explicar el que significa ser treballador en precari”. “Fer món, treballar el món, són expressions que ha fet servir la Patricia Castro. Cal reivindicar que el món no està fet llest per consumir, com ens venen, es pot transformar”, va subratllar Ignasi Flores. “El primer és fer que la gent tingui consciència de la seva dignitat. En segon lloc, recordar que els problemes se solucionen col·lectivament. I en tercer lloc, que cal la visió política atacant les causes de la injustícia”, va apuntar el consiliari Isidre Ferreté. Podeu consultar els següents materials:
Patricia Castro: “Tenim capacitat de reflexió i d’acció per moure el món, per fer món”
La sociòloga va impartir la ponència del 12 d’octubre Amb un llenguatge molt entenedor per a tots els públics, la jove sociòloga Patricia Castro va fer la ponència de la 71ena Jornada General de l’ACO amb el títol “On és la classe treballadora?”. Castro va dedicar la seva exposició a la situació i els reptes de la classe obrera avui, l’extensió de la desigualtat i les diferents cares de la precarietat, uns arguments que va sustentar amb diversos exemples i gràfiques. Un concepte reiterat per la sociòloga ha estat el de “fer món, treballar el món”, en el sentit que, de manera organitzada i col·lectiva, un món injust pot transformar-se. Per contra, les dinàmiques del procés de neoliberalització han portat, segons la sociòloga, “a una falta d’identitat dels individus, a l’atomització que ens desvincula els uns dels altres i a una trencadissa del sistema social anterior”. “El major tabú del capitalisme actual és la por a fracassar. Però fracassar vol dir no poder estructurar una vida personal coherent, no poder realitzar-nos com a persones, no tenir propòsit vital, no saber viure, només limitar-se a existir”, va aclarir la sociòloga. En la seva dissertació Castro va apuntar el fenomen de la gentrificació i la crisi de l’habitatge facilitat per un context en què “la bogeria del capital fa que les ciutats deixin de ser llocs per a viure i siguin només llocs per a invertir. El tipus de ciutat en què volem viure està lligat al tipus de persones que volem ser”. I també la feminització de la pobresa. Finalment, va donar algunes exemples per lluitar contra la individualització i recuperar el sentit de classe treballadora. El text de la ponència es publicarà al Dossier de la propera revista Salillum n. 20 i ja es pot consultar al canal YouTube de l’ACO el vídeo que es va gravar. Pel que fa al ressò en premsa de la xerrada podeu consultar:
Diversos mitjans es fan ressò de la Jornada General de l’ACO
Enllaços a les cròniques publicades A partir de l’endemà de la Jornada General de l’ACO, diversos mitjans van publicar alguna ressenya. Els relacionem a continuació:
